Geopolítica Global i Evolució de la Unió Europea: Conflictes i Reptes

Enviado por gonzogarcia13 y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,41 KB

Focus de Tensió Global

El més important: els EUA i la seva política de l'«eix del mal» (Afganistan 2001, Iraq 2003).

  • Iran: El 2009, els EUA, amb Obama, conversen amb l'Iran per estabilitzar la zona. L'Iran (règim dels aiatol·làs), amb el seu programa nuclear, planta cara a la comunitat internacional. En la seva doctrina base hi ha l'objectiu de destrucció de l'Estat d'Israel.
  • Terrorisme Internacional: Qualsevol punt del planeta amb ingressos occidentals. Integrisme islàmic i fonamentalisme islàmic, com a resposta a l'hegemonia dels EUA.
  • Pròxim Orient: Conflicte arabo-israelià (herència del procés de descolonització) amb un futur incert i la possibilitat de guerra. Les dues faccions palestines són Hamàs i Al-Fatah.
  • Els Balcans: Desintegració de Iugoslàvia (Guerra de Bòsnia 1992-1995, Guerra de Kosovo 1998-1999).
  • El Caucas: Rússia contra Armènia, Geòrgia i Txetxènia. Rússia amb països de l'antiga URSS pels recursos energètics del gas (Guerra de Geòrgia 2008).
  • Àfrica Subsahariana: A principis del segon mil·lenni, Àfrica sembla un continent abandonat a la seva sort, amb conflictes extremadament violents, pobresa, la plaga de la sida i nens soldats. Conflictes ètnics pels recursos, règims dictatorials, etc. (Conflicte de Ruanda i Burundi 1994, Conflicte de Darfur 2003).
  • Sàhara Occidental: Amb el Marroc (antigues colònies espanyoles).
  • Nord-Sud (o 1r Món - 3r Món): La pervivència d'un és gràcies a la pobresa del segon.
  • La Xina i Occident: Per la guerra comercial.

Definicions Clau

Estat de Benestar (EB)

És un model socioeconòmic de redistribució i regulació de la renda que es va implantar després de la Segona Guerra Mundial (SGM), on el govern intervé en l'economia basant-se en el pensament econòmic de Keynes.

Fonamentalisme Islàmic (FI)

Moviment religiós i polític de masses que es proposa restaurar la puresa islàmica mitjançant l'aplicació estricta de la llei corànica.

Cronologia de la Unió Europea (UE)

  1. Els Inicis

    1. Reconstrucció d'Europa
    2. Creació del BENELUX (1948-1949) i la CECA (1951)
    3. CEE i EURATOM (1957)
  2. De la Comunitat Europea (CE) a la UE (1993)

    1. La CE i les seves ampliacions:
      • 1973: Anglaterra, Irlanda i Dinamarca
      • 1981: Grècia
      • 1986: Espanya i Portugal (Europa dels 12)
      • 1995: Àustria, Finlàndia i Suècia (Europa dels 15)
      • 2004: Major ampliació de la UE amb deu estats de l'Est europeu
      • 2007: Bulgària i Romania
      • 2009: Croàcia (aplaçada)
      • 2010: Turquia (aplaçada)
    2. Sistema Monetari Europeu (ECU) (1979)
    3. Acta Única Europea (1986)
    4. Tractat de Maastricht (1991)
  3. La UE: De la Unió Europea a l'Actualitat

    1. Aprovació de l'Espai Schengen
    2. Tractat d'Amsterdam (1997)
    3. Cimera de Brussel·les (1998): Naixement de l'Euro (€) i el BCE (1999)
    4. Esdeveniments de 1999:
      • Nova Finançament
      • Crisi Institucional
      • Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC)
    5. Tractat de Niça (2000): Reforma institucional i ampliació
    6. Declaració de Laeken, Bèlgica (2001)
  4. Esdeveniments Clau del 2004

    1. Major Ampliació
    2. Aprovació de la Constitució Europea
  5. Esdeveniments Clau del 2007

    1. Ampliació amb Bulgària i Romania
    2. Tractat de Lisboa (13 de desembre de 2009)

Reptes Futurs de la Unió Europea (RFUE)

  • Consolidació i enfrontament de les polítiques internes (aprovació de la Constitució Europea).
  • Conseqüències de l'ampliació (polítiques, econòmiques, socials, culturals).
  • Les tres Europes (es passa de l'Europa de les dues velocitats a la de tres velocitats).
  • Reptes a nivell internacional:
    • Competència d'Àsia: ASEAN, Índia, Xina.
    • Immigració Sud/Nord.
    • Paper en la nova situació mundial.
  • La crisi econòmica i la redefinició del sistema capitalista.
  • Fracàs del model social d'Estat de Benestar (incapacitat de l'Estat de fer front al paper financer).

Entradas relacionadas: