Gestió dels Recursos Hídrics, Energètics i Miners a Espanya

Recursos Hídrics a Espanya

Les Conques Hidrogràfiques i la seva Classificació

Les conques hidrogràfiques són territoris que aporten aigua a un mateix riu a través de la pluja, el desglaç i els aqüífers. A Espanya, la majoria dels rius tenen un règim fluvial irregular, amb crescudes i estiatges marcats. Es classifiquen segons els vessants:

• Vessant Cantàbric i Gallec: Rius curts, cabalosos i constants gràcies a la pluviositat regular.
• Vessant Atlàntic: Conques grans, amb rius llargs com el Duero, Tajo i Guadiana, afectats per la sequera estival.
• Vessant Mediterrani: Excepte l’Ebre, rius curts i irregulars, amb estiatges intensos a l’estiu i risc d’inundacions a la tardor.

Ús i Gestió de l'Aigua: Agricultura, Indústria i Ciutats

Els recursos hídrics són gestionats per confederacions hidrogràfiques, que no coincideixen amb les divisions autonòmiques. Tot i que Espanya té més aigua disponible que demanda, la distribució és desigual, amb dèficit en el sud i les Balears.

L'Aigua per a Ús Agrícola i Ramader

A Espanya, la major part de l’aigua es destina a l’agricultura, especialment al regadiu, que millora la productivitat però genera problemes de contaminació per químics i purins. Per estalviar aigua, es fomenta el reg per degoteig i es controla millor l’ús de fertilitzants.

Ús Urbà i Industrial

L’aigua per a ús urbà i industrial té una demanda menor, però és essencial. A l’estiu, l’alta demanda turística genera problemes de subministrament, especialment a la costa mediterrània. La contaminació de rius ha millorat gràcies a depuradores i la reutilització d’aigua per a regadiu i neteja urbana.

Polítiques Hídriques i Sostenibilitat

Les polítiques hídriques inclouen diverses mesures per garantir la qualitat i la disponibilitat de l'aigua:

• Transvasaments entre conques.
• Dessalinització d’aigua marina.
• Recuperació d’aqüífers.
• Plans de sanejament dels rius.

La sobreexplotació dels aqüífers provoca la seva salinització, afectant l’agricultura. S’implementen mesures per frenar la degradació i garantir un ús sostenible dels recursos hídrics.

El Dèficit de Recursos Energètics a Espanya

Espanya té un dèficit de recursos energètics i depèn de les importacions per cobrir el seu consum. Els plans energètics han intentat reforçar les energies tradicionals (carbó i hidràulica), reduir el consum de petroli, impulsar el gas natural i fomentar les energies renovables, tot promovent l’eficiència i l’estalvi. No obstant això, els resultats han estat limitats, i les polítiques energètiques han de seguir les directrius de la UE.

Fonts d'Energia Tradicionals

L'Energia Hidroelèctrica

L’energia hidroelèctrica és una font important i renovable, però la seva expansió és difícil per l’alt cost de construcció i l’impacte ambiental. A més, la competència amb la demanda d’aigua per a ús agrícola i urbà limita el seu aprofitament. Actualment, les centrals hidroelèctriques estan integrades a la xarxa elèctrica nacional, juntament amb l’energia tèrmica i nuclear.

El Carbó: Declivi i Tancament de Mines

El carbó va ser clau durant la Revolució Industrial, però va perdre protagonisme davant els hidrocarburs al segle XX. A Espanya, la mineria del carbó ha anat disminuint per la baixa qualitat del mineral i els alts costos de producció en comparació amb el carbó importat. Tot i les ajudes estatals i europees per mantenir l’activitat minera, moltes mines han tancat, i les no competitives es van comprometre a clausurar-se el 2018 per complir amb els acords de Kyoto.

Petroli i Gas Natural: Dependència i Diversificació

El petroli i el gas natural són fonamentals per a l’energia mundial, tot i els conflictes geopolítics associats al seu control.

• Petroli: Espanya té una producció molt baixa (autoabastiment del 0,3%) i depèn de les importacions de Rússia, Mèxic, Aràbia Saudita, Nigèria i Angola. Per reduir riscos, segueix una política de diversificació de proveïdors i té nou refineries. L'empresa Repsol destaca en inversions i control de refinatge i distribució.
• Gas Natural: Format principalment per metà, és cada cop més important per la seva baixa contaminació i la inestabilitat d’altres fonts energètiques. Espanya té algunes reserves, però depèn de les importacions, sobretot d’Algèria a través de gasoductes. La demanda de gas ha augmentat i es preveu que continuï creixent, especialment per a la generació d’electricitat i l’ús domèstic i industrial.

Energia Nuclear i Energies Renovables

L'Energia Nuclear: Riscos i Alternatives

L’energia nuclear a Espanya depèn de l’urani, que s’ha d’enriquir a l’estranger. És una font potent i aparentment neta, però genera preocupació pel risc de fuites, la gestió dels residus i el seu cost. Tot i el rebuig social, la inestabilitat del petroli i el creixement del consum energètic fan que es consideri com a alternativa, millorant-ne la seguretat.

Les Energies Renovables: Potencial i Impacte

Les energies renovables provenen de fonts inesgotables com el sol, el vent, la biomassa i la geotèrmia. Inicialment, es van desenvolupar poc pel baix preu del petroli, però han anat guanyant protagonisme:

• Solar: Espanya té el major potencial solar d’Europa, però encara poques instal·lacions, amb exemples destacats a Almeria, Huelva i Tenerife. Els panells solars domèstics faciliten l’autoconsum.
• Eòlica: Espanya és el segon productor mundial després d’Alemanya. Les principals zones són Castella-la Manxa, Galícia, Castella i Lleó, Aragó i Andalusia, amb Tarifa (Cadis) com el parc eòlic més gran d’Europa. Es considera instal·lar molins al mar per reduir l’impacte ambiental.
• Biomassa: S’obté de residus agrícoles, forestals o ramaders, generant energia per combustió o fermentació.
• Geotèrmica: Utilitza la calor interna de la Terra. Les Canàries són la zona amb més potencial, mentre que en altres regions s’usa per calefacció o balnearis.

Tot i els avantatges ecològics i la descentralització energètica, les grans instal·lacions generen rebuig pel seu impacte paisatgístic i ambiental.

L'Explotació dels Recursos Miners a Espanya

Espanya ja no és un país miner important. La mineria ha patit concentració empresarial, innovació tecnològica i una gran reducció d’ocupació, especialment a Astúries, Huelva i Terol. La política minera, marcada per la UE, busca competitivitat, sostenibilitat ambiental i desenvolupament tecnològic, fet que ha portat al tancament de moltes mines metàl·liques menys rendibles i al creixement de la mineria no metàl·lica i de les roques industrials.

Tipus d'Explotacions Mineres

• Mineria Metàl·lica: Ha retrocedit amb el tancament de jaciments històrics com les mines de ferro de Biscaia, les de mercuri d'Almadén i les de coure i pirita de Rio Tinto.
• Mineria No Metàl·lica: Espanya destaca en la producció de sal (gemma i marina), especialment a Cantàbria, Torrevella (Alacant) i San Fernando (Cadis). També té una important conca potàssica entre Catalunya i Navarra, tot i el tancament de moltes mines per falta de rendibilitat.
• Roques Industrials: És el sector més dinàmic, amb més de 600 explotacions arreu del país. Inclou calcària, argila, pissarres, sorres i granit (Galícia) i marbre (Almeria i Badajoz), fonamentals per a la construcció i la indústria química.