Gestió de l'Aigua: Usos Agrícoles i Nous Recursos
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,4 KB
Usos Agrícoles de l'Aigua
Suposen la demanda més gran d'aigua. Al món, suposa un 65% del total. A Espanya, un 82% i a Catalunya, un 72,5%. La quantitat d'aigua invertida en aquest sector depèn del clima de la zona i del sistema de reg utilitzat.
Hi ha dos grans tipus de reg:
- Reg de superfície o per gravetat: L'aigua es mou per gravetat i no cal aportar energia. És molt antic i poc eficient.
- Reg a manta
- Reg per inundació
- Reg per infiltració
- Reg pressuritzat: L'aigua rep energia mitjançant bombes o amb dipòsits elevats.
- Reg per aspersió
- Reg per degoteig
El sistema de reg més eficient és el reg per degoteig, que allibera gotes per uns orificis fets en una canonada de plàstic, que pot anar sota la superfície. Es pot connectar a un sistema informàtic que reguli la quantitat d'aigua segons la humitat del terreny, la maduració de les plantes, etc.
A Espanya, la proliferació del regadiu i els sistemes de reg utilitzats (per aspersió o per inundació), a zones de clima semiàrid, origina greus problemes en el repartiment de l'aigua. A Catalunya, el 75% dels conreus són de secà i el 25% restant, de regadiu.
Segons de quin riu es tracti, la seva conca s'utilitza per a uns fins o uns altres. A l'Ebre hi ha grans extensions agrícoles i a altres conques litorals, l'ús és sobretot industrial i de serveis. El 78% del consum d'aigua agrícola es reparteix entre les conques de l'Ebre i del Segre.
La Gestió de l'Aigua
Les aigües continentals suposen només el 3% del total del planeta i la majoria es troba en estat sòlid als pols i zones muntanyoses. En total, l'aigua líquida disponible només suposa el 0,001% del total, uns 9.000 km3. Quantitat que, si estigués ben repartida, seria suficient per a tota la població mundial. El problema és que no és així...
A banda del problema de la distribució de l'aigua, n'hi ha d'altres com:
- En regions seques, la poca aigua que hi ha es contamina amb facilitat.
- Se sol fer un consum abusiu per una minoria de la població (piscines, camps de golf...).
- No es pot reutilitzar l'aigua consumida per manca de depuració.
I, a sobre, cada vegada hi ha més demanda d'aigua degut al creixement demogràfic i el desenvolupament econòmic. El consum d'aigua per càpita s'ha multiplicat per quatre els últims 50 anys.
Per solucionar el problema de la demanda, hi ha dues vies diferents:
- Cerca de nous recursos
- Millora en l'eficiència dels recursos actuals
Cerca de Nous Recursos
Implica grans infraestructures amb elevats costos de construcció i manteniment, per això, abans d'encetar una solució d'aquest tipus, s'han de valorar pros i contres.
Construcció de Nous Embassaments
Una presa permet regular el cabal d'un riu i controlar les crescudes, la producció d'energia elèctrica i l'emmagatzematge d'aigua, però també suposen problemes per a la dinàmica dels rius, sobretot les de grans dimensions, com veurem al següent capítol. En tot cas, és molt millor fer petites preses en zones de molta necessitat.
Dessalinització d'Aigua de Mar
Hi ha dues tecnologies possibles: la destil·lació i la tecnologia de membranes.
Amb el primer tipus s'obté aigua destil·lada, sense minerals i, per tant, no apta per al consum humà. És un mètode que ha quedat obsolet.
El segon tipus, també anomenat osmosi inversa, elimina les sals fent passar l'aigua per una membrana semipermeable que deixa passar l'aigua però no les sals. És la que s'utilitza actualment.
Problemes de les Plantes Dessalinitzadores
- El residu que genera, la salmorra, s'ha de retornar al mar, ben endins, i l'elevada concentració de sals pot provocar un impacte al lloc de l'abocament que afecti peixos, plàncton i plantes.
- El consum energètic és elevat i això condiciona el preu final.
- El temps de vida mitjana d'una planta dessalinitzadora és molt curt (8-10 anys).
- L'aigua obtinguda no és apta per a tots els conreus (cítrics, per exemple).
- L'aigua dessalinitzada s'ha de transportar allà on és necessària (xarxa o vaixells).