Geologia, Química i Literatura: Conceptes Clau Explicats

Geologia i Ciències de la Terra

Corrents marins

Originats per marees

El moviment d’ascens i descens que provoquen les marees genera corrents a l’oceà, més forts en zones costaneres, badies i estuaris. Aquests corrents tenen un patró molt regular i predictible, a causa del moviment de rotació de la Terra respecte de la Lluna i el Sol. A la mar Mediterrània, els efectes de les marees són difícils d’apreciar.

Originats pel vent

L’arrossegament de la força del vent sobre la superfície de l’oceà, a més de l’onatge, produeix el moviment de les capes d’aigua més superficials en la direcció que bufa el vent. Depenent de com es comporten les cèl·lules de circulació aèria, la direcció dels corrents marins canvia. A l’hemisferi nord fan un recorregut horari, i a l’hemisferi sud, un recorregut antihorari.

Ones sísmiques

Les ones sísmiques es poden propagar per l’interior de la Terra o per la seva superfície.

Ones internes

• Ones P: Són les ones primàries, perquè són les primeres que detecta un sismògraf. També s’anomenen ones longitudinals per la manera que tenen de propagar-se. Es poden propagar tant per medis sòlids com líquids.
• Ones S: Són les ones secundàries, perquè són les segones que detecta un sismògraf. També s’anomenen ones transversals per la manera que tenen de propagar-se. Només es poden propagar per medis sòlids.

Ones superficials

• Ones L: Són les ones de Love (per l'investigador que les va descriure) i produeixen un moviment horitzontal de tall en la superfície terrestre.
• Ones R: Són les ones de Rayleigh (per l'investigador que les va descriure) i produeixen un moviment el·líptic retrògrad de la superfície terrestre.

Límits de plaques tectòniques convergents

Oceànica - Continental

La litosfera oceànica és més densa que la continental. Per aquest motiu, la litosfera oceànica s’enfonsa per sota de la continental mitjançant el procés de subducció. El xoc de les dues plaques produeix una compressió molt forta sobre el marge del continent, que es plega i s'arruga formant una cadena muntanyosa paral·lela a la costa i una gran fossa submarina. Amb la subducció, el material rocós superficial que s’enfonsa s’escalfa i es fon fins a formar magma. Aquest magma pot ascendir i provocar la formació de volcans a la serralada.

Oceànica - Oceànica

Com que les dues plaques involucrades en aquest tipus de límit tenen una densitat similar, una s'enfonsa sota l'altra formant una cèl·lula o corrent de convecció. El material rocós superficial es va fonent i forma bosses de magma. Aquest magma tendeix a ascendir cap a la superfície, provocant la formació d’arxipèlags amb gran activitat volcànica i una fossa submarina. L’arxipèlag del Japó, per exemple, s’ha originat a partir del límit entre la placa Euroasiàtica i la placa Pacífica.

Continental - Continental

Quan xoquen dues plaques continentals, queden incrustades i, en lloc d’enfonsar-se, es produeix un encavalcament d’una sobre l’altra. Aquest fenomen s’anomena obducció. La col·lisió produeix la ruptura de la litosfera continental i la formació de grans falles amb activitat sísmica important. L’encavalcament dona lloc a grans serralades a l'interior dels continents, com el cas de la serralada de l’Himàlaia, situada al límit entre la placa Eurasiàtica i la placa Indoaustraliana.

Química: Enllaços Atòmics

Enllaç covalent

Dos àtoms no metàl·lics amb tendència a guanyar electrons comparteixen electrons per tal de completar la seva capa de valència o complir la regla de l’octet. Com més electrons es comparteixen, més fort és l’enllaç que s’estableix.

Enllaç metàl·lic

Els electrons dels àtoms metàl·lics viatgen lliurement al voltant de tots els nuclis que es troben propers. D’aquesta manera, s’estableix un núvol electrònic entre els nuclis dels àtoms metàl·lics.

Literatura Catalana: El Modernisme

Característiques de la narrativa

• Anàlisi de les passions i de la lluita dels individus contra les forces naturals o la inèrcia social.
• Protagonistes rebels, inconformistes, que s’enfronten a una realitat hostil.
• L’espai i els objectes adquireixen un sentit simbòlic.
• Predomini d'ambients rurals.
• Personatges instintius, violents, amb passions desenfrenades que simbolitzen la brutalitat de la condició humana.
• Presentació de realitats crues i decadents.
• Importància de l'interior dels personatges, els seus sentiments i sensacions.
• Temàtica misticoreligiosa, sensualisme i erotisme.
• Llenguatge viu, expressiu o suggestiu amb dialectalismes, expressions populars i incorreccions.
• Predomini de la novel·la de tema rural amb una visió negativa.
• Visió simbòlica dels conflictes entre l’individu i la societat.
• La dona agafa un paper protagonista dins la novel·la.
• Crítica a la burgesia (no present a Solitud).

Corrents i autors

Es distingeixen dos corrents principals:

• Sincrètic: Predominant, es basa en el romanticisme, costumisme, naturalisme-realisme, simbolisme, decadentisme i vitalisme.
• Decadentista: Menys predominant, es basa en el simbolisme i el decadentisme.

Principals narradors: Raimon Casellas, Salvador Galmés (mallorquí, amb obres com “La dida” (sincrètic) i “Negrures” (decadentista)) i Caterina Albert (Víctor Català).

Característiques de la poesia

• Voluntat modernitzadora i rebuig de la tradició romàntica anterior.
• Cerca de la renovació del llenguatge poètic, amb col·loquialismes i dialectalismes, ja que la normativa no estava fixada.

Corrents poètics

• Poesia vitalista (Joan Maragall): Basada en la inspiració, l'espontaneïtat i el vitalisme de Nietzsche. Està compromesa amb el catalanisme polític i vol transformar la societat, amb temes com la natura i la poesia social.
• Poesia influïda per corrents europeus: Més artificiosa, complexa i formal, cerca la musicalitat del llenguatge. Rep influències de:
  • Simbolisme francès (Verlaine).
  • Parnassianisme (Jeroni Zanné): Rigor formal, puresa i mètrica.
  • Prerafaelisme (Alexandre de Riquer): Culte a la bellesa, amor, exaltació de l’època medieval i rebuig del materialisme industrial.