Geología3,94 KB
Era Precàmbrica (4600 – 570 milions)
- Poca importància per al relleu català.
- Emergència i ensorrament del Massís de l'Ebre.
Era Primària o Paleozoica (570 - 195 milions)
- Plegaments caledonians (no afecten la península).
- Plegaments hercinians: Rejoveniment del Massís de l'Ebre + Serralada Catalano-Balear = golf.
- Inici del període d'erosió.
Era Secundària o Mesozoica (195-65 milions)
- Calma geològica, regressions i transgressions.
- Erosió i sedimentació a les fosses marines.
- Gran sedimentació de calcàries a les vores de la Catalano-Balear meridional.
- El Massís de l'Ebre se submergeix.
Període Terciari (65 – 1,8 milions)
- Moviment de plaques tectòniques: ibèrica amb euroasiàtica.
- Orogènia Alpina: Naixement dels Pirineus.
- Rejoveniment de la Catalano-Balear + Pirineus = golf.
- Desaparició definitiva del Massís de l'Ebre, futura Depressió Central Catalana.
- Els rius dipositen sediments pesats: conglomerats (Montserrat i Montsant).
- Sediments lleugers al centre del golf (llims, margues) + sediments marins (sals, guixos, calcàries).
- Tancament del golf i evaporació del llac salat.
- Distensió de plaques: ensorrament de bona part del Massís Catalano-Balear.
- Formació de la Depressió Prelitoral, Cerdanya i Empordà.
- Vulcanisme a la Garrotxa.
Període Quaternari (1,8 milions fins avui)
- Calma geològica.
- Glacialisme: Períodes glacials i interglacials, variacions del nivell marí.
- Modelat glacial dels Pirineus Axials. Glaceres fins als 2200m.
- Formació de circs i valls en U.
- Terrasses fluvials als cursos mitjans i baixos.
- Rebliment de les planes litorals.
Els Grans Conjunts Morfoestructurals
Pirineus
- Direcció E-O des del Golf de Biscaia fins al Cap de Creus.
- 440x100 km, dels quals 250 km a Catalunya.
- Dues serralades paral·leles:
Pirineus Axials o Centrals
- Tectònica de fractura: grans blocs fallats.
- Litologia: Roques metamòrfiques (llicorelles/pissarres, gneissos) i roques ígnies (granits).
- Principals pics (al voltant de 3000m): Pica d'Estats (3143m), Comaloforno i Puigmal.
- Ports de muntanya més elevats: Vielha i la Bonaigua.
- Relleu variat: cims escarpats (crestes de circs glacials) i cims ondulats.
- Valls glacials (en U): Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana i la del Segre.
- Els rius presenten forts desnivells i erosió de materials paleozoics, creant gorges i congostos.
Prepirineus
- Alineacions paral·leles als Pirineus Axials.
- Litologia: Roques sedimentàries mesozoiques (calcàries). Són la coberta.
- Bàsicament tectònica de plegament, amb presència de falles.
- Serralades interiors: Cadí, Sant Gervàs i Pedraforca. Arriben fins als 2600m.
- Serralades exteriors: Montsec i Sant Mamet. Presenten moltes discontinuïtats (conques dels rius) i alçades més modestes.
Depressió Mitjana Pirinenca
- Situada entre els Pirineus Axials i els Prepirineus (ex: Pallars Jussà).
Depressió Central Catalana
- Forma part de la Depressió de l'Ebre.
- Ocupada originalment per un mar que es va acabar tancant.
Formació i Sedimentació
- Sedimentació fluvial: Conglomerats a les vores, gresos i argiles al centre del golf.
- Sedimentació marina: sals, guixos i calcàries.
Tipus de Relleu
- Relleu força variat, combinació de roques dures i toves.
- Altiplans: Segarra i el Moianès.
- Conques excavades: Plana de Vic o la Conca de Barberà.
- Planes argiloses: Segrià, la Noguera i l'Urgell.
- Pendent en forma d'amfiteatre cap a l'eix: Lleida, Tàrrega i Calaf.