Gestió de l'Assortiment: Definició, Objectius i Classificació

L'assortiment és el conjunt de productes que una empresa, comerç o punt de venda ofereix als seus clients.

Objectius de l'Assortiment Comercial

• Satisfer la demanda del client

  L'objectiu principal és oferir els productes que el públic objectiu necessita o desitja, assegurant-se que hi hagi una oferta que s'ajusti a les seves preferències.

• Diferenciació respecte de la competència

  Un assortiment ben dissenyat pot ajudar l'empresa a destacar al mercat. Això es pot aconseguir oferint productes únics, especialitzats o exclusius.

• Maximitzar els beneficis

  L'elecció de l'assortiment també busca optimitzar els ingressos, incloent-hi productes amb marges de benefici més elevats o amb una rotació més alta.

• Cobrir diferents segments de mercat

  Diversificar l'assortiment permet arribar a diferents tipus de consumidors segons les seves necessitats, preferències o pressupostos.

• Garantir una oferta equilibrada

  Es busca tenir una varietat suficient (en termes de tipus i preus), però evitant un excés de productes que pugui generar costos innecessaris, confusió per al client o problemes d'emmagatzematge.

• Adaptació als canvis del mercat

  L'assortiment ha de ser flexible per respondre ràpidament a les noves tendències, necessitats i demandes dels consumidors.

• Millorar l'experiència del client

  Oferir un assortiment adequat contribueix a fer que el client trobi el que necessita fàcilment i tingui una experiència de compra satisfactòria.

Estructura de l'Assortiment de Productes

Assortiment ampli i profund:

Una gran superfície com Carrefour, que té moltes línies de productes (alimentació, tecnologia, roba) i moltes varietats dins de cada línia.

Assortiment estret i profund:

Una botiga especialitzada en calçat esportiu amb molta varietat de sabatilles, marques i models.

Assortiment ampli i poc profund:

Una botiga de productes bàsics que ofereix moltes línies de productes però amb poques opcions dins de cada línia.

Assortiment estret i poc profund:

Una botiga petita que ven només un tipus de producte amb poca varietat, com ara una floristeria que només ofereix rams senzills.

Classificació dels Tipus d'Assortiment

La classificació de l'assortiment és essencial per a tenir una bona imatge, ja que permet una planificació apropiada i el control de les vendes. Hi ha quatre tipus:

• Segons la demanda:

  • De luxe
  • De marca
  • Econòmic

• Segons la semblança:

  • Procediment de fabricació: fet a mà
  • Matèries primeres: utilització de materials bons
  • Mètode de conservació: conserves o naturals
  • Funcionament: manera en què s'utilitza el producte

• Segons l'origen:

  • Mateix origen o procediment de fabricació: vi amb denominació d'origen
  • Mateix fabricant o dissenyador: electrodomèstics

• Segons l'ús:

  • Segons els consumidors
  • Ús complementari
  • Cobreix una mateixa necessitat

Dimensions Clau de l'Assortiment

Amplitud:

S'associa a les necessitats que cobreix l'establiment. Exemple: hipermercat.

Ample:

Relacionat amb el nombre de famílies i subfamílies que hi ha en una secció.

Profunditat:

Quantitat de referències de cada família. Exemple: botiga especialitzada.

Qualitats Essencials de l'Assortiment

A l'hora de decidir l'assortiment de la nostra botiga, hem de considerar les qualitats adequades. Els aspectes a tenir en compte són:

Coherència:

Els productes que oferim han de ser complementaris en relació a les necessitats que es cobreixen. Exemple: botiga de cafè.

Dinamisme:

La societat està en un canvi continu. Exemple: tendències del mercat.

Rendibilitat:

Aquesta fa referència al benefici que deixa el producte.

• Directa: Productes que generen molts beneficis.
• Indirecta: Productes que generen menys beneficis.

Exemple: papereria.

Traçabilitat:

Seguiment del producte.

Determinació de l'Assortiment Òptim

La Llei de Pareto indica que el 20% dels productes origina el 80% de les vendes. El Mètode ABC classifica la mercaderia en grups A, B i C.

Codificació de Productes: Conceptes i Tipus

La codificació consisteix a assignar un codi únic que identifiqui les referències. Aquests codis són reconeguts només pels treballadors.

Avantatges de la codificació

• Les referències s'identifiquen sense errors.
• Manera ràpida d'identificar el preu i el producte.

Inconvenients de la codificació

• Requereix inversió de temps.

Tipus de Codificació de Productes

No significativa:

S'assigna un codi de manera aleatòria. Exemple: DNI.

Significativa:

El codi assignat té un significat. Exemple: Matrícula. Hi ha tres tipus:

• Numèric
• Alfabètic
• Alfanumèric

Codis de Barres: Estàndards i Ús

És un tipus de marcatge de referències compost per barres verticals i xifres situades a la part inferior. Es grava a l'etiqueta del producte, així com a l'embalatge. L'organització reguladora és AECOC. El més comú és el GTIN (13 números).