Gestes de personatges de l'Antiguitat Clàssica

Cèsar distribueix les seves nou legions en tres parts

Un cop dividit l’exèrcit, Cèsar ordena a Tit Labiè que avanci amb tres legions cap a aquelles zones que pertanyen als Menapis; i envia Gai Treboni amb igual nombre de legions cap a aquella regió que es troba a la vora dels Aduàtucs. Ell mateix amb les tres legions restants decideix dirigir-se cap al riu Escalda, que desemboca en el Mosa.

Mentre Cèsar es prepara per anar a Hispània, hi envia el seu legat Gai Fabi

Mentre Cèsar disposa i organitza aquests preparatius, envia per davant a Hispània el legat Gai Fabi amb tres legions i li ordena ocupar ràpidament els passos dels Pirineus, que aleshores estaven ocupats amb guarnicions pel llegat Luci Afrani. Ordena que el segueixin les altres legions que hivernaven més lluny.

Ciceró troba l’ajut d’Heracli per tal d’acusar Verres

Jo no esperava de part dels habitants de Siracusa cap tipus d’ajut ni en públic ni en privat, ni tenia tampoc intenció de demanar-los-el. Mentre m’ocupava d’això, de cop se’m presenta Heracli, qui aleshores exercia el càrrec de magistrat a Siracusa. Va negociar amb mi i amb el meu germà que ens presentéssim davant el seu senat.

Algunes creences i realitats sobre la durada de la vida dels animals i de les persones

Hesíode, que fou el primer en dir quelcom sobre aquest tema, entre les moltes coses que conta sobre la vida de l’home, atribueix a la cornella nou vides nostres, als cérvols el quàdruple d’això; però per passar al que són coses provades, és cert que el gadità Argantoni va regnar 80 anys i que el sicilià Gòrgies en va viure 108.

Una dona vella ofereix al rei Tarquini els llibres sibil·lins

Una vella desconeguda va anar a veure el rei Tarquini el Superb duent nou llibres, els quals deia que eren oracles divins. Els volia vendre. Tarquini va preguntar-ne el preu. La dona en va demanar un preu excessiu i desorbitat. El rei se’n va riure. Llavors ella va cremar tres dels nou llibres i va preguntar al rei si volia comprar els sis restants al mateix preu.

Caracal·la explica les raons per les quals va fer matar el seu germà

Caracal·la, després de la mort del seu pare, de camí cap al Campament Pretorià, es va queixar davant els soldats de ser assetjat per les intrigues del seu germà, i d’aquesta manera va fer que el seu germà fos assassinat al Palau. Immediatament va ordenar que el cos d’aquest fos cremat. A més a més va dir al Campament que el seu germà havia intentat enverinar-lo. Va donar les gràcies públicament als qui el van assassinar.

Darreres gestes d’Amílcar abans de morir

Però Amílcar, després que va travessar el mar i va arribar a Hispània, va dur a terme grans gestes amb fortuna favorable; va sotmetre els pobles més importants i bel·licosos; va enriquir tota l’Àfrica amb cavalls, armes, homes, diners. Aquest, mentre li donava voltes a la idea de portar la guerra a Itàlia, el novè any d’ençà que havia arribat a Hispània, va morir lluitant en un combat contra els vetons.

Viriat, pastor lusità, s’oposa als romans i és assassinat

Viriat, que actuava a la Lusitània contra els romans, d’entrada va ser pastor, després, cap de bandits; finalment, va incitar tants pobles a la guerra que va ser considerat l’alliberador d’Hispània contra els romans. Va ser mort pels seus, després d’esvalotar durant catorze anys les províncies d’Hispània contra els romans.

Luci Catilina surt de Roma mentre el Senat pren mesures contra ell

Però L. Catilina, després d’aturar-se uns dies a casa de G. Flamini en el camp d’Arezzo, mentre arma la població ja prèviament revoltada, es dirigeix al campament amb els fasces i les altres insígnies del poder. Quan això es va saber a Roma, el senat decreta que Antoni s’afanyi a perseguir Catilina amb l’exèrcit.

Efectes de l’huracà que assolà la regió de Campània

La Campània va ser devastada per un huracà que va malmetre vil·les, arbres i conreus, i estengué la seva violència fins a la ciutat veïna, on una pesta virulenta assolava tota la població. Les cases s’omplien de cossos sense vida, els camins, de funerals; no hi havia sexe ni edat lliures de perill.

