Geologia de les Vores de Plaques Tectòniques: Guia Completa

Vores de Col·lisió Continental

La litosfera continental no pot subduir perquè el granit té una densitat insuficient per enfonsar-se en el mantell. Quan col·lideixen dues plaques continentals, una queda encavalcada sobre l'altra i el moviment convergent s'atura. En una zona de col·lisió tenen lloc diversos processos geològics:

• Engruiximent de la litosfera: El gruix de la litosfera continental augmenta a causa de la superposició d'ambdues plaques.
• Formació d'orògens: Els sediments acumulats entre les dues plaques abans de col·lidir queden deformats, fracturats i apilats sobre la zona de sutura entre les dues plaques, formant un relleu que rep el nom d'orògen de col·lisió.
• Ascens isostàtic: Té lloc un ascens isostàtic de l'orògen per l'empenyiment que fa el mantell sobre la litosfera engruixida.
• Metamorfisme i magmatisme: La compressió a causa del xoc i del fregament entre ambdues plaques produeix metamorfisme i magmatisme. S'originen emplaçaments de plutons granítics.
• Sismicitat: La col·lisió provoca en totes dues plaques grans fractures que causen una forta sismicitat.

Conceptes Geològics Clau

Basalt:

Roca ígnia de gra fi i amb una composició de ferro i magnesi.

Granit:

El granit és una roca plutònica.

Mobilisme:

Les masses continentals es desplacen horitzontalment. Aquests moviments ocasionen el plegament i l'alçament de determinades àrees.

Dorsals Oceàniques: Vores Constructives

Les dorsals oceàniques són les vores de la placa constructiva. Presenten les característiques següents:

• Zones de fractura: Són zones de fractura de milers de quilòmetres de longitud, en què el material calent del mantell surt a la superfície i origina una intensa activitat volcànica.
• Formació de nova escorça: El vulcanisme produeix grans volums de basalt que origina nova escorça oceànica. Aquesta escorça queda adherida a la part més superficial del mantell i forma una litosfera prima.
• Corrents de convecció divergents: Els corrents de convecció divergents produeixen esforços distensius que tendeixen a separar els dos flancs de la fractura, de manera que aquesta generalment queda oberta i afavoreix la sortida contínua del magma basàltic.
• Formació del relleu de la dorsal i el rift: La pressió que fa el magma des de l'interior aixeca les dues vores de la fractura que formen el relleu de la dorsal. Entre totes dues vores queda la depressió ocupada per la fractura que rep el nom de rift.
• Activitats hidrotermals al rift: En la zona del rift, l'escorça és prima i està molt fracturada. L'aigua de l'oceà s'infiltra fàcilment, però quan entra en contacte amb les roques incandescents situades a pocs metres de profunditat, és expulsada a una temperatura molt alta i forma sortidors hidrotermals.

Vores Passives: Falles de Transformació

Les dorsals són fractures discontínues i zigzaguejants; és freqüent que una dorsal s'interrompi i continuï uns quants quilòmetres més a l'esquerra o més a la dreta. En aquest cas, l'expansió del fons oceànic fa aparèixer una zona de cisallament que rep el nom de falla de transformació. La característica principal de les falles de transformació és un moviment de cisallament molt actiu que genera una forta sismicitat.

Vores Destructives: Zones de Subducció

A mesura que la litosfera oceànica s'allunya de la dorsal on es va formar, es va refredant i es fa més densa. Augmenta el gruix perquè el mantell sublitosfèric es refreda i s'hi va adherint. Finalment, té prou densitat per enfonsar-se en el mantell.

A les zones de subducció, la litosfera oceànica es doblega i s'enfonsa en el mantell. Per això, són zones de destrucció de litosfera oceànica. La placa subduent sempre és oceànica, però la placa cavalcant, que és la que es manté a la superfície, pot ser oceànica o continental. En tots dos casos es produeixen processos similars:

• Destrucció de litosfera: Es destrueix litosfera oceànica.
• Sismicitat intensa: La força d'empenyiment de la placa subduent origina una sismicitat intensa.
• Magmatisme: Es produeix magmatisme per la fusió del basalt que es forma de la placa subduent.
• Formació d'orògens tèrmics: El basalt que es forma és més lleuger que els materials que l'envolten i, en ascendir, genera orògens tèrmics tant en els marges continentals (serralades volcàniques) com en l'oceà (arcs d'illes).
• Metamorfisme: Es produeix metamorfisme per l'increment de la pressió i de la temperatura.