Geopolítica Mundial, Espanya i la Unió Europea: Estructura i Evolució

Món: Geopolítica i Potències Globals

Àrees d'Influència i Policentrisme Global

La geopolítica actual, especialment després de la caiguda de l'URSS, es caracteritza per un policentrisme en la presa de decisions, amb potències com els EUA, la Xina, la UE, Rússia, l'Índia i el Brasil, entre altres. Aquest canvi ha influït en la política exterior i ha generat la necessitat de reformes en organitzacions com l'ONU, l'FMI i el Banc Mundial.

Principals Potències i Regions Geopolítiques

• EUA: Gran potència, tot i dependre del crèdit d'altres països. Intervé per recursos energètics o per protegir aliats econòmics.
• UE i Japó-Corea del Sud: Forts econòmicament, però sense gran poder militar. Col·laboren amb els EUA i mantenen bones relacions amb venedors d'energia.
• Rússia: Recupera poder en antics territoris soviètics. La seva influència es basa en les reserves de gas i petroli.
• Països Islàmics: Zona rica en hidrocarburs, però molt inestable amb conflictes interns.
• Xina: Potència creixent que competeix amb els EUA per l'hegemonia. La seva influència s'estén a Àfrica, Sud-amèrica i l'Índic.
• Països Emergents: L'Índia, el Brasil, Mèxic, Indonèsia, etc. No són països desenvolupats, però experimenten un gran creixement econòmic.
• Àfrica Subsahariana: Rica en recursos naturals, però amb conflictes interns, corrupció i manca de control econòmic. Depèn de potències com els EUA, la UE i la Xina.
• Amèrica Llatina: Caracteritzada per la inestabilitat sociopolítica. Alguns països col·laboren amb els EUA (Mèxic, Xile), mentre que altres busquen alternatives (Veneçuela). Hi ha conflictes per energia, aigua, recursos minerals, medi ambient, estats multiètnics i desigualtat social.

Organitzacions de Cooperació Internacional

S'han creat nombroses organitzacions de cooperació amb diferents àmbits i objectius:

• Àmbit Mundial:
  • ONU (Organització de les Nacions Unides), amb agències com l'OMS, la UNESCO i l'OIT.
  • OMC (Organització Mundial del Comerç).
• Àmbit Supraregional:
  • OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord).
  • OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli).
  • OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic).
• Àmbit Regional:
  • UE (Unió Europea).
  • UA (Unió Africana) – política.
  • Lliga Àrab – cultural.
  • NAFTA (Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord) – econòmica.
• Objectius Específics:
  • Polítics: G7, OEA (Organització d'Estats Americans).
  • Ideològics/Culturals: OCI (Organització de la Cooperació Islàmica), Cumbres Iberoamericanes.
  • Seguretat/Defensa: OTAN, ANZUS (Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units).
  • Econòmics: OCDE, OPEP, FMI (Fons Monetari Internacional), EFTA (Associació Europea de Lliure Comerç), G20.

Organitzacions Internacionals Clau

• G7: Creat arran de la crisi del petroli de 1973. Fòrum de països amb les economies més grans (Canadà, França, Alemanya, Japó, EUA, Regne Unit, Itàlia). Rússia va ser exclosa després de l'annexió de Crimea.
• G20: Fundat el 1999 com a fòrum de cooperació i debat econòmic per a economies principals i emergents. Inclou els països del G7 més 12 altres, i representants de l'FMI, el Banc Mundial i la Comissió Europea.
• OMC (Organització Mundial del Comerç): Fundada el 1995 per regular el comerç internacional, resoldre conflictes i ajudar països en desenvolupament. Té 164 membres i la seva seu és a Ginebra.
• ONU (Organització de les Nacions Unides): Fundada el 1945 amb objectius de pau, cooperació i drets humans. Compta amb 6 òrgans principals: Assemblea General, Consell de Seguretat, Secretaria, Consell Econòmic i Social, Tribunal Internacional de Justícia i Consell d'Administració Fiduciària.

Espanya: Geografia, Organització i Relacions Internacionals

L'Espai Schengen i la Lliure Circulació

L'Espai Schengen és una zona de lliure circulació de persones dins d'Europa, creada amb l'Acord de Schengen el 1985 i aplicat des de 1995. El seu objectiu és permetre a les persones viatjar entre països membres sense controls fronterers. Els avantatges inclouen el dret de residència, treball i estudis sense restriccions, i la possibilitat d'establir una empresa. Les onades d'immigració no autoritzada han portat a reforçar els controls fronterers. Alguns països com Alemanya, Noruega, Romania i Xipre tenen situacions particulars respecte a Schengen.

