Geomorfologia de Catalunya: Evolució i Formes del Relleu

Era Precàmbrica (4600 – 570 milions)

• Poca importància per al relleu català.
• Emergència i ensorrament del Massís de l'Ebre.

Era Primària o Paleozoica (570 - 195 milions)

• Plegaments caledonians (no afecten la península).
• Plegaments hercinians: Rejoveniment del Massís de l'Ebre + Serralada Catalano-Balear = golf.
• Inici del període d'erosió.

Era Secundària o Mesozoica (195-65 milions)

• Calma geològica, regressions i transgressions.
• Erosió i sedimentació a les fosses marines.
• Gran sedimentació de calcàries a les vores de la Catalano-Balear meridional.
• El Massís de l'Ebre se submergeix.

Període Terciari (65 – 1,8 milions)

• Moviment de plaques tectòniques: ibèrica amb euroasiàtica.
• Orogènia Alpina: Naixement dels Pirineus.
• Rejoveniment de la Catalano-Balear + Pirineus = golf.
• Desaparició definitiva del Massís de l'Ebre, futura Depressió Central Catalana.
• Els rius dipositen sediments pesats: conglomerats (Montserrat i Montsant).
• Sediments lleugers al centre del golf (llims, margues) + sediments marins (sals, guixos, calcàries).
• Tancament del golf i evaporació del llac salat.
• Distensió de plaques: ensorrament de bona part del Massís Catalano-Balear.
• Formació de la Depressió Prelitoral, Cerdanya i Empordà.
• Vulcanisme a la Garrotxa.

Període Quaternari (1,8 milions fins avui)

• Calma geològica.
• Glacialisme: Períodes glacials i interglacials, variacions del nivell marí.
• Modelat glacial dels Pirineus Axials. Glaceres fins als 2200m.
• Formació de circs i valls en U.
• Terrasses fluvials als cursos mitjans i baixos.
• Rebliment de les planes litorals.

Els Grans Conjunts Morfoestructurals

Pirineus

• Direcció E-O des del Golf de Biscaia fins al Cap de Creus.
• 440x100 km, dels quals 250 km a Catalunya.
• Dues serralades paral·leles:

Pirineus Axials o Centrals

• Tectònica de fractura: grans blocs fallats.
• Litologia: Roques metamòrfiques (llicorelles/pissarres, gneissos) i roques ígnies (granits).
• Principals pics (al voltant de 3000m): Pica d'Estats (3143m), Comaloforno i Puigmal.
• Ports de muntanya més elevats: Vielha i la Bonaigua.
• Relleu variat: cims escarpats (crestes de circs glacials) i cims ondulats.
• Valls glacials (en U): Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana i la del Segre.
• Els rius presenten forts desnivells i erosió de materials paleozoics, creant gorges i congostos.

Prepirineus

• Alineacions paral·leles als Pirineus Axials.
• Litologia: Roques sedimentàries mesozoiques (calcàries). Són la coberta.
• Bàsicament tectònica de plegament, amb presència de falles.
• Serralades interiors: Cadí, Sant Gervàs i Pedraforca. Arriben fins als 2600m.
• Serralades exteriors: Montsec i Sant Mamet. Presenten moltes discontinuïtats (conques dels rius) i alçades més modestes.

Depressió Mitjana Pirinenca

• Situada entre els Pirineus Axials i els Prepirineus (ex: Pallars Jussà).

Depressió Central Catalana

• Forma part de la Depressió de l'Ebre.
• Ocupada originalment per un mar que es va acabar tancant.

Formació i Sedimentació

• Sedimentació fluvial: Conglomerats a les vores, gresos i argiles al centre del golf.
• Sedimentació marina: sals, guixos i calcàries.

Tipus de Relleu

• Relleu força variat, combinació de roques dures i toves.
• Altiplans: Segarra i el Moianès.
• Conques excavades: Plana de Vic o la Conca de Barberà.
• Planes argiloses: Segrià, la Noguera i l'Urgell.
• Pendent en forma d'amfiteatre cap a l'eix: Lleida, Tàrrega i Calaf.