Gestió de l'aigua: usos, tractaments i mesures sostenibles

Usos de l'aigua

5. usos de l'aigua: Hi ha usos consumptius i usos no consumptius. Els usos consumptius disminueixen la qualitat o la quantitat d’aigua. A Catalunya, el 70% és aigua superficial i el 30% és aigua subterrània. Exemplos d'usos consumptius: industrial, agrícola, domèstic i urbà.

Usos no consumptius: No disminueixen la qualitat ni la quantitat d’aigua. Inclouen usos energètics i d’oci (navegació, etc.).

Situació a Espanya i Catalunya

A Espanya: existixen grans àrees de regadiu on s’utilitza reg per aspersió o per inundació en zones de clima pràcticament semiàrid, la qual cosa genera problemàtiques en el repartiment de l’aigua.

A Catalunya: el 75% de les terres de conreu són de secà (només amb aigua de pluja): cereals, vinya, oliveres, alguns fruits secs i llegums.

El 25% restant de les terres de conreu són de regadiu (amb aportació artificial d’aigua): arròs, fruiters, hortalisses, blat de moro, etc.

Reptes globals de la gestió de l'aigua

A nivell planetari la gestió de l’aigua planteja una sèrie de reptes: repartiment desequilibrat, contaminació i consum abusiu i desigual.

Per poder garantir aigua de qualitat a tot el planeta, tant ara com en el futur, cal millorar l’eficiència dels recursos existents.

Mesures i solucions

Mesures generals

Normalment estan enfocades a l’estalvi i es prenen des de les administracions. Exemple: penalitzar econòmicament el malbaratament d’aigua.

Mesures en el consum urbà

• Canvi d’hàbits.
• Reparar instal·lacions i canonades.
• Incorporar elements que facilitin l’estalvi (aixetes eficients, cisternes de baix consum, etc.).
• Reutilitzar aigües urbanes depurades per a reg.
• Buscar nous recursos hídrics sostenibles.

Mesures en l'agricultura

Són les més rellevants, ja que l’agricultura representa el 75% del consum total d’aigua a Catalunya. Accions clau:

• Canviar els sistemes de reg (per exemple, reg per degoteig en lloc d’inundació).
• Reparar canonades i infraestructures de distribució.
• Replantejar cultius cap a espècies menys demandants d’aigua en zones adequades.

Mesures en la indústria

Reciclar l’aigua dels sistemes de refrigeració i de producció implica dissenyar plans de depuració i reutilització. Implantar dispositius que evitin fuites (vàlvules, controls, tanques, etc.).

Nous recursos i infraestructures

Obtenir nous recursos sol implicar construir grans infraestructures amb costos econòmics i ambientals elevats, per això cal valorar la seva viabilitat i sostenibilitat.

Construir nous embassaments

Permeten produir energia elèctrica, regular el cabal dels rius i emmagatzemar grans volums d’aigua. També tenen aspectes negatius (impactes ambientals i socials) que cal avaluar.

Reutilitzar l’aigua

Canalitzar i tractar l’aigua per tornar a utilitzar-la com a aigua de reg o per altres usos no potables, amb criteris de seguretat i qualitat.

Transvasaments

Exportar aigua des de conques hidrogràfiques amb excedent cap a conques deficitàries. Aquesta solució té implicacions ecològiques, socials i polítiques importants.

Mètodes de tractament de l'aigua

punt 8: mètodes de tractament de l'aigua

Un cop la qualitat de l’aigua està alterada, es porta a terme algun tipus de tractament per recuperar el seu estat inicial, en la mesura del possible.

Els dos mètodes més efectius són: potabilització i depuració.

La potabilització

Transformació d’aigües naturals en aptes per al consum humà, eliminant agents (substàncies i microorganismes) perjudicials per a la salut. Aquest procés té lloc a les estacions de tractament d’aigua potable (ETAP):

1. Captació i bombament.
2. Cambres de barreja i repartiment: afegir i barrejar substàncies floculants.
3. Decantadors: els flocs precipiten i l’aigua neta queda a la part superior.
4. Filtres de carbó i sorra: l’aigua passi per filtres per retenir les partícules més petites. S’analitza l’aigua i es desinfecta amb ozó i clor.
5. Dipòsit de sortida i estació de bombament: es repeteixen els anàlisis i es corregeix el nivell de clor. S’envia a la xarxa de distribució.

La depuració

Els sistemes naturals tenen capacitat d’autodepuració sempre que la contaminació no sigui excessiva. La depuració inclou tractaments físics, químics i biològics per tornar aigües residuals (aigües utilitzades que contenen residus) al medi amb la màxima seguretat possible.

La depuració es fa en estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR). Es treballa en dues línies principals:

• Depuració de l’aigua (línia d’aigües).
• Depuració de fangs (línia de fangs).

Àrees d'aflorament i corrents marins

General

Àrees d'aflorament: major intensitat de flux dels corrents superficials que provoca l’ascensió d’aigües profundes i fredes. Algunes estan carregades d’elements químics d’origen volcànic (fòsfor, nitrogen, etc.), cosa que afavoreix una gran activitat biològica (augment de biomassa i biodiversitat). A la vegada, la circulació atmosfèrica descendent (anticiclons) genera estabilitat atmosfèrica i pocs núvols: risc de sequera.

Funcionament dels corrents marins

En latituds altes, l’aigua es refreda en contacte amb l’aire polar, baixant la seva temperatura; si es congela, augmenta la salinitat perquè la sal no es congela.

• L’aigua freda i salada és molt densa i s’enfonsa.
• Aquesta aigua recorre tot l’Atlàntic de nord a sud.
• Voreja l’Antàrtida i es bifurca cap a l’Índic i el Pacífic.
• Durant el trajecte l’aigua s’escalfa, puja a la superfície i acaba retornant a l’Atlàntic nord.

Si es desfà el gel de Groenlàndia, la salinitat disminuirà i és possible que els corrents termohalins s’enlenteixin. Això podria provocar que no arribin aigües càlides a Europa i que part del continent es refredi considerablement. També podria causar altres canvis climàtics dràstics arreu del planeta.

Pous i aqüífers

Pous:

Pou clàssic: es construeix sobre un aqüífer lliure. Es perfora fins a arribar a la zona saturada. L’aigua es manté al mateix nivell que el nivell freàtic del terreny. Per treure l’aigua cal utilitzar un mecanisme (una galleda o una bomba) perquè la pressió de l’aigua és igual a la pressió atmosfèrica.

Pou artesià: es construeix sobre un aqüífer confinat (aigua sota pressió entre dues capes impermeables).

Pou artesià no surgent: el nivell piezomètric es troba per sota de la boca del pou; l’aigua puja per la canonada degut a la pressió interna de l’aqüífer però no arriba a la superfície. Cal una bomba per acabar de pujar l’aigua a l’exterior.

Pou artesià surgent: el nivell piezomètric es troba per sobre de la boca del pou; l’aigua puja per la canonada degut a la pressió interna de l’aqüífer i brolla per sobre de la superfície del terreny de manera natural i espontània. Si aquesta obertura es dóna de manera natural es parla de fonts o surgències naturals (ex. llac de Banyoles).