Geografia i Posició Estratègica d'Espanya

Espanya comprèn la Península Ibèrica, les Illes Balears, les Illes Canàries i possessions al nord d'Àfrica. Les seves fronteres terrestres la separen de 5 estats: França, Portugal, Andorra, Marroc i el Regne Unit (Gibraltar). La seva posició clau entre Europa i Àfrica influeix significativament en la política i la immigració.

Litigis Territorials i Seguretat

• Regne Unit: Gibraltar (territori britànic).
• Portugal: Olivença (territori no resolt) i les Illes Salvatges (zona econòmica exclusiva disputada).
• Marroc: Conflictes per Ceuta i Melilla.

Espanya forma part de l'Espai Schengen, amb Frontex vigilant les fronteres exteriors. És membre de l'OTAN des de 1982 i compta amb 5 bases militars.

Organització Territorial de l'Estat Espanyol

L'organització territorial d'Espanya es basa en la Constitució de 1978 i es divideix en tres àmbits:

• Municipis: D'origen divers, regulats per la Llei de Bases de Règim Local. Gestionen un terme municipal administrat per un ajuntament. Les EATIM (Entitats d'Àmbit Territorial Inferior al Municipal) són entitats menors. Tenen competències en seguretat, medi ambient, sanitat i transport.
• Províncies: Divisió per a l'administració de l'Estat, administrades per diputacions. Tenen personalitat jurídica pròpia.
• Comunitats Autònomes: Amb govern propi, capacitat administrativa i legislativa. Hi ha 17 comunitats i 2 ciutats autònomes (Ceuta i Melilla).

Altres Divisions Territorials

Existeixen altres divisions territorials com els consells insulars (Balears, Canàries), les comarques (Catalunya, Aragó, Galícia, Cantàbria), les diputacions forals (País Basc) i les àrees metropolitanes (gestió de serveis per a agrupacions de municipis).

Catalunya: Geografia i Organització Territorial

Situació Geogràfica i Context dels Països Catalans

Catalunya està situada a la costa mediterrània occidental. Els seus límits són: al nord, els Pirineus i els estanys de Leucata; al sud, el riu Sénia; a l'oest, el riu Cinca. Es divideix entre dos estats: la Catalunya Nord (estat francès, des del Tractat dels Pirineus) i Catalunya (Comunitat Autònoma amb capital a Barcelona) dins de l'estat espanyol. Catalunya forma part dels Països Catalans, que inclouen la Franja de Ponent, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya Nord (França) i la Ciutat de l'Alguer (Sardenya, Itàlia).

Evolució de la Divisió Territorial Catalana: Comarques i Vegueries

La divisió territorial històrica de 1931, reconeguda per la Ponència d'Estudi, dividia Catalunya en 38 comarques agrupades en 9 regions. Aquesta divisió va ser suprimida per Franco. La Constitució de 1978 la recupera amb la Llei de l'Organització Comarcal, aprovada el 1987 i modificada el 2003. El 1987 s'afegeixen el Pla de l'Estany, l'Urgell i l'Alta Ribagorça. La Vall d'Aran té un organisme propi, el Conselh Generau d'Aran, amb govern i competències pròpies, incloent la llengua. El 2015 es crea la comarca del Moianès. L'Aran no és una comarca, sinó una entitat territorial singular. Actualment, Catalunya té 41 comarques i l'Aran com a entitat pròpia.

Les comarques són útils, però no per a la planificació territorial. El 1995, la Generalitat va començar a utilitzar agrupacions de comarques per a una millor administració, evolucionant cap a les vegueries des de 2004. El nou Estatut de 2006 reconeix les vegueries com a àmbit territorial per a la cooperació entre municipis i per exercir funcions de govern. El 2010 s'aprova la Llei de Vegueries, que estableix una divisió del territori en 7 vegueries més l'Aran. La llei va ser suspesa des de 2011, ja que l'Estat espanyol no va modificar els límits provincials. La Generalitat, però, utilitza les vegueries per a alguns serveis. El 2016, el Parlament de Catalunya va tramitar l'addició d'una vuitena vegueria, el Penedès. El procés independentista i la suspensió de l'autonomia el 2017/2018 van frenar el projecte.

