Geomorfologia: Relleu Terrestre, Escorça i Processos Externs

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,14 KB

Relleu Terrestre: Definició i Classificació

Relleu: És l'aspecte de la superfície terrestre al marge dels elements biòtics.

Classificació Descriptiva del Relleu

Es classifiquen pel seu aspecte. S’utilitzen termes com:

  • Muntanya: Relleu aïllat que té un gran desnivell entre la base i el cim.
  • Turó: Elevació del terreny aïllada amb poc desnivell.
  • Congost: Vall de fons estret les parets del qual són abruptes.
  • Altiplà: Relleu aïllat de cim pla.
  • Terrasses: Relleu esglaonat.

Classificació Interpretativa del Relleu

Té en compte el procés que ha originat les formes del relleu:

  • Muntanya: Relleu que destaca sobre les àrees limítrofes, format pel plegament dels materials o per l'activitat volcànica.
  • Turó testimoni: Relleu aïllat el cim del qual està a l'altura en què en el passat es trobava tota la zona que l'envolta.
  • Terrasses: Plana fragmentada i esglaonada, formada per encaixaments successius d'un riu.
  • Modelat antròpic: Produït per l'activitat humana, tant si és un terraplè, una plana, un amagament, etc.

Composició de l'Escorça Terrestre

L'Escorça Oceànica

Composta principalment per basalt, forma les conques oceàniques i es troba coberta d'aigua quasi en la seva totalitat. Inclou:

  • Planes abissals
  • Dorsals oceàniques
  • Relleus volcànics aïllats
  • Fosses oceàniques
  • Arcs d'illes

L'Escorça Continental

Constituïda bàsicament per granit i roques metamòrfiques, és més gruixuda i menys densa que l'oceànica, de manera que la major part sobresurt dels oceans i forma els continents. Inclou:

  • Peneplans
  • Serralades
  • Rifts
  • Plataformes continentals
  • Talussos continentals

Processos de Desagregació i Moviment de Materials

Meteorització

Consisteix en la disgregació i/o alteració dels materials de la superfície com a conseqüència de l'acció estàtica de l'atmosfera. Es produeix pel simple contacte de les roques superficials amb l'atmosfera.

Meteorització Física o Mecànica

Quan provoca la fragmentació de les roques sense que en canviï la composició química.

Meteorització Química

Quan les roques s'alteren químicament a causa de l'atac de diverses substàncies d'origen atmosfèric (aigua, oxigen, diòxid de carboni, etc.).

Totes aquestes accions no mouen els materials del lloc on es trobaven. Només en alguns casos l'acció de la gravetat produirà el desplaçament dels fragments fins a una posició estable on quedaran acumulats.

L'Erosió i el Transport

L'erosió és l'efecte de desgast que experimenten les roques superficials i implica la pèrdua de materials sòlids o substàncies en dissolució que són arrencats dels seus llocs d'origen. Aquest procés, el realitzen els agents geològics externs i implica l'inici del transport.

Els materials dissolts són transportats en dissolució (transport químic), mentre que les partícules sòlides són transportades en forma sòlida (transport físic). En aquest cas les partícules poden ser transportades de diverses maneres: en suspensió, per flotació, per saltació, per rodolament o per arrossegament o reptació.

Sedimentació

Quan s'acaba el transport es produeix la sedimentació. Els materials transportats es dipositen per acumulació de les partícules sòlides o per precipitació dels materials dissolts. Aquests materials són els sediments.

La precipitació dels materials dissolts es produeix com a conseqüència de variacions físiques o químiques del medi aquós (canvis de temperatura, de pressió, etc.). En moltes ocasions, els éssers vius afavoreixen aquests canvis. Aleshores es parla de precipitació bioquímica.

Entradas relacionadas: