Gestió econòmica familiar: necessitats, pressupost i impostos

Conceptes clau en l'economia familiar

“carència” (tot allò que fa falta en una persona i del qual no pot prescindir amb facilitat)

“desig” (tot allò que una persona anhela d’una manera imperiosa). Consum: Mitjà per satisfer diverses necessitats. Una dieta equilibrada és aquella que aporta la quantitat de calories i nutrients a la proporció adequada, tenint en compte l’edat, l’activitat i la circumstància.

Recomanacions per a una persona sana

• Menjar tots els grups d'aliments.
• Consumir més fruites.
• Disminuir sucres.
• Reduir greixos.
• Limitar proteïnes.
• Augmentar fibres.
• Augmentar líquids.
• Reduir sal.

Gestió econòmica familiar

Consisteix en planificar, organitzar, dirigir, executar, supervisar i avaluar cadascun dels processos monetaris de la unitat de convivència.

• Identificar les diferents necessitats familiars.
• Identificar els diferents tipus d’ingressos familiars i les diferents opcions d’estalvi.
• Planificar el pressupost familiar.
• Prioritzar les despeses.
• Portar el control administratiu dels ingressos i les despeses familiars.
• Analitzar les despeses financeres.
• Incorporar hàbits per un consum correcte.

El pressupost familiar

Instrument de planificació basat en un càlcul anticipat de les despeses i els ingressos en un període de temps concret.

Per elaborar un pressupost:

• Elaborar una relació de tots els ingressos de la unitat familiar. El total són els ingressos.
• Confeccionar una relació de tot el que s’ha de pagar o comprar durant el mes.
• Organitzar les despeses.
• Fer un seguiment.
• Comparar els ingressos i despeses.

Pressupost en alimentació

• Establir les possibilitats econòmiques.
• Analitzar els diferents membres de la família.
• Determinar els gustos i preferències.
• Considerar comprar altres aliments del mateix valor vitamínic.
• Analitzar el mercat.
• Avaluar la possibilitat de tenir un hort a casa.

Consells per anar a comprar

• Tenir sempre present la quantitat de diners destinada a l’alimentació.
• Portar llista de la compra.
• No comprar amb presses.
• Comparar els preus i considerar marques blanques.
• Mirar la data de caducitat.
• Desconfiar de les ofertes 3x2 si no es necessiten els productes.
• Pagar sempre al moment.

S’anomena economia familiar o domèstica a l’administració de tots els béns d’una unitat familiar per satisfer les necessitats de tots els seus membres.

Impostos i tributs

Quan paguem a l’administració local, autonòmica o estatal, parlem d’impostos. S’ha de diferenciar entre diferents tipus de pagaments que fem a l’estat.

Tipus de pagaments a l'estat

• Taxes: S’abona una quantitat determinada de diners a canvi d’un servei.
• Contribucions especials: Es paga un import segons el servei de caràcter excepcional que es rep (obra).
• Impostos: No hi ha compensació especial. El seu destí és l’hisenda pública i la quantitat depèn de la capacitat contributiva de cada persona.

Tipus d'impostos

• Directes: Qui rep ho paga (hisenda).
• Indirectes: Ho rep una persona diferent a qui ho paga (IVA).

Altres conceptes associats al pagament d’impostos:

• El fet imposable: Pagament per una herència.
• Subjecte passiu: Obligació tributària amb l’administració.
• Domicili fiscal: On l’administració envia dades.
• Base imposable: Base del sou de la qual es pot calcular una hipoteca.