Geologia de la Terra: Límits de Plaques Tectòniques i Estructura
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5 KB
Límits de les Plaques Tectòniques
Límits Divergents: Separació de Plaques
Es troben on les plaques se separen.
Es forma la litosfera oceànica a partir de l'astenosfera, per això són límits constructius.
Són zones geològicament actives, sovint amb terratrèmols i volcans.
En aquestes zones hi ha les dorsals oceàniques.
Límits Convergents: Col·lisió de Plaques
Es troben on les plaques xoquen.
Una de les plaques se submergeix sota l'altra, formant una zona de subducció.
La placa que s'enfonsa s'incorpora a l'astenosfera, per això aquests límits s'anomenen destructius.
La placa que s'enfonsa forma una zona deprimida anomenada fossa oceànica, on s'acumulen sediments. El plegament d'aquests sediments pot formar serralades.
En aquesta zona són freqüents els terratrèmols.
L'astenosfera pot sortir a l'exterior a través d'esquerdes, originant volcans.
Quan xoca una placa continental i una oceànica, es forma una serralada paral·lela a la costa.
Si xoquen dues plaques oceàniques, els cims dels volcans més alts sobresurten del nivell del mar i formen arcs insulars.
Els hipocentres dels terratrèmols estan situats en un pla inclinat que coincideix amb el contacte entre plaques, anomenat Pla de Benioff.
El xoc entre dues plaques continentals origina el plegament de sediments i la formació de serralades.
Límits Passius o Transformants: Lliscament
Es troben on les plaques llisquen lateralment.
Es produeix un moviment horitzontal anomenat falla transformant.
Són zones amb una activitat sísmica important.
Són zones on ni es crea ni es destrueix litosfera.
Factors Determinants de l'Estructura Terrestre
Temperatura Interna de la Terra
La temperatura augmenta amb la profunditat, informació obtinguda gràcies a l'estudi de mines o erupcions volcàniques.
Densitat i Composició del Planeta
La densitat mitjana del planeta és molt més elevada que la densitat de les roques superficials. Això suggereix que el nucli conté materials molt densos.
Magnetisme Terrestre i Nucli Metàl·lic
La Terra té un camp magnètic que fa que la brúixola s'orienti al nord. Això suggereix un nucli metàl·lic, fèrric.
Ones Sísmiques: Clau per a l'Estructura Interna
És la dada més important utilitzada pels geòlegs. Les ones es refracten quan travessen superfícies de diferent composició. Quan hi ha un moviment sísmic, es formen diferents tipus d'ones:
Ones P (Primàries)
Es propaguen a través de qualsevol material (sòlid, líquid, gasós) des de l'hipocentre.
Ones S (Secundàries)
Només es propaguen a través de materials sòlids des de l'hipocentre.
Ones L (Superficials)
Són ones que es transmeten per la superfície (a partir de l'epicentre) i són les responsables dels terratrèmols més destructius. No aporten informació sobre l'estructura interna de la Terra.
Capes Concèntriques de la Terra
L'Escorça Terrestre
És la capa més externa, separada del mantell per la Discontinuïtat de Mohorovičić. L'escorça continental està formada per roques granítiques, mentre que l'oceànica ho està per roques basàltiques.
El Mantell Terrestre
Format per materials sòlids. Està separat del nucli per la Discontinuïtat de Gutenberg. Es divideix en:
Mantell superior, on es troba l'astenosfera amb un comportament plàstic.
Mantell inferior, amb variacions en la seva composició.
El Nucli Terrestre
Nucli extern: materials en estat líquid.
Nucli intern: materials densos, sòlids i formats principalment per ferro a causa de l'alta pressió.
Comportament Físic de les Capes Terrestres
La Litosfera: Capa Rígida Externa
És la capa més externa, que inclou l'escorça i la part superior del mantell. És una capa rígida formada per materials sòlids.
L'Astenosfera: Capa Plàstica
Capa amb materials sòlids però amb un comportament plàstic.
La Mesosfera: Mantell Inferior Rígid
Comprèn tota la part del mantell que es troba per sota l'astenosfera. És una capa rígida, tot i les altes temperatures i pressions.