Gestió d'Existències i Estocs: Guia Completa per a Empreses
Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,9 KB
Què són les existències?
Les existències són els béns que té l'empresa per a:
- Vendre en el curs normal de l'empresa, és a dir, en el curs ordinari de l'explotació.
- Consumir en el procés de producció mitjançant la seva transformació o incorporació al producte. Per exemple, la tela d'una sastreria que entra com a tela i acaba com a camisa.
- Consumir durant la realització de l'activitat empresarial. Per exemple, el combustible de la calefacció.
Classificació de les existències
Segons el tipus d’empresa
Les existències es classifiquen de manera diferent si es tracta d'una empresa comercial o industrial:
| EMPRESA COMERCIAL | EMPRESA INDUSTRIAL |
|---|---|
| Mercaderies: Béns adquirits per a vendre'ls sense transformació. | Matèries primeres: Béns adquirits per a transformar-los en el procés productiu. |
| Altres aprovisionaments: Altres tipus d'adquisicions a l'exterior de matèries auxiliars. Per exemple: recanvis, combustibles, materials d'oficina, etc. | Altres aprovisionaments: Altres tipus d'adquisicions a l'exterior de matèries auxiliars. Per exemple: recanvis, combustibles, materials d'oficina, etc. |
| Productes en curs: Béns en procés de transformació. | |
| Productes semiacabats: Béns fabricats per l'empresa, no destinats normalment a la venda i pendents d'una transformació posterior. | |
| Productes acabats: Béns fabricats per l'empresa i llestos per a vendre'ls. | |
| Subproductes, residus i materials recuperats: Béns que s'obtenen de manera accessòria en el procés productiu. |
Segons la determinació del cost del producte
- Materials directes: Passen a formar part directament dels productes finals i es poden identificar de forma fàcil. Per exemple, si fem cadires, la fusta; si confeccionem vestits, la tela.
- Materials indirectes: Es destinen a la fabricació dels diferents productes, però no poden ser identificats directament amb aquests. Per exemple, el disseny d'un vestit.
Segons la capacitat d’emmagatzematge
- Materials emmagatzemables: Són aquells per als quals hi ha una diferència temporal entre el moment en què es reben i el moment en què s'utilitzen en el procés productiu.
- Materials no emmagatzemables: No es poden emmagatzemar en llocs físics, com ara internet, llum, gas, etc.
Control dels materials
Mètode ABC (Mètode de Pareto)
Es basa en la classificació del total dels estocs en grups d'acord amb la seva aportació a la inversió de l'empresa. Es classifica en 3 grups:
- Article A: Són els articles emmagatzemats més importants. Suposen el valor més elevat de les existències (normalment, fins al 75% del valor total), però representen un percentatge baix del total d'articles.
- Article B: Articles d'una classe intermèdia amb un valor de consum mitjà al magatzem de l'empresa (entre el 75% i el 95% del valor total).
- Article C: Articles de consum més baix. Ocupen un percentatge molt elevat d'articles al magatzem, però representen un valor baix (del 95% al 100% del valor total).
Mètode Just-in-Time (JIT)
Consisteix a aprovisionar les matèries primeres o mercaderies en el moment exacte en què es necessiten i només en la quantitat necessària. Exemples notables d'empreses que l'utilitzen són Ford o Toyota.
Què són els estocs?
Els estocs són conjunts de materials, mercaderies o productes que l'empresa té emmagatzemats a l'espera de la seva utilització o venda posterior.
Tipus d’estocs
- Estoc actiu: Està format pels articles que l'empresa guarda per a fer front a la demanda durant un període de temps. Aquest estoc evoluciona entre un mínim i un màxim, que s'establirà segons la capacitat del magatzem, el capital invertit en existències i els costos de gestió.
- Estoc de seguretat: Complementa l'estoc actiu i es crea per a evitar la manca d'existències durant el termini d'aprovisionament. Té com a objectiu cobrir les demandes quan es fan de manera imprevista o bé quan els proveïdors tarden a fer l'entrega de la comanda.
- Estoc òptim: Està format pels productes que permeten cobrir les previsions òptimes de vendes al mateix temps que s'aconsegueix una millor rendibilitat magatzem-capital invertit.
- Estoc zero: S'estableix amb l'estratègia Just-in-Time, que consisteix a aprovisionar en el moment en què es necessiten matèries primeres o mercaderies, només en la quantitat necessària. La utilització de l'estoc zero està condicionada per dos factors: la rapidesa en el subministrament i l'encariment del preu d'adquisició del producte.
- Estoc de temporada: També anomenat estacional, es crea per a fer front a un increment esperat de les vendes per un canvi d'estació o temporada. Exemple: peces de roba d'estiu, calefactors a l'hivern.
- Estoc de trànsit: És el que es troba entre diferents fases en el procés d'aprovisionament, producció i distribució. També és el que està en camí, en establiments de trànsit o locals situats entre el magatzem del venedor i el del comprador.
- Estoc d'especulació: Els productes es compren abans que sorgeixin les necessitats i per a fer front a variacions esperades de la demanda, del subministrament del producte o del preu. Exemple: els tallers mecànics acumulen peces de recanvi quan el fabricant anuncia que deixarà de produir la peça.
- Estoc de recuperació: Format pels articles ja utilitzats susceptibles de nova utilització, com ara caixes o articles que estan en desús (maquinària i PC) que es retiren del mercat pel seu baix rendiment, però les peces dels quals es poden utilitzar per a reparar altres dispositius.
- Estoc mort: Format per articles vells o nous que ja no serveixen per a cobrir les necessitats per a les quals van ser adquirits. Es troben emmagatzemats com a materials obsolets i la seva única sortida seria la venda com a ferralla.