Gestió de l'Aigua i Reptes de la Contaminació Ambiental

L'aigua com a recurs i el seu aprofitament

Aigua com a recurs: L’aigua és essencial per a la vida; per això, la població prefereix assentar-se vora els recursos hídrics. Entre els usos consumidors de l’aigua destaquen el regadiu agrari (80% de l’aigua consumida), l’ús pels sectors econòmics i l’ús en els municipis (160 litres/habitant/dia). Entre els usos no consumptius de l’aigua es troben la pesca, l’aqüicultura i la navegació.

El balanç hídric i les obres hidràuliques

Balanç hídric: Els recursos hídrics procedeixen sobretot de les precipitacions i dels aqüífers. Del seu volum total només en queda disponible el 32% i d’aquest s’aprofita menys de la meitat. Encara així, hi ha un dèficit hídric superior al 3.000 hm³, a causa de la irregular distribució dels recursos, la irregular distribució de la demanda, la insuficiència dels embassaments i les pèrdues d’aigua.

Obres hidràuliques: Són infraestructures construïdes per regular els recursos hídrics i millorar la qualitat de l’aigua. Els rius s’han regulat mitjançant:

• Embassaments: Grans extensions d’aigua emmagatzemada artificialment darrere d’una presa.
• Canals: El seu problema és l’antiguitat o el mal estat de molts trams, causants de fuites que perden aigua.
• Transvasaments: Transferències d’aigua entre conques deficitàries. En l’actualitat en funcionen 38.

Com a recursos hídrics addicionals trobem els llacs pirinencs (localitzats a més de 2.000 metres d’altitud per a produir energia hidràulica), els aqüífers i l’aigua de la mar. Les obres per millorar la qualitat de l’aigua inclouen:

• Potabilitzadores: Tracten les aigües que s’han de beure.
• Depuradores: Tracten les aigües residuals per a evitar que contaminin.
• Dessalinitzadores: Treuen la sal de l'aigua de mar.

Contaminació atmosfèrica i canvi climàtic

Pluja àcida, capa d'ozó i contaminació urbana

Contaminació atmosfèrica:

• Pluja àcida: És una precipitació amb un grau d’acidesa superior al normal. Quan el diòxid de sofre i l’òxid de nitrogen es mesclen amb el vapor de l’aire, es transformen en solucions àcides que provoquen la destrucció de sòls.
• Capa d’ozó: Es refereix al gruix de la capa d’ozó estratosfèric, situada entre 15 i 55 km d’altura. La seva disminució es deu al clor contingut en els CFC utilitzats en aerosols, escumes i refrigerants.
• Capa de contaminació urbana: Boira formada per partícules de pols produïdes pel trànsit i les calefaccions urbanes. Provoca alteracions en les plantes i en els edificis i problemes de salut. La solució és l’ús del transport públic i l’estalvi energètic. Afecta el 89% de les ciutats de més de 100.000 habitants.

L'efecte d'hivernacle

Efecte d’hivernacle: Realitzat pel vapor d’aigua i gasos com el diòxid de carboni i el metà. La conseqüència és l’augment global de la temperatura de la Terra, l’increment de sequeres i la pujada del nivell del mar. Per solucionar el problema: assignar quotes d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle i abaixar els impostos als automòbils menys contaminants.

Problemàtiques de les aigües: sobreexplotació i residus

Sobreexplotació de les aigües: Es deu a l’augment del consum per a usos agraris, urbans i industrials. Com a conseqüència, el cabal d’alguns rius descendeix per davall del nivell ecològic, els aqüífers s’assequen i es produeix la salinització de les aigües. Per solucionar-ho: estalvi de l’aigua, millora de regadius i reutilització d’aigües depurades per al reg.

Contaminació de les aigües: La causa és l’evacuació de deixalles que impedeixen l’oxigenació i la repurificació natural. Aquestes deixalles procedeixen de les activitats humanes com l’activitat agrària, la indústria, el transport de petroli i les ciutats. La conseqüència: pèrdua de qualitat de l’aigua; els trams fluvials i les costes també es veuen afectades. La solució: xarxes d’alerta sobre la qualitat de les aigües superficials i subterrànies. Es construeixen més depuradores.