Geomorfologia i Hidrologia de les Illes Balears

Geomorfologia de les Illes Balears

La geomorfologia estudia les formes de la superfície de la terra, configurades per la naturalesa dels materials i per l'acció de l'erosió i processos de sedimentació actuals.

Elements geomorfològics a Mallorca

• Depressions càrstiques: La dissolució de les calcàries, juntament amb factors estructurals, provoca la formació de conques tancades, de les quals l'aigua no en pot sortir superficialment. Apareixen ben representades, tant a les àrees muntanyoses de Mallorca i Eivissa, com també a les marines meridionals de Mallorca i al Migjorn menorquí.
• Barrancs i canyons: L'acció erosiva de l'aigua torrencial sobre els materials calcaris, especialment quan el curs coincideix amb una línia de feblesa estructural (fractura o falla), aconsegueix excavar fons barrancs de parets verticals, anomenats canyons.
• Avencs i coves: Els primers són pous naturals i les coves un sistema de cavitats subterrànies (generades per erosió química, processos de dissolució per l'aigua).
• Rossegueres: Acumulacions de fragments de roca gelifractats (gelifracció: erosió física, ruptura de fragments de roca per dilatació acompanyat dels procés de congelació de l'aigua dipositada en les encletxes de les parets muntanyenques). Són freqüents cap als 800-900 m d'altitud.
• Estanys i llacunes: A la desembocadura de nombrosos torrents es forma una petita llacuna litoral allargada, que correspon al tram darrer del curs que queda permanentment inundat d'aigües salabroses i que està separada de la mar per la barra arenosa de la platja. Són nombroses als torrents mallorquins i menorquins, tot i que l'acció humana els ha malmès en molts de casos.
• Aiguamolls: Al fons de les badies i en àrees interiors força subsidents es formen zones humides, que en els sectors litorals estan ocupades per aigües salabroses. Adquireixen un màxim desenvolupament a la part terminal de les majors planes al·luvials (Badia d'Alcúdia, Pla de Campos). Sovint han estat transformades per l'home, que els ha fet desaparèixer (Salobrar de Magalluf, Prat de Sant Jordi, feixes d'Eivissa...).
• Relleus estructurals: Són alineacions muntanyoses, amb pendents rostes. S'engloben en aquesta categoria la Serra de Tramuntana de Mallorca i les Serres de Llevant.
• Turons entre planes i valls: Relleus muntanyencs amb cims poc elevats sense arribar a formar alineacions molt elevades i que presenten entre ells valls àmplies. A la Tramuntana de Menorca, el Pla de Mallorca i bona part de les Serres de Llevant.
• Planes al·luvials: L'acció dels torrents, en depositar sediments en àrees deprimides, aiguamolls i fons de badies acaba per constituir formacions de sediments força planeres i amb terres de qualitat, que eventualment s'inunden amb motiu de revingudes excepcionals. Planes al·luvials costaneres: a Palma, sa Pobla-Muro, Pollença. Planes al·luvials interiors: a Inca, Manacor, Felanitx, Santa Margalida.
• Dunes: L'acció dels vents dominants damunt la superfície de les platges acaba per provocar la mobilització de l'arena terra endins i la seva acumulació en forma de dunes. Els camps de dunes tenen un notable desenvolupament a Menorca i Formentera, i en menor mesura a Mallorca i Eivissa, tot i que s'han vist molt modificats per l'home.

Modelat litoral

Alternança entre quatre tipus principals de litoral:

• El penya-segat de marina: Es tracta de costes rocalloses amb penya-segats d'alçàries mitjanes. Plataformes planes elevades. Ex: Marina de Llucmajor.
• La costa de marina amb graó: Consisteix en costes baixes rocalloses amb gran desenvolupament de les morfologies càrstiques litorals. Ex: es Carnatge.
• Els penya-segats estructurals: Formen grans penya-segats verticals, irregulars aplegaments molt variables. Dominen pendents forts de vegades obliqües. Ex: Serra de Tramuntana, Dragonera, Artà, Cabrera.
• La costa baixa arenosa: Presenta platges arenoses ben desenvolupades, amb formació de cordons dunars per acció del vent, que amb molta freqüència tanquen zones d'albufera i aiguamolls. Palma, Alcúdia, Pollença, Campos.

Hidrologia de les Illes Balears

La circulació superficial d'aigües de les Illes Balears està determinada pels factors climàtics i geomorfològics, a més de l'acció humana.

Hidrologia superficial

• Espais lacustres: La combinació de l'acció dels torrents i la dinàmica del litoral ha provocat la formació d'àrees llacunoses i aiguamolloses a la desembocadura dels diferents torrents. Són les zones humides litorals de Mallorca.
• A més dels estanys litorals, hi ha zones d'aigües continentals provocades per l'acció de l'home, destaquen els embassaments, formats pel tancament d'una vall mitjançant una presa artificial, i que es troben a les àrees més plujoses de la Serra de Tramuntana.
• Un altre tipus de llacuna artificial són les basses que s'acaben formant amb la inundació d'antigues explotacions mineres a l'aire lliure, i que són relativament nombroses a les zones argiloses de Mallorca.