Gestió Emocional i Suport Psicològic a l'Infant Malalt

Factors de Risc en l'Infant Malalt

• Dolor o símptomes molestos: El sofriment físic pot generar desesperança i ansietat.
• Aïllament social: Hospitalitzacions freqüents o restriccions en activitats escolars o socials poden portar a sentiments de solitud.
• Falta d'informació o comunicació: No entendre el seu diagnòstic o tractament augmenta la por i la confusió.
• Factors familiars: Pares sobreprotectors, angoixats o amb dificultats emocionals poden transmetre la seva ansietat al nen.
• Falta de suport emocional: No comptar amb una xarxa de suport (família, amics, professionals) pot augmentar la sensació de vulnerabilitat.
• Context socioeconòmic desfavorable: La falta de recursos per costejar tractaments o garantir estabilitat emocional i material afecta el benestar psicològic.

Factors de Protecció i Resiliència

• Bon suport familiar: Pares i familiars que brinden contenció emocional i estabilitat ajuden a reduir l'ansietat.
• Comunicació clara i honesta: Explicar la malaltia de manera adequada a la seva edat ajuda a reduir la incertesa i la por.
• Presència d'amics i xarxes de suport: Mantenir el contacte amb companys i rebre suport social millora l'estat d'ànim.
• Autonomia i participació en decisions: Donar-los cert control sobre el seu tractament i permetre'ls opinar els dona major sensació de seguretat.
• Bona relació amb l'equip mèdic: Un tracte amable i pròxim dels professionals de salut genera confiança.
• Habilitats d'afrontament i resiliència: Ensenyar estratègies per manejar l'estrès (com la relaxació o l'expressió emocional) ajuda a l'adaptació.
• Manteniment de rutines i activitats plaents: Continuar amb entreteniments o activitats dins de les seves possibilitats afavoreix el benestar.
• Actitud optimista i sentit de propòsit: Fomentar una visió positiva i trobar sentit en l'experiència ajuda a enfrontar millor la malaltia.
• Accés a suport psicològic si és necessari: Teràpia o acompanyament emocional poden ser clau en casos més complexos.

El Rol del TCAI davant l'Infant Malalt

Pautes d'actuació segons l'edat i necessitats

• Si és menor de 4 anys, evitar la separació traumàtica dels pares: Procurar la permanència constant de l'adult. Permetre que els pares es quedin amb ells el màxim temps possible, fins i tot durant les cures mèdiques. Això proporciona seguretat i tranquil·litat a l'infant.
• Parlar i contacte físic amb els nadons: Mantenir el contacte. Alguns nens petits no entenen les paraules, però sí que perceben el to de veu, el contacte i la calidesa humana.
• Conservar objectes personals que els aportin seguretat: Molts infants tenen un objecte d'aferrament (un peluix, una joguina...). Hem de permetre que tinguin aquest objecte perquè els pot ajudar a reduir la por.
• Facilitar que parlin de la seva malaltia: Crear un ambient de confiança on se sentin còmodes per parlar de què els preocupa o angoixa, i validar les seves emocions.
• Respondre raonadament i amb sinceritat a les seves preguntes: És important donar explicacions adaptades a la seva edat i capacitat de comprensió, evitant mentides que podrien generar més por.
• Facilitar mitjans de distracció i augmentar els estímuls: Les activitats lúdiques (escoltar música, llegir, dibuixar...) ajuden a reduir l'estrès i la preocupació. Mantenir un entorn amb estímuls positius fa que l'infant es distregui.
• Respectar la seva intimitat: Quan realitzem tècniques d'higiene o assistència, tot i ser petits, els infants tenen la seva pròpia intimitat. És important explicar-los què es farà abans de realitzar qualsevol cura o higiene i procurar fer-ho amb delicadesa, evitant situacions que generin vergonya.
• Aplicar reforç positiu: Elogiar els infants per la seva valentia i esforç ajuda a reforçar la seva autoestima i motivació. Exemple: frases com “ho estàs fent molt bé” o “ets molt valent” poden fer que se sentin més segurs.
• Programes educatius: Els infants han de continuar aprenent encara que estiguin malalts. Es poden adaptar activitats escolars o educatives a la seva situació (contes, jocs didàctics o la intervenció d’un mestre hospitalari). Això proporciona una sensació de normalitat i rutina.