Geopolítica i Organitzacions Internacionals al Segle XXI

Àrees Geopolítiques i Organitzacions Internacionals

El Nou Ordre Mundial

La fi de l'enfrontament entre els EUA i l'antiga URSS, a causa de la fallida econòmica del bloc de països socialistes entre el 1985 i el 1995, i l'important progrés econòmic a la Xina i altres països emergents ha donat pas a un sistema polític internacional descentralitzat, amb focus de decisió als EUA, Xina, Índia, Rússia, Brasil i la UE.

Aquest policentrisme, amb la importància creixent dels països asiàtics, implicarà una distribució més equitativa de la riquesa entre els antics països desenvolupats i els nous emergents, i obligarà a remodelar els organismes internacionals sorgits després de la Segona Guerra Mundial (ONU, FMI...) i a evolucionar la política mundial cap a un sistema més cooperatiu.

Àrees Geopolítiques

• EUA: Primera potència econòmica i militar, malgrat la dependència del crèdit estranger (xinès, japonès i britànic). Intervenen en les àrees que consideren proveïdores de productes energètics o aliats econòmics.
• UE i Japó: Potències econòmiques, però sense gaire pes diplomàtic ni poder militar. Política d'aliances amb els EUA (importants intercanvis econòmics) i relacions amb països proveïdors de productes energètics, que els manquen per mantenir el seu nivell de consum.
• Rússia: Importants reserves energètiques de combustibles fòssils (molts països desenvolupats en depenen). Té interès per tornar a intervenir a escala mundial i per recuperar el seu poder sobre els països de l'antiga URSS.
• Països islàmics (Magreb fins al Pakistan): Gran valor geoestratègic per la presència d'hidrocarburs i amb una gran inestabilitat política a causa de l'enfrontament entre els islamistes radicals, les minories instal·lades en el poder i les forces democratitzadores emergents. Alguns països intenten seguir una política independent dels EUA (Iran), mentre que d'altres són aliats dels nord-americans (Aràbia Saudita).
• Xina i Índia: Població molt nombrosa amb un desenvolupament econòmic ràpid. Futures potències econòmiques del segle XXI.
• Brasil, Mèxic, Indonèsia, Turquia i Sud-àfrica: Països emergents que a finals del segle XX eren en vies de desenvolupament i ara experimenten un ràpid creixement econòmic.
• Àfrica subsahariana: S'hi encreuen els interessos comercials de les multinacionals de l'Europa Occidental, els EUA i la Xina. Grans reserves minerals i d'hidrocarburs, però el desenvolupament està impedit pels enfrontaments interns, per l'existència de governs amb un elevat grau de corrupció i per la manca de control sobre la pròpia economia (sotmesos a les decisions econòmiques dels països del centre).
• Amèrica Central i del Sud: Països com Mèxic i Xile tenen lligams econòmics amb els EUA i multinacionals europees, mentre que estats com Veneçuela i Bolívia intenten construir una alternativa al poder econòmic europeu i nord-americà per la via d'un socialisme populista. Això genera problemes polítics que dificulten el desenvolupament.

Conflictes Internacionals

Les qüestions energètiques (especialment les relacionades amb l'explotació de les reserves de petroli i gas natural), l'accés a l'aigua potable, el control dels recursos minerals, la gestió mediambiental i dels residus, les tensions dins dels estats multiètnics i el repartiment desigual dels recursos econòmics i alimentaris són focus de conflictes internacionals.

Organitzacions entre Estats

Els recursos de cada estat són insuficients per mantenir una autonomia o independència econòmica, sobretot si tenim en compte que el 40% dels estats actuals tenen una extensió territorial inferior als 100.000 km² i que la població de la meitat d'aquests és inferior a la de Catalunya.

Tipus d'Organitzacions Interestatals segons l'Àmbit Territorial

• Organitzacions mundials: Organització de les Nacions Unides (ONU) i Organització Mundial del Comerç (OMC). Dins l'ONU: Organització Internacional del Treball (OIT), Organització Mundial de la Salut (OMS), Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO).
• Organitzacions supraregionals: Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), per a la defensa i la seguretat. Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) i l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), de caràcter econòmic.
• Organitzacions regionals: Unió Europea (UE), d'àmbit econòmic i polític; la Unió Africana, de caràcter polític; la Lliga Àrab, d'àmbit cultural; l'Associació per al Lliure Comerç a l'Amèrica del Nord (NAFTA), de caràcter econòmic.

Objectius/Motivacions

• Polítiques: Quan els estats busquen la cooperació política i l'ajuda mútua, com ara la Unió Africana (UA), el G8 (Grup dels Vuit) o l'Organització d'Estats Americans (OEA).
• Ideològico-culturals: Si l'objectiu és col·laborar en aspectes culturals: Organització de la Conferència Islàmica (OCI) o la Cimera Iberoamericana.
• De seguretat: Per tal de formar aliances militars i de defensa mútua: Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), ANZUS (Austràlia, Nova Zelanda i Estats Units).
• Econòmiques: Quan l'objectiu fonamental és facilitar la col·laboració i els intercanvis econòmics. Aquestes organitzacions són les més freqüents: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), Organització dels Països Exportadors de Petroli (OPEP), Fons Monetari Internacional (FMI), Associació Europea de Lliure Comerç (AELC), G20 (Grup dels Vint)...