El general T. Otacili es trasllada a Àfrica i fa una incursió contra Útica

Pocs dies abans de la presa de Siracusa, T. Otacili passà amb vuitanta vaixells de cinc fileres de remers de Lilibeu a Útica; i, havent entrat en el port abans de la sortida del sol, s’apoderà de les naus carregades de blat, i després de desembarcar va devastar els camps que envoltaven Útica i va dur de retorn a les naus tota classe de botí.

Després d’organitzar el govern de la ciutat, Ròmul rapta les noies dels pobles veïns

Ròmul, després de fundar la ciutat, a la qual tot partint del seu propi nom va denominar Roma, rebé a la ciutat una multitud de pobles veïns. Va triar cent homes d’entre els més vells, als quals va posar el nom de senadors a causa de la vellesa. Aleshores, com que ni ell ni el poble no tenien esposes va convidar les nacions veïnes de la ciutat de Roma a l’espectacle dels jocs i en va raptar les noies.

Un amic del rei Pirros s’ofereix a trair-lo

Com el rei Pirros fos en terra d’Itàlia i hagués lliurat amb èxit una i dues batalles, aleshores un tal Timócar, amic del rei Pirrus, anà d’amagat al cònsol G. Fabrici i li demanà un premi, i prometé, si s’avenien del premi, matar el rei amb metzines.

Alexandre el Gran pateix un desmai mentre es banya en un riu

Pel mig de Mèdia passa el riu Cidne. Llavors era l’estiu; la transparència de les aigües invità el rei cobert de pols i ensems de suor a rabejar-hi el seu cos encara ardent. Així, doncs, després de despullar-se, davallà al riu. Tan bon punt entrà a l’aigua, els seus membres començaren a enrampar-se; i el calor vital abandonà gairebé tot el seu cos.

L’aquilífer Petrosidi i els seus companys se sacrifiquen per mantenir la posició

L’aquilífer L. Petrosidi, en veure’s acosat per una munió d’adversaris, llançà l’àguila dins el recinte vallat i va sucumbir lluitant amb ardidesa davant el campament. Aquells, amb prou feines, aconsegueixen resistir l’envestida enemiga fins a la nit. Ja de nit, sense esperances de poder-se salvar, es maten els uns als altres. Són molt pocs els qui, escapant del combat, poden arribar al campament d’hivern del legat T. Labiè seguint camins poc segurs a través del bosc.

Qualitats oratòries d’Hortènsia, filla de Quint Hortensi

“Les matrones foren gravades pels triúmvirs amb un fort tribut i cap dels barons no gosava preparar-los la defensa. Aleshores Hortènsia, filla de Q. Hortensi, va encarregar-se de la causa de les dones davant els triúmvirs amb fermesa i amb èxit; en efecte, va aconseguir que la major part de diner els fos tornada. Q. Hortensi va reviure en la seva filla i va inspirar els seus mots”.

Alexandre el Gran de Macedònia

Alexandre de Macedònia des de la seva infantesa va preparar amb gran esforç el seu esperit per a la virtut. Les virtuts d’Alexandre es varen escampar per l’orbe (de la terra) amb lloança i glòria. Tothom havia temut moltíssim Alexandre però també l’estimaren molt. Si a Alexandre li hagués estat donada una vida més llarga, les llances dels Macedonis haguessin travessat volant l’Oceà”.

Aquil·les mata Hèctor i fa fugir els troians

Hèctor va matar el fortíssim cabdill Polipoetes. Mentre començava a espoliar-lo, va arribar Aquil·les. S’esdevingué un combat encara més gran; una cridòria va aixecar-se des de la ciutat i de tot l’exèrcit. Hèctor va ferir el fèmur d’Aquil·les. Aquil·les el va perseguir i no va parar fins que el va matar. Mort Hèctor, Aquil·les fa fugir els troians i els persegueix fins a les portes (de la ciutat)”.

Característiques de la joventut romana

La joventut romana aprenia la pràctica de la milícia mitjançant l’esforç en el campament i tenia més afecció a les armes que als convits. Cap esforç no era insòlit per a homes com ells, cap lloc no els era difícil o escarpat, cap enemic armat no els era temible. Eren joves àvids de glòria i generosos amb el diner; volien glòria gran i riqueses honorables”.

August, constructor i promotor d’obra pública

August va construir moltes obres públiques les més importants de les quals varen ser: el fòrum amb el temple de Mart, el temple d’Apol·lo en el Palatí i el santuari de Júpiter en el Capitoli. També va fer algunes obres sota el nom d’un altre: el pòrtic i la basílica de Gai i Luci, el pòrtic de Lívia i d’Octàvia i el teatre de Marcel. Va ampliar i netejar la llera del Tíber. Va reconstruir vells santuaris que s’havien esfondrat pel pas del temps.

Numa Pompili continua l’obra de Ròmul

Numa Pompili va repartir a cadascun dels ciutadans els camps que Ròmul havia pres i els va inculcar amor per la pau. El mateix Pompili va afegir dos àugurs al nombre primitiu i va posar cinc pontífexs al capdavant de les cerimònies sagrades; a més va afegir els flàmens, els salis i les verges vestals i va establir totes les parts del culte. El mateix Numa va crear els jocs, els mercats i totes les assemblees”.

Costums nocturns de Neró a Roma

Neró va practicar la petulància, la luxúria, l’avarícia i la crueltat. Quan s’havia fet fosc entrava a les tavernes i donava voltes pels barris; solia estomacar els que tornaven de sopar i ferir-los i submergir-los en les clavegueres, fins i tot solia espoliar les botigues. Sovint en baralles d’aquesta mena va posar en perill la seva vida: fou colpejat gairebé fins a la mort per un senador, la dona del qual havia grapejat”.

Suïcidi de Sèneca i de la seva dona

“Després que Sèneca va pronunciar aquests mots, abraça la seva esposa i li demana que moderi el seu dolor i que suporti la manca de marit. Ella, no obstant això, també reclama la mà de l’executor. Aleshores s’obren els braços amb el mateix ganivet. Sèneca, com que el seu cos envellit oferia una lenta sortida a la sang, també es talla les venes de les cames”.

Darrera batalla d’Espartac

“Els enemics, posats en fuga per Licini Cras, es varen refugiar en els confins d’Itàlia. Allí foren encerclats en la punta del Bruti i, com que preparaven la fuga a Sicília però no disposaven de naus, finalment varen afrontar una mort digna i varen lluitar sense treva. Espàrtac mateix, lluitant duríssimament en el primer rengle, fou mort com si es tractés d’un general”.

Alguns germànics, sense l’esperança de poder fugir, es llancen al riu i moren ofegats

Els germànics, havent sentit una cridòria darrere l’esquena, es van llançar fora del campament i, en arribar a la confluència del Mosa i el Rin, alguns, que es precipitaren al riu, moriren vençuts pel cansament i per l’embranzida del riu.

Informats pels ubis de la revolta dels sueus, Cèsar fa preparatius per a la guerra

Mentrestant, els ubis, que anteriorment havien lliurat ostatges a Cèsar, li comuniquen que els sueus concentren totes les tropes en un mateix lloc. En assabentar-se d’això, (Cèsar) organitza l’aprovisionament de blat, tria un lloc idoni per al campament i ordena als ubis que retirin dels camps els seus ramats i que es dirigeixin a les places fortes. Cèsar, des de la riba del Tàmesi, observa una gran concentració de tropes de l’enemic.

Cèsar, des de la riba del Tàmesi, observa una gran concentració de tropes de l’enemic

Cèsar, un cop coneguda la decisió dels britans, va conduir l’exèrcit fins al riu Tàmesi, el qual només podia ser travessat per un sol gual. En arribar allí, s’adonà que, a l’altra riba del riu, hi havia formades en ordre de batalla nombroses tropes dels enemics.

Cèsar distribueix les seves nou legions en tres parts

Un cop dividit l’exèrcit, Cèsar ordena a Tit Labiè que avanci amb tres legions cap a aquelles zones que pertanyen als Menapis; i envia Gai Treboni amb igual nombre de legions cap a aquella regió que es troba a la vora dels Aduàtucs. Ell mateix amb les tres legions restants decideix dirigir-se cap al riu Escalda, que desemboca en el Mosa.