Unió Europea: Orígens, Evolució i Polítiques

De la Postguerra a la Creació de la UE

Després de la Segona Guerra Mundial, els líders europeus van buscar la pau i la cooperació. La cooperació entre França i Alemanya sobre el Sarre (carbó i acer) va portar a la creació de la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer) el 1951, per al control conjunt de França, Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i Itàlia.

Els Tractats de Roma de 1957 van crear la CEE (Comunitat Econòmica Europea, amb un mercat comú) i la CEEA (Comunitat Europea de l'Energia Atòmica). L'objectiu principal era la lliure circulació de béns.

La Unió Europea neix el 1992 amb la signatura del Tractat de Maastricht, que va entrar en vigor el 1993, transformant la CEE en UE. El Tractat de Maastricht va establir tres pilars:

1. Pilar Comunitari: Ciutadania europea, unió econòmica i monetària, cohesió social i més poder per al Parlament Europeu.
2. Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC): Actuar conjuntament en relacions exteriors i defensa dels drets.
3. Justícia i Afers Interiors: Cooperació judicial i policial, lluita contra el narcotràfic, etc.

El Tractat de Lisboa (2007-2009) va ser signat per 27 estats per millorar el funcionament de la UE, incloent la reducció de comissaris, el reconeixement de la diversitat cultural i lingüística, i una Carta de Drets Fonamentals més forta.

Ampliació de la UE i Criteris d'Adhesió

La UE ha experimentat un gran creixement, passant de 6 països el 1958 a 28 el 2013, i actualment 27 després de la sortida del Regne Unit (Brexit el 2020).

Criteris de Copenhaguen (1993) per a l'Adhesió:

• Criteri Polític: Sistemes polítics democràtics i respecte a l'estat de dret.
• Criteri Econòmic: Economia de lliure mercat estable i competitiva.
• Cabal Comunitari: Acceptar i assumir el conjunt de lleis i objectius de la UE.

Estats Membres i Candidats

• Estats Fundadors (1958): França, Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg, Itàlia.
• Ampliacions Posteriors: Regne Unit (sortida el 2020), Dinamarca, Grècia, Espanya, Portugal, Àustria, Suècia, Finlàndia, Polònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Malta, Xipre, Bulgària, Romania, Croàcia.
• Candidats Oficials: Sèrbia, Turquia i Montenegro.
• Candidats Potencials (amb problemes): Albània, Macedònia del Nord, Bòsnia i Hercegovina, Kosovo.
• Països que han desistit: Noruega, Suïssa i Islàndia.

Principi de Subsidiarietat i Regions Europees

Les regions volien participar directament en les decisions de la UE, no només els estats. Això va portar al principi de subsidiarietat: les decisions s'han de prendre al nivell més proper a la ciutadania. El Comitè de les Regions (CDR), creat el 1993 pel Tractat de Maastricht, és un òrgan consultiu de la UE amb 350 membres que emet informes sobre competències en medi ambient, cohesió, etc.

Una regió és un territori amb característiques geogràfiques comunes i dinàmica demogràfica i econòmica pròpia. La classificació NUTS (Nomenclatura d'Unitats Territorials per a l'Estadística), creada per Eurostat, classifica les regions europees per mida:

• NUTS 1: Grans regions.
• NUTS 2: Unitats bàsiques per a polítiques regionals (a Espanya, les Comunitats Autònomes).
• NUTS 3: Divisions més petites, com províncies.
• Els nivells LAU 1 i LAU 2 corresponen a nivells locals (municipis).

Regions Especials i Política Regional

Existeixen Regions Ultraperifèriques (RUP) lluny d'Europa (ex: Canàries), zones transfrontereres (que cooperen entre estats de la UE), i comunitats autònomes amb règims especials. La política regional de la UE té com a objectiu reduir les desigualtats i fomentar la cohesió social i econòmica.

Fons Estructurals i Objectius de la UE

Fons Estructurals:

• FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional, des de 1975): Ajudes per a recerca i innovació, TIC, petites i mitjanes empreses, economia verda i baixa en carboni.
• FSE (Fons Social Europeu, des de 1958): Suport a l'ocupació, inclusió social, lluita contra la pobresa, educació i bona administració pública.
• Fons de Cohesió (des de 1994): Per a països amb un PIB per càpita inferior al 90% de la mitjana europea, suporta infraestructures de transport i medi ambient.

