Gestió Empresarial: Àrees, Recursos i Finançament

Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,32 KB

Àrees Funcionals de l'Empresa

Les empreses es divideixen en una sèrie d’àrees funcionals o departaments que, tot i que tenen unes característiques, funcions i objectius determinats, actuen conjuntament per coordinar i assolir els objectius prèviament marcats. Aquestes àrees són:

  • Àrea comercial: s'encarrega de l'anàlisi del mercat i de les estratègies de màrqueting.
  • Àrea de producció: té en compte els gustos, preferències i necessitats del consumidor, a més del marge econòmic.
  • Àrea de recursos humans: s'ocupa de contractar personal, gestionar contractes, nòmines, i fomentar un bon entorn laboral, entre altres tasques.
  • Àrea de finançament o inversió: gestiona els fons necessaris per al funcionament de l'empresa, reparteix els diners a cada departament i ha de fer bones inversions.

Coordinació i Fases de la Direcció

Coordina totes les àrees funcionals de l’empresa. Les seves finalitats són dur a terme les funcions de govern, donar tota classe d’instruccions i establir criteris per aconseguir els objectius de l’empresa. Les fases són:

  • Planificar:
    • Anàlisi de la situació de partida
    • Fixació de recursos
    • Creació d’alternatives
    • Anàlisi d’alternatives
    • Elecció d’una alternativa
    • Control
    • Determinació de les desviacions
  • Organitzar:
    • Punt de partida
    • Recursos
    • Distribució de departaments
    • Creació d’una estructura
    • Assignació de tasques
    • Hi ha estructura formal i informal
  • Gestionar:
    • Definir l’objectiu
    • Aconseguir la informació necessària
    • Establir previsions
    • Dissenyar alternatives
    • Avaluar alternatives
    • Seleccionar l’alternativa
    • Executar l’alternativa
    • Controlar per detectar possibles desviacions
  • Controlar

Recursos Humans

Funcions dels Recursos Humans

Recursos humans és la plantilla de l’empresa, és a dir, totes les persones que treballen en l’empresa i les seves competències. El capital humà d’una organització o empresa és un element important per garantir-ne la diferenciació. Les funcions dels recursos humans són:

  • Organització i planificació de personal
  • Reclutament i selecció de personal
  • Pla d'acollida
  • Formació
  • Avaluació i control: comprovar que els treballadors facin la seva feina correctament i rendeixin adequadament.
  • Intentar aconseguir un bon clima laboral
  • Plans de carrera i promoció professional: plans per al desenvolupament del personal
  • Relacions laborals: promoure la comunicació entre l’empresa i els treballadors
  • Prevenció de riscos laborals

Fonts de Finançament

Fonts de Finançament Pròpies Externes

Procedeixen de fora de l’empresa:

  • Capital social
  • Subvencions

Capital Social

Format per aportacions dineràries o no dineràries dels socis. Es pot ampliar o reduir segons les necessitats de l’empresa. Les seves funcions són evitar el finançament aliè (evitar l'endeutament) i actuar com a garantia davant de tercers. Formes d'obtenir-lo:

  • Capital inicial o FFF (Friends, Family and Fools): prové d'amics, famílies i persones que volen ajudar al projecte.
  • Capital de risc: empreses que aporten recursos financers de manera temporal a empreses amb potencial de creixement, passant a formar part de la seva propietat.
  • Business Angels: inversors privats que entenen del món empresarial i fan inversions de manera temporal a empreses joves o petites, a canvi d’obtenir una participació.
  • Micromecenatge: posa en contacte persones emprenedores que necessiten finançament amb empreses que vulguin invertir en ells.
  • Subvencions: ajuts de fons públics que no tenen cost i no s’han de tornar.

Fonts de Finançament Pròpies Internes

Procedeixen de l’interior de l’empresa:

  • Reserves: beneficis no distribuïts de l’empresa que permeten fer inversions per créixer.
  • Amortitzacions: l’empresa calcula, amb diferents mètodes, el valor que perd l’immobilitzat i crea un fons d’amortització que servirà per substituir-lo al final de la seva vida econòmica.
  • Provisions: fons procedents de beneficis que crea l’empresa com a prevenció de futures despeses.

Fonts de Finançament Aliè a Llarg Termini

Durada entre 5 i 7 anys. Normalment, es cobra una comissió d’obertura per demanar-los. Els diners s’han de retornar amb un interès i s’acostumen a demanar avals com a garantia de pagament, en cas que la persona o l’empresa no ho pugui retornar. Tipus:

  • Emprèstit: consisteix a recórrer a altres empreses o particulars que ofereixen finançament per mitjà de títols de crèdit anomenats obligacions, a canvi d’uns interessos, amb independència del funcionament de l’empresa. El termini de devolució és superior a un any i se sol fer en empreses grans de gran facturació.
  • Lísing: és un arrendament d'algun bé amb l’opció de compra quan finalitza el contracte. Un cop s’acaba el contracte de lloguer, l’empresa té dues opcions: comprar el bé pagant la quota residual o tornar-lo al propietari.
  • Rènting: és bàsicament com un lísing, però l’opció de compra no existeix; només és un lloguer que, quan finalitza el contracte, es retorna al propietari. Dins la quota que es paga, hi entra el manteniment del bé i les assegurances.

Fonts de Finançament Aliè a Curt Termini

  • Préstec a curt termini: es demana a entitats financeres (bancs) i s'obté de manera immediata ingressant la quantitat sol·licitada en un compte bancari. A canvi, s’ha de pagar un interès en quotes mensuals. És habitual demanar avals i cobrar una comissió d’obertura i de cancel·lació anticipada total o parcial.
  • Pòlissa de crèdit: consisteix en el fet que les empreses que necessiten finançament per pagar les despeses generades en el cicle d’explotació, el banc els obre un compte de crèdit amb un límit de diners del qual podran disposar a mesura que ho necessitin. A canvi, l’empresa haurà de pagar uns interessos per les quantitats utilitzades.
  • Descobert en compte: consisteix a utilitzar recursos per un import superior al del compte corrent, és a dir, es fan servir més diners dels que hi ha en un compte corrent, i el banc els concedeix finançament a canvi d’uns elevats impostos.
  • Descompte d'efectes: consisteix que quan una empresa ha de pagar a 30, 60 o 90 dies, pot recórrer al banc perquè li anticipi el valor a canvi d’uns interessos.
  • Crèdit comercial: consisteix a dir que l’empresa no paga immediatament les compres que ha fet als proveïdors durant uns dies, normalment 30, 60 o 90 dies, sense cap tipus de cost associat.
  • Facturatge: es tracta que l’empresa cedeix el 100% de la facturació d’un client a una entitat financera. És a dir, l’entitat bancària proporciona un percentatge del valor que deuen a l’empresa, normalment un 80% (per tant, es queda un percentatge), de manera que li anticipa el cobrament uns 30, 60 o 90 dies.
  • Confirming: serveix per finançar els pagaments a proveïdors a 30, 60 o 90 dies. Consisteix a fer que una entitat bancària proporcioni al proveïdor l’avançament dels paquets de factures que li deu una empresa, garantint així el cobrament de les factures, a canvi d’uns interessos.
  • Fons espontanis de finançament: són fons que no necessiten negociació i que consisteixen que quan l’empresa ha de pagar, per exemple, salaris, quotes de la Seguretat Social o retencions d’Hisenda, aquestes et donen finançament permetent-te pagar en un termini més llarg sense cap tipus de cost associat.

Entradas relacionadas: