Geomorfologia i Eres Geològiques de la Península Ibèrica

Formes de Relleu Característiques

• Moles: Dures, per això tenen una elevació considerable.
• Turons testimoni: No tan durs com les moles.
• Relleu en costa: Connecta moles i turons amb zones elevades.
• Camps: Es troben a les fonts de les valls.

Relleu Càrstic i Badlands

• Relleu Càrstic: Es forma a partir de la dissolució del carbonat càlcic de la roca calcària (típic en zones de materials calcaris).
• Badlands: És un relleu tabular, es forma de manera similar, però és típic de zones desèrtiques.
• Relleu en rases: Superfície plana i elevada que acaba al mar en forma de penya-segat.

Les Quatre Eres Geològiques

• Primari, Secundari, Terciari i Quaternari.

Era Primària (570 - 195 milions d’anys)

Formació del Massís Hespèric

• Inici (570 m.a.): Tota la península està submergida. Apareix l'Antic Massís Gallec (format per pissarres i granits), el qual serà fortament atacat per l’erosió i acabarà enfonsant-se.
• Mig període (250 m.a.): Aquest relleu antic sota les aigües es plega i emergeix de nou. Apareix el primer gran relleu: el Massís Hespèric.
• Això es dona durant el 1r moviment, l’Hercinià.
• Apareixen 2 relleus més:
  • Massís de l’Ebre
  • Massís Catalano-Balear

Era Secundària (195 - 65 milions d’anys)

Època de Tranquil·litat Tectònica

És una època d’erosió i sedimentació, donant forma als relleus del Primari (no hi ha cap dels 2 grans moviments tectònics).

• Es produeix una basculació (decantació) de l’Hespèric cap a l’est.
• Els sediments de l’Hespèric es dipositen al fons del mar al voltant d’aquest massís.
• El Massís Catalano-Balear i el de l’Ebre són atacats per l’erosió i desapareixen al fons del mar.

Era Terciària (65 - 1,8 milions d’anys)

Moviment Alpí i Formació de Serralades

• Època de fort moviment tectònic perquè es produeix el Moviment Alpí.
• Fort moviment de plaques.
• És l'època més activa a l’hora de formar relleu.
• Es produeix l’impacte del meteorit que provoca la desaparició dels dinosaures i un canvi climàtic.

Fragmentació de l'Hespèric

L’Hespèric, format per materials antics i durs (granits i pissarres), amb el moviment Alpí es trenca en 2 blocs:

• Un més elevat (Meseta Nord).
• Un més enfonsat (Meseta Sud).

A part de trencar-se, canvia la seva inclinació, basculant definitivament cap a l’oest (Atlàntic).

A la zona de contacte entre els dos blocs emergeix el Sistema Central. I a la Meseta Sud emergeixen els Montes de Toledo.

Estructura de la Meseta i Serralades Exteriors

Emergeixen els relleus que envolten la Meseta:

• El Galaic Lleonès
• Serralada Cantàbrica
• Muntanyes Basques
• Sistema Ibèric
• Sierra Morena

A més a més, s’eleven les serralades exteriors:

• Pirineus
• Bètiques
• Serralades Litorals Catalanes

A l’interior apareixen: Llacunes i mars interiors.

Era Quaternària (1,8 milions d'anys - Actualitat)

Glaciacions i Formes Fluvials

Època de tranquil·litat tectònica: època d’erosió i sedimentació, amb més fases de glaciació i interglaciació.

• Formació de les valls glacials: Tenen forma de U (quadrada).
• Formació de les valls fluvials: Tenen forma de V, formada per l’erosió dels rius.
• Formació de circs glacials: Amfiteatres que formen les glaceres.

En zones planes on circulen els rius, aquests van dipositant sediments als laterals i formen les Terrasses Fluvials.

• A la desembocadura es formen els Deltes.
• Es formen les Planes Litorals: relleu pla o lleugerament inclinat que connecta amb el mar.
• Es forma la línia de la costa.

Definicions de Formes Costaneres i Fluvials

• Badies: Petit golf que forma un port natural.
• Tómbols: Illot unit a la costa per un cordó de sorra.
• Península: Territori envoltat de mar, excepte per un istme.
• Ínsula: Illa.
• Fletxes litorals: Bancs de sorra perpendiculars a la costa, formats per acumulació de materials.
• Cordons litorals: Bancs de sorra paral·lels a la costa, formats per acumulació de dipòsits.
• Farallons: Formes de relleu rocoses verticals, creades per processos d'erosió.
• Vall fluvial: Planura de terra creada per l'erosió d'un riu.

Terminologia Geomòrfica Detallada

1. Relleu Tabular

   Relleu format per planures o taules d’altura que es distingeixen per la seva estructura plana i elevada.

2. Mola

   Relleu de forma elevada amb una superfície plana a la part superior, sovint envoltada per pendents pronunciats.

3. Turó Testimoni

   Elevació que queda com a resultat de l’erosió, mentre que el terreny circumdant ha estat desgastat, deixant una zona més elevada.

4. Camps

   Àrees planes i extensives, generalment dedicades a l’agricultura o a la pastura.

5. Relleu en Costa

   Formes de relleu que es troben a la costa, incloent-hi penya-segats, platges i altres formacions.

6. Conca Sedimentària

   Regió on es diposita sediment, sovint amb forma de depressió, on es poden acumular roques sedimentàries al llarg del temps.

