Gestió de la Incontinència Urinària i el Sondatge Vesical

El pacient incontinent i el sondatge vesical

Continència i incontinència urinària

Continència vesical: capacitat de controlar voluntàriament la funció vesical per part del pacient.

Característiques de la incontinència

És involuntària, inconscient. Les peces de vestir estan mullades. Ha de ser objectiva pel metge (li ha fet proves). Es produeix a través de la uretra i no a través d'una fístula.

Tipus d'incontinència urinària

• IU d'esforç: augmenta la pressió a la bufeta i condiciona la pèrdua.
• IU d'urgència: disfunció vesical que condiciona la pèrdua.
• IU Per sobreeiximent: apareix en obstruccions uretrals.
• IU per reflexa: apareix en lesions neurològiques, no existeix desig miccional.

Productes per a la incontinència

• Col·lectors urinaris: dispositius de silicona o cautxú utilitzats per recollir l'orina en homes incontinents. Requereixen molt bona higiene (2 cops al dia).
• Absorbents d'incontinència o bolquers: d'un sol ús. La seva finalitat és mantenir la pell seca i sense humitat. Hi ha diferents tipus (dia, nit o pacients enllitats). Cal canviar-los cada 2 o 3 hores.

Mesures higièniques per a la incontinència

• Valorar, registrar i establir una pauta de micció.
• Avisar el pacient perquè buidi la bufeta (cada 1-2 hores despert o cada 4 hores dormint).
• Mesurar les pèrdues d'orina en les peces de vestir.
• Ensenyar els exercicis de Kegel: contracció i relaxació dels músculs perineals.
• Controlar la ingesta d'irritants.
• Utilització d'absorbents.

La bossa de diüresi

S'utilitza per recollir l'orina d'una sonda. Són transparents i estan graduades. N'hi ha de circuit tancat o de circuit obert que es reutilitza (el caputxó s'ha de treure).

El sondatge vesical: Procediment i cures

Consisteix en la introducció d'una sonda per la uretra fins a la bufeta.

Col·laboració de l'auxiliar en el sondatge

• Preparació del material.
• Preparació del pacient.
• Lliurament del material de forma estèril.
• Recollida del material en finalitzar la tècnica.

Objectius del sondatge vesical

• Facilitar l'evacuació de l'orina.
• Obtenir mostra d'orina estèril.
• Irrigar la bufeta.
• Introduir medicaments i contrastos.
• Prevenir la tensió a la pelvis o ferides.
• Evitar que l'orina irriti la ferida quirúrgica.

Tipus de sondes vesicals

Sonda Foley

Flexible, diversos diàmetres. Té varies vies i orificis a la part lateral:

• 1a via: serveix per drenar l'orina.
• 2a via: per omplir de sèrum fisiològic el baló inflable.
• 3a via: per a la irrigació de la bufeta (si en té).

Sonda Robinson

Rígida, d'un sol llum amb punta arrodonida i un sol orifici a la part distal. S'utilitza per a un sondatge temporal.

Sonda Pezzer

Semirígida, recta, d'una sola llum amb 2 o més orificis. S'insereix quirúrgicament i dura força dies per via uretral.

Sonda Malecot

Semirígida, d'una sola llum.

Tipus de sondatge vesical

Sondatge Temporal

Que no passi de 30 dies.

Sondatge Permanent

Per sempre.

Sondatge Intermitent

La persona que el porta sempre ha d'estar connectada a la bossa col·lectora.

Complicacions del sondatge vesical

• Creació d'una falsa via per traumatisme.
• Retenció urinària per obstrucció.
• Infecció urinària ascendent per migració de bacteris.
• Presència d'hematúria.
• Col·locar la sonda malament.
• Úlcera per pressió (UPP) a la zona per una fixació incorrecta.

Cures de la sonda vesical permanent

Cal prevenir problemes com la diüresi baixa, les mesures higièniques insuficients o les erosions en el tracte uretral amb una bona higiene.

Neteja i manteniment de la sonda permanent

Passos a seguir:

1. Netejar la zona perineal.
2. Portar guants.
3. Fixar la sonda.
4. Utilitzar una gasa amb solució i posar-la bé.
5. Netejar la zona del meat urinari.
6. Assegurar que l'aigua flueixi cap avall.
7. La fixació de la sonda es va intercanviant de lloc.
8. Observar els llavis majors i el meat urinari (si està inflamat, pot prevenir infeccions i bastants problemes).