Important: No es rep ajuda si el dèficit públic del país és superior al 3% del PIB.

Objectius de la UE 2014-2020:

• 75% de la població de 20-64 anys ocupada.
• Invertir el 3% del PIB en recerca i desenvolupament.
• Reduir un 20% les emissions de gasos d'efecte hivernacle.
• Aconseguir que el 20% de l'energia sigui renovable.
• Reduir l'abandonament escolar a menys del 10%.
• Reduir en 20 milions el nombre de persones en situació de pobresa o exclusió social.

La Banana Blava (Blue Banana)

La Banana Blava és una regió altament industrialitzada d'Europa. Forma un arc que s'estén des del sud d'Anglaterra fins al nord d'Itàlia, passant per Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg, França, Alemanya i Suïssa. El seu nom prové de la seva forma i del color blau que s'associa a la indústria i la classe obrera.

Els ajuts de la UE es distribueixen per projectes presentats pels estats membres per impulsar sectors estratègics i desenvolupar infraestructures. L'objectiu és acostar-se a la mitjana europea i evitar desequilibris. Països com el Regne Unit, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg, França, Alemanya, Àustria i Suïssa formen part d'aquesta àrea geoeconòmica.

Elements Clau de la Unió Europea

• Establiment de vincles polítics i socials, a més dels econòmics i comercials.
• Creació de la ciutadania europea.
• Unió Monetària i Econòmica: creació de l'euro i del BCE.
• Política Exterior i de Seguretat Comuna.
• Cooperació judicial i policial.
• Millora de les institucions comunitàries.

Tractat de Roma i Estats Fundadors

El 1957 es va signar el Tractat de Roma, que va crear la Comunitat Econòmica Europea (CEE), formada pels sis estats fundadors: França, Alemanya, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg i Itàlia.

Drets de la Ciutadania Europea

• Dret a viure i desplaçar-se per la UE sense discriminació per nacionalitat.
• Participació en la vida política de la UE.
• Dret a la protecció en ambaixades i consolats d'altres estats membres si el seu país no té representació.
• Dret de petició al Parlament Europeu.

Dates Clau en la Història de la UE

• 1957: Tractats de Roma (creació de la CEE).
• 1986: Adhesió d'Espanya i Portugal.
• 1993: Tractat de Maastricht (creació de la Unió Europea).
• 2002: Introducció de l'euro.

Ampliacions de la UE: Informació Clau

Un mapa sobre l'ampliació de la UE sol indicar, en gradació de colors o grisos, tres tipus d'informació:

1. Estats membres amb la data d'incorporació respectiva.
2. Països candidats.
3. Països potencialment candidats.

Actualment, la UE té 27 països membres. Exemples de països candidats: Sèrbia, Turquia, Albània.

Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA)

La CECA és un organisme econòmic supraestatal creat el 1951 per regular el mercat del carbó i de l'acer entre els sis estats fundadors de la CEE. Es considera l'origen de l'actual UE.

Motius de la Cooperació Europea

La cooperació entre països europeus va sorgir per evitar noves guerres després de la Segona Guerra Mundial i per la necessitat de millorar el desenvolupament econòmic.

Països Fundadors de la CECA

La República Federal Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg.

Requisits per Ingressar a la UE (Criteris de Copenhaguen)

• Criteri Polític: Els països candidats han d'estar regits per sistemes polítics democràtics.
• Criteri Econòmic: Han de tenir una economia de lliure mercat que es pugui adaptar al grau de competitivitat general.
• Cabal Comunitari: El país candidat ha d'acceptar i assumir el conjunt de lleis i objectius de la UE.

Tractats Fonamentals de la UE

• Tractats de Roma (1957): Van crear la CEE, amb l'objectiu de construir una unió comercial, lliure circulació i coordinació de polítiques.
• Tractat de Maastricht (1993): Va transformar la CEE en la Unió Europea. El seu objectiu és crear una unió no només econòmica, sinó també política i social, amb ciutadania europea, unió monetària i econòmica (creació del BCE), política exterior i de defensa comuna, i reforç del Parlament.

Drets de la Ciutadania Europea (Resum)

• Dret a circular lliurement per la UE.
• Residir en qualsevol estat membre.
• Sufragi a les eleccions al Parlament Europeu.
• Dret de petició.
• Dret a dirigir-se al Defensor del Poble Europeu.