7. Terrasses Fluvials

   Nivells de terreny que s’eleven per sobre del llit d’un riu, creats per l’erosió i la deposició de sediments al llarg del temps.

8. Badlands

   Terreny erosionat que es caracteritza per una topografia irregular i una vegetació escassa, amb parets de fang i barrancs.

9. Relleu Càrstic

   Formacions geològiques creades per l’erosió de la roca calcària, que poden incloure coves, avencs i altres estructures.

10. Vall Fluvial

    Terreny allargat format pel pas d’un riu, amb parets de pendent sovint pronunciades.

11. Vall Glacial

    Vall en forma de U que ha estat modelada per l’activitat de glaceres durant períodes glacials.

12. Circ Glacial

    Depressió de forma semicircular situada en zones muntanyoses, creada per l’erosió glacial.

13. Relleu en Rases

    Formes de relleu caracteritzades per profundes erosions que creen petites valls o rases.

14. Farallons

    Formacions rocoses verticals o penya-segats que sobresurten de la línia costanera o d’un terreny elevat.

15. Arcs Costaners

    Formacions rocoses que s'han erosionat de manera que han quedat amb una forma d’arc, sovint visibles a les costes.

16. Ries

    Valls submergides que es formen per l'augment del nivell del mar, caracteritzades per una costa irregular i profundes badies.

Relleu Insular i Regional

Relleu de les Illes Balears

Menorca

Tot l'arxipèlag, excepte el nord de Menorca, forma part de la subbètica.

• Nord de Menorca (Banda Tramuntana): Restes de l'antic Catalano-Balear. Relleu suau i ondulat.
• Sud de Menorca (Banda Migjorn): Materials calcaris, relleu càrstic i trencat.

Mallorca

• Serra de Tramuntana: Relleus calcaris i càrstics. A causa de l'altura, presenta crestes, agulles i pics.
• El Pla: Depressió formada per sediments i terrasses fluvials.
• Serres de Llevant: Materials calcaris, amb relleu càrstic i trencat.

La costa és retallada i forma badies (petits golfs que formen ports naturals).

Illa de Cabrera: Continuïtat de les Serres de Llevant, està deshabitada.

Eivissa

Materials calcaris, amb presència de relleu càrstic i relleu trencat.

Relleu de les Illes Canàries

Formació i Característiques

Les illes (Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canària, Tenerife, La Gomera, El Hierro) es van formar durant el Terciari.

Apareixen a partir de vulcanisme actiu quan es forma una serralada submarina (la dorsal oceànica).

Materials volcànics. Quatre formes de relleu principals:

• Cons volcànics
• Calderes
• Colades volcàniques
• Barrancs

Relleu de Catalunya

Depressió Central Catalana

Es divideix en 2 parts:

• Pla de Lleida
• Altiplà Central

Conques: Conca de Barberà, Conca d'Anoia, Plana de Vic.

Materials: Sedimentaris. Relleu: Tabular, amb terrasses fluvials.

Serralades Litorals Catalanes

• Serralada Prelitoral: Contacte amb la Depressió Central, més interior. Límits des dels Ports fins al Montseny.
  • Materials: Gairebé tot calcari (crestes, agulles, pics…).
  • Excepció: Muntanyes de Prades i el Montseny, on trobem materials antics.
• Serralada Litoral: Límits des del Garraf (Sitges) fins al Maresme. El Garraf s'enfonsa al mar i emergeix al Montsià.
  • Materials: Calcaris al Sud, antics al Nord (restes de l'antic Catalano-Balear).
• Depressió Prelitoral: Zona Nord (Penedès/Vallès). És un corredor.
  • Materials: Sedimentaris, amb terrasses fluvials.

Serralada Transversal

Connectada amb les Litorals i els Pirineus.

Materials: Antics, calcaris i volcànics.

Dues planes litorals de relleu suau:

• Camp de Tarragona
• Empordà

Materials: Sedimentaris, formats al Quaternari, amb presència de terrasses.

Relleu Costaner de la Península Ibèrica

Costa Cantàbrica

Costa alta, amb zones rectilínies o irregulars, retallada, que forma penya-segats. Té un relleu en rases (superfície plana i elevada que mor al mar en forma de penya-segat), el qual ha format arcs i farallons.

La serralada està molt junta a la costa, cosa que defineix la seva forma. Petites platges pedregoses. El mar guanya profunditat ràpidament, i l'aigua puja sobtadament, per tant, es formen també Ries (on es barreja l'aigua dolça i salada).

Costa Gallega

Es divideix en dues parts:

• Zona Nord (Ries Altes): Corunya i Lugo. Costa alta, amb les mateixes característiques que el Cantàbric: platja retallada, penya-segats, relleus en rases, arcs, farallons. Zones arenoses i pedregoses. El mar guanya profunditat ràpidament. Ries curtes.
• Zona Sud (Ries Baixes): Costa baixa, amb platges arenoses, sobretot en ries profundes (fins a 35 km terra endins). Important per al marisqueig (Exemple: Ria d'Arousa).

Costa Atlàntica Andalusa

Costa baixa, platges extenses, rectilínies, arenoses i poc profundes.

Dues formes de relleu destacades (amb grans marees dues vegades al dia, aptes per al marisqueig):

• Cordons litorals: Bancs de sorra paral·lels a la costa.
• Fletxes litorals: Bancs de sorra perpendiculars a la costa.