Gestió Ambiental a Catalunya i Espanya: Eòlica, Incendis i Desertificació

Energia Eòlica a Catalunya: Distribució i Reptes

Comarques amb Més Aerogeneradors en Servei

• Baix Ebre (159 aerogeneradors)
• Terra Alta (148 aerogeneradors)
• Segrià o Garrigues (105 aerogeneradors)

Característiques Comunes de les Zones amb Parcs Eòlics

• Relleu favorable: Altiplans i serralades mitjanes amb vent constant i fort per a una generació eficient.
• Baixa densitat de població: Facilita la instal·lació sense gran impacte en zones urbanes.
• Zones rurals amb activitat agrícola i ramadera: Permet compatibilitzar l'ús del sòl amb infraestructures renovables.

Motius de l'Absència de Parcs Eòlics en Moltes Comarques

• Manca de vent suficient: A zones interiors i de la costa central, el vent no és prou constant o fort.
• Alta densitat de població i urbanització: A l'Àrea Metropolitana de Barcelona i altres zones densament poblades, la presència d'habitatges i infraestructures impedeix la instal·lació.
• Protecció ambiental i paisatgística: Zones protegides (Pirineu, parcs naturals) on la legislació limita aquestes infraestructures.

Problemes del Desequilibri en la Distribució dels Parcs Eòlics

• Impacte ambiental concentrat: Alteració del paisatge, soroll i possible afectació a la fauna (especialment aus) en comarques amb més aerogeneradors.
• Desigualtat territorial: Algunes zones assumeixen els costos ambientals i paisatgístics, mentre que altres, amb alta demanda energètica, no produeixen.
• Rebuig social i conflictes locals: La concentració ha generat oposició per part dels habitants que perceben pocs beneficis locals.

Anàlisi de l'Afirmació sobre la Instal·lació de Parcs Eòlics

L'afirmació que no és aconsellable instal·lar parcs eòlics és falsa.

Encara que els parcs eòlics poden causar alguns impactes ambientals (com alteracions en el paisatge o afectació a la fauna), són una font d'energia renovable neta i necessària per reduir la dependència de combustibles fòssils. Per tant, sí que és aconsellable instal·lar-ne, sempre que es faci amb una bona planificació per minimitzar els impactes negatius.

Incendis Forestals a Catalunya: Causes i Prevenció

Causes Principals dels Incendis Forestals

Causes Humanes (la principal causa)

• Negligències: Cremes agrícoles descontrolades, burilles, fogueres, línies elèctriques defectuoses.
• Incendis intencionats: Per motius econòmics o conflictes territorials.

Factors Naturals

• Onades de calor i sequeres: Agreujades pel canvi climàtic.
• Fenòmens meteorològics extrems: Com llamps en tempestes seques.

Canvis en l'Ús del Sòl

• Abandonament de camps de conreu: Provoca l'acumulació de vegetació seca i combustible fàcilment inflamable.

Mesures de Prevenció d'Incendis

• Gestió forestal: Neteja de sotabosc, creació de franges de protecció i aprofitament de la biomassa.
• Vigilància i detecció precoç: Sistemes de vigilància, torres de guaita i ús de drons per a la detecció d'incendis.
• Regulació d'activitats de risc: Restriccions en cremes agrícoles, controls sobre línies elèctriques i campanyes de sensibilització.
• Infraestructures de prevenció: Construcció de tallafocs, accessos per a bombers i fonts d'aigua en zones de risc.

Comarques amb Alt Risc d'Incendis i Possibles Causes

Observant el mapa, algunes de les comarques amb més de 300 incendis són:

• Bages: Gran massa forestal i proximitat a zones urbanes i industrials.
• Baix Llobregat: Alta pressió humana i urbanística, moltes negligències i accés fàcil a zones boscoses.
• Tarragonès: Clima sec, ventades freqüents (com el mestral) i elevada activitat humana.
• Segrià: Zones agrícoles amb abandonament de terres i elevades temperatures a l'estiu.
• Alt Empordà: Vent fort de la tramuntana, que facilita la propagació ràpida del foc.

Raonament sobre l'Afirmació dels Incendis Forestals

«Tots els incendis forestals o bé són causats per negligències o bé són intencionats, i s'inicien a prop de les àrees urbanes.» → FALSA

Raonament: Encara que la majoria d'incendis tenen origen humà (negligències o intencionats), també hi ha incendis provocats per causes naturals, com els llamps. A més, no tots els incendis s'inicien a prop de les àrees urbanes. Algunes zones de muntanya i espais naturals lluny de nuclis habitats també pateixen incendis greus. L'afirmació és massa general i no contempla tota la diversitat de causes i ubicacions possibles dels incendis forestals.

Desertificació i Riscos Ambientals a Espanya

Zones amb Més Risc de Desertificació

Segons el mapa, les zones amb més risc de desertificació es concentren en:

• Sud-est peninsular (Múrcia, Alacant, Almeria)
• Extremadura i part d'Andalusia (Sevilla, Còrdova)
• Interior de la Meseta (Castella-la Manxa)
• Algunes àrees de les Illes Canàries i Balears

Factors Climàtics que Afavoreixen la Desertificació

• Clima mediterrani sec o semiàrid: Precipitacions escasses i irregulars.
• Temperatures altes i evaporació elevada: Redueixen la disponibilitat d'aigua al sòl.
• Forta exposició al vent: Accelera l'erosió.
• Pluges torrencials: Arrosseguen la terra i empitjoren la pèrdua de sòl fèrtil.

Accions Humanes que Provoquen o Acceleren la Desertificació

• Desforestació i sobreexplotació del sòl: L'eliminació de boscos per urbanització, agricultura intensiva o pasturatge excessiu deixa el sòl desprotegit davant l'erosió.
• Gestió inadequada de l'aigua: L'extracció excessiva d'aqüífers i l'ús intensiu de regadiu poden provocar salinització i degradació del sòl.

Concentració de Riscos Ambientals a les Àrees Costaneres

Factors Demogràfics i Econòmics

• Creixement poblacional i turisme massiu: La costa mediterrània i les Balears han experimentat un fort augment de població i activitat turística, incrementant la pressió sobre els recursos naturals.
• Urbanització i construcció massiva: La transformació del litoral en zones urbanes i turístiques ha destruït ecosistemes naturals i ha augmentat l'erosió.
• Sobreexplotació hídrica: La gran demanda d'aigua per a l'agricultura intensiva i el turisme ha reduït les reserves d'aigua i ha agreujat la desertificació.
• Canvi climàtic: L'augment de temperatures i la reducció de precipitacions han fet aquestes zones més vulnerables a sequeres i incendis.