Gestió Organitzacional: Sistemes, Motivació i Relacions Laborals

1. L'Organització com a Sistema Obert: Definició i Propietats

Una organització és la coordinació planificada de les activitats d'un grup de persones per procurar l'acompliment d'un objectiu o propòsit explícit i comú a través de la divisió del treball i funcions i, a través d'una jerarquia d'autoritat i responsabilitat.

Una organització és un sistema amb una estructura jeràrquica que opera en un entorn amb el qual interactua contínuament. És una unitat social que està situada entre el grup primari (família) i la societat globalment considerada. L'estudi de les organitzacions intenta explicar la conducta de les persones i dels grups dins d'elles, i també el seu comportament global en relació amb el seu entorn. Hi ha una tendència a veure les organitzacions com un camp d'estudi diferent i propi a causa de la seva gran importància en el món social modern.

Propietats dels Sistemes Oberts en Organitzacions

1. Importació d'energia: Els sistemes oberts prenen del medi ambient alguna forma d'energia. Les organitzacions socials renoven la seva provisió d'energia d'altres institucions, de la gent o de l'ambient material. Cap estructura social és autosuficient.
2. Processament: Els sistemes oberts transformen l'energia de la qual disposen. L'organització crea un nou producte, processa materials, entrena persones o presta serveis. Aquestes activitats provoquen una reorganització dels inputs, és a dir, el sistema realitza un treball.
3. El resultat: Els sistemes oberts aporten algun producte a l'ambient. Aquesta exportació té uns efectes en l'entorn.
4. Intercanvis cíclics i repetitius: La pauta d'activitats de l'intercanvi d'energia té caràcter cíclic. El producte que ha estat "exportat" a l'entorn proporciona fonts d'energia perquè es pugui repetir el cicle d'activitats. L'energia reforçant pot ésser conseqüència d'algun intercanvi del producte amb el món extern o de l'activitat en si.
5. Entropia negativa: Podríem definir entropia com el grau de desordre d'un sistema. El procés entròpic és una llei universal de la Natura, segons la qual, totes les formes d'organització es mouen cap a un grau més elevat de desordre i, finalment, cap a la seva desintegració o mort. L'entropia positiva augmenta el grau de desordre, la negativa el grau d'ordre. El sistema obert ha d'importar de l'entorn més energia de la que consumeix i emmagatzemar-la per al seu manteniment i supervivència. És un "anar contra el desordre".
6. Informació, retroalimentació negativa, procés de codificació: Els inputs que s'introdueixen en els sistemes oberts no són només energètics, sinó que també poden ser informatius de l'estat de l'entorn o del propi funcionament.
   • La retroalimentació negativa és el tipus d'informació més senzill que es troba en tots els sistemes. Permet al sistema corregir desviacions.
   • La codificació consisteix en l'absorció selectiva d'informació o d'energia.
7. Estat estable i homeòstasi dinàmica: La importació d'energia per detenir el procés entròpic manté una certa constància en l'intercanvi energètic. Un estat estable caracteritza els sistemes que sobreviuen. L'estat estable preserva el caràcter del sistema mitjançant el creixement i l'expansió.
8. Diferenciació i especialització: Avança des de la senzillesa a la complexitat. Les organitzacions socials es mouen cap a una multiplicació i especialització dels papers, especialitzant-se en les seves funcions.
9. Equifinalitat: Un sistema pot assolir el mateix estat final a partir de condicions inicials diferents i per diferents camins.

Exemple d'Aplicació Sistèmica en Empreses

Ens serviria qualsevol empresa que tingui una cadena de muntatge i una organització prèvia. Per exemple, una empresa de pasta de dents, on hi ha una organització i una cadena de muntatge per evitar conflictes i que hi hagi un cert ordre. També podria ser Inditex, ja que també té una cadena prèvia a la venda.

2. La Motivació en el Treball: Definició i Teories

Definició de Motivació Laboral

La motivació es refereix a aquells processos psicològics relacionats amb l'activació, direcció, intensitat i persistència d'accions voluntàries i adreçades a una finalitat. Cal remarcar que la motivació no és el mateix que el comportament.

Teories de la Motivació en el Treball

Existeixen dues categories principals de teories de la motivació en el treball:

• Teories de contingut: Responen a la pregunta "Què motiva les persones?"
• Teories del procés: Responen a la pregunta "Com es produeix la conducta motivada?"

Teories de Contingut: Què Motiva les Persones?

La tradició clínica i humanista se centra en la pregunta: Què motiva les persones? Les més conegudes són les humanistes i, en concret, totes les que s'inspiren en la teoria de les necessitats jerarquitzades d'Abraham Maslow.

Relació i Importància de les Teories de la Motivació

La relació que existeix entre les dues categories de teories és que les teories del contingut se centren en les variables bàsiques que activen la conducta, i les teories del procés es refereixen a les que intervenen i fan possible la direcció i estabilitat dels comportaments. És a dir, la relació existent és la motivació de les persones envers la feina; ambdues teories busquen la motivació, l'únic que per dues vies diferents.

La importància, bàsicament, és que és un concepte molt present a les empreses, ja que si no hi ha motivació entre els treballadors, no faran una bona feina i, d'aquesta manera, l'empresa tampoc anirà bé.

3. Definició de Relacions Laborals des d'un Punt de Vista Psicosocial

En termes generals, les Relacions Laborals constitueixen un camp d'estudi dels fenòmens socials relacionats amb les interaccions entre l'Estat, treballadors, sindicats i empresaris.

Des d'un punt de vista psicosocial:

• Segons el sociòleg Hyman: "les relacions laborals són els processos de control sobre les relacions de treball."
• Segons Walker: "les relacions laborals són les interessades fonamentalment en els acords entre els diversos interessos que tanca el procés de realitzar un treball."

4. Definició de Contracte Psicològic

Un contracte psicològic és implícit i informal entre la persona i les organitzacions de les quals és membre. El contracte psicològic és subjectiu i canviant, i és la representació de la relació d'intercanvi entre la persona (empleat) i l'organització. És la percepció, per part del treballador, de les obligacions recíproques existents entre ell i l'organització on treballa.

5. Definició de Clima Laboral

El clima laboral s'entén com una estructura perceptual i cognitiva de la situació organitzacional comuna als membres. L'individu interpreta els esdeveniments per a fer-los comprensibles, i crea un "mapa cognitiu" que l'ajuda a situar o localitzar el que veu i sent, dotant-lo de significat.

6. Definició de Cultura de l'Organització

Un conjunt de creences —inventades, descobertes o desenvolupades per un grup a mesura que aprèn a afrontar els seus problemes d'adaptació externa i d'integració interna— que ha funcionat prou bé per a ser jutjada vàlida i, per tant, per a ser ensenyada als nous membres com la manera correcta de percebre, pensar i sentir sobre aquests problemes.