Geologia i Relleu de la Península Ibèrica: Era Cenozoica i Serralades

Era Cenozoica: Geologia i Relleu de la Península Ibèrica

L'Era Cenozoica: Terciari i Quaternari

L'Era Cenozoica comprèn el Terciari, època en què un meteorit va comportar un canvi climàtic que, entre d'altres conseqüències, va fer desaparèixer els dinosaures. També inclou el Quaternari, on cal distingir entre el Plistocè o època de les glaciacions, i l'Holocè, que és el període actual amb millors condicions climàtiques per a la vida.

Les múltiples col·lisions i trencaments de plaques van ocasionar moviments orogènics que, al llarg de milions d'anys, van canviar el relleu fins a l'aspecte actual. Aquest relleu és fruit del rejoveniment dels antics relleus hercinians, ja que l'orogènia alpina no va poder plegar els vells sòcols hercinians a causa de la seva duresa i resistència. D'aquesta manera, es van fracturar, enfonsar o dislocar, formant els principals altiplans, serralades i depressions de la Península Ibèrica i de tot el món.

Formació del Relleu durant el Terciari

• Durant l'era Terciària, la Meseta Nord va quedar més elevada que la Meseta Sud. Paral·lelament, es van formar falles escalonades, depressions profundes i horsts (elevacions o altiplans) que van donar com a resultat la formació de:

  • El Sistema Central
  • Les Muntanyes de Toledo
  • El Massís Galaicolleonès
  • Part de la Serralada Cantàbrica
  • Sierra Morena

• Els materials sedimentaris dipositats als marges dels sòcols hercinians, més nous i menys rígids, es van plegar formant el Sistema Ibèric i la part oriental de la Serralada Cantàbrica.

• La col·lisió entre plaques va formar els relleus exteriors a la Meseta, és a dir:

  • Els Pirineus
  • Les Serralades Bètiques
  • Les Serralades Litorals Catalanes

Impacte del Quaternari en el Relleu

• A l'iniciar-se el Quaternari (fa 1,8 milions d'anys), l'acció dels rius i de les glaceres va provocar l'erosió dels relleus alpins del Terciari, donant lloc a:

  • La depressió de l'Ebre
  • La depressió del Guadalquivir
  Així mateix, va afavorir la sedimentació i l'ompliment de zones baixes situades entre muntanyes, formant planes litorals en llocs d'aigües poc profundes.

Les Serralades Exteriors a la Meseta

Els Pirineus: Estructura i Característiques

Els Pirineus formen una alineació contínua de muntanyes des del Golf de Biscaia fins al Cap de Creus, presentant una estructura complexa. Es distingeixen:

• Els Pirineus axials o centrals: Amb les altituds més importants com l'Aneto (3404 m), la Maladeta, el Mont Perdut i la Pica d'Estats. La part central està formada per materials hercinians elevats pel plegament alpí i conserva restes de glaceres.

• Els Prepirineus: De menys altitud i formes més suaus.

Les Serralades Litorals Catalanes

Les Serralades Litorals Catalanes estan separades dels Pirineus per una sèrie de falles i terrenys volcànics, formant dues serralades paral·leles separades per valls:

• La Serralada Prelitoral: Presenta les majors altituds al Montseny (Turó de l'Home, 1706 m).

• La Serralada Litoral: Té un desenvolupament escàs.

Les Serralades Bètiques: Penibètica i Subbètica

El sistema Bètic està format per dues serralades separades per depressions omplertes de sediments terciaris i quaternaris que, a causa de l'aridesa, donen lloc a un paisatge de badlands. Aquest terme descriu una forma de les roques argiloses caracteritzada per l'encaixament d'una xarxa de barrancs estrets, profunds i propers, separats per crestes més o menys agudes.

Les dues serralades són:

• La Serralada Penibètica: Situada vora la costa, amb el cim més elevat de la península, el Mulhacén (3482 m).

• La Serralada Subbètica: S'estén des del penyal de Gibraltar fins al cap de la Nau, destacant-hi les serres de Cazorla, Segura, Sagra i Mágina.