Geomorfologia i Relleu Terrestre: Processos i Riscos Geològics

La geomorfologia estudia com s'ha format i transformat la Terra al llarg del temps. Aquesta ciència analitza els processos interns i externs que han modificat el paisatge.

Agents com els rius, el gel, les onades i el vent són responsables d'aquest canvi constant, creant fenòmens d'erosió i sedimentació.

El relleu presenta una gran varietat i es pot classificar segons la seva forma i altitud o la seva extensió.

Segons la forma i altitud, trobem:

• Muntanyes: Elevacions del terreny amb pendents pronunciats, que sovint formen serres.
• Valls: Depressions entre muntanyes, sovint amb un riu que les travessa.
• Planes: Zones extenses i baixes, sovint prop de rius o del mar, ideals per a l'assentament de ciutats.
• Altiplans: Zones elevades i planes.
• Depressions: Zones enfonsades respecte al terreny circumdant.

Segons l'extensió, es pot classificar en grans unitats com els continents.

El cicle geològic és el conjunt de processos que transformen la Terra i es divideix en tres fases principals:

Orogènesi

Creació de relleu a partir de moviments tectònics, com la col·lisió de plaques, la subducció o l'activitat volcànica.

Gliptogènesi

Destrucció del relleu mitjançant l'erosió, causada per l'aigua, el gel, el vent o els canvis de temperatura.

Litogènesi

Formació de noves roques. Inclou:

• Sedimentàries: Formades per l'acumulació de sediments.
• Ígnies: Resultat del refredament del magma.
• Metamòrfiques: Transformades per calor i pressió.

Els processos endògens tenen lloc a l'interior de la Terra i són responsables de la formació i modificació del relleu mitjançant els moviments tectònics, l'activitat volcànica i la deformació de la litosfera. Aquests processos creen nou relleu, a diferència dels processos exògens que el destrueixen.

El moviment i refredament del magma pot generar diverses formes de relleu, ja sigui per vulcanisme (si el magma arriba a la superfície) o per plutonisme (si es refreda a l'interior de la Terra).

El vulcanisme genera estructures com:

• Volcans d'escut
• Estratovolcans
• Calderes
• Domes volcànics
• Cons volcànics
• Camps de lava

El plutonisme, per la seva banda, forma estructures com:

• Batòlits
• Berrocals
• Lacòlits
• Lopòlits
• Dics
• Sills

Les forces tectòniques que deformen la litosfera poden ser de compressió, tensió o cisalla. Aquestes forces provoquen la formació de plecs, falles i diàclasis.

• Els plecs poden ser anticlinals (forma de 'n') o sinclinals (forma de 'U'), i es caracteritzen per tenir xarneres, flancs i un pla axial.
• Les falles poden ser normals, inverses o de desplaçament horitzontal.

Quan es produeix un trencament en una falla, es genera un terratrèmol (o sisme), amb un hipocentre (punt d'origen), un epicentre (punt a la superfície) i l'emissió d'ones sísmiques.

Els processos exògens actuen sobre la superfície terrestre, modificant-la mitjançant agents externs com l'aigua, el vent, el gel i la gravetat. Aquests agents modelen el relleu degradant i redistribuint els materials.

La meteorització és la descomposició de les roques in situ (on es troben). Pot ser de dos tipus:

Meteorització Mecànica

Trenca les roques en fragments més petits sense canviar la seva composició química. Exemples inclouen la gelifracció, l'acció de les arrels i els canvis tèrmics.

Meteorització Química

Altera la composició de les roques mitjançant reaccions químiques. Exemples són la dissolució, l'oxidació, la hidròlisi i la carbonatació.

El sòl és la capa superior de la Terra, formada per la descomposició de les roques amb la intervenció de factors com el clima, els éssers vius i el temps.

Està compost per:

• Partícules minerals
• Matèria orgànica
• Aigua
• Aire
• Organismes vius

La seva estructura s'organitza en diferents horitzons: O, A, B, C i R. Els tipus de sòl es classifiquen segons la seva textura, composició i ús. També es distingeixen entre sòls zonals i azonals.

Aquests processos transformen el relleu mitjançant agents geològics externs. L'erosió desgasta les roques, el transport les desplaça i la sedimentació les diposita.

Alguns dels agents i les seves accions són:

• La gravetat provoca despreniments, desplaçaments i corriments de terres.
• Les glaceres erosionen per arrencament i abrasió.
• Les aigües continentals excaven valls i transporten materials.
• El mar erosiona la costa, formant penya-segats, cales i platges.
• El vent provoca deflació i abrasió, i forma dunes.

El modelat del relleu depèn de diversos factors, com els climàtics, els litològics i els estructurals. Aquests factors condicionen la forma final del relleu i la seva evolució.

Els riscos geològics són fenòmens naturals que poden causar danys a les persones, les infraestructures i el medi ambient. Poden derivar de processos endògens o exògens.

Entre els riscos associats a processos endògens, trobem:

• Riscos volcànics
• Riscos sísmics (terratrèmols)
• Riscos per diapirs (moviments de sal o argila)

Aquests riscos són causats per:

• Moviments de vessants (esllavissades)
• Esfondraments
• Sòls expansius
• Inundacions

Els factors de risc poden ser naturals o humans. Aquests factors augmenten la vulnerabilitat d'una zona davant els fenòmens geològics.

La gestió dels riscos geològics implica tres tipus de mesures:

• Predicció: Anticipar la possible ocurrència d'un fenomen.
• Prevenció: Implementar accions per evitar o minimitzar els danys.
• Correcció: Actuar un cop el fenomen ha ocorregut per mitigar-ne les conseqüències.

L'objectiu principal és reduir l'impacte dels fenòmens geològics sobre la població i el territori.