Geologia de la Península Ibèrica: Serralades i Èpoques

Les serralades de la Península Ibèrica estan compostes per diversos materials geològics, principalment calcari (predominant a l'est, format durant l'era Mesozoica), silici (comú a l'oest, amb formacions del Cenozoic) i argilós (de gra fi, que forma fang en barrejar-se amb aigua). Les seves formacions abasten diferents èpoques, des del Paleozoic fins al Cenozoic, i estan influïdes per grans processos tectònics com les orogènies, l'erosió i els moviments alpins. També són travessades per importants rius.

Evolució Geològica de la Península Ibèrica

Era Paleozoica (fa 570 - 225 milions d'anys)

Durant aquesta era va tenir lloc l'orogènesi herciniana, que va originar nous relleus on abans hi havia mar. Es van formar massissos antics com el Massís Hespèric (sòcol), el Massís Catalanobalear i el Massís Beticorifeny.

Era Mesozoica (Secundària) (fa 225 - 65 milions d'anys)

Aquest període es va caracteritzar per la sedimentació i la formació de roques calcàries, especialment a la part oriental de la península.

Era Cenozoica (fa 65 milions d'anys - actualitat)

• Període Terciari (fa 65 - 1,8 milions d'anys): Marcat pel moviment orogènic alpí. Aquest va ser crucial per a la formació de la major part del relleu actual de la península. Va provocar el trencament de la Meseta (donant lloc al Sistema Central) i de les seves vores muntanyoses.
• Període Quaternari (fa 1,8 milions d'anys - actualitat): Es va produir el rebliment de grans àrees extenses de la península. Durant l'època glacial, es van formar grans capes de gel que es van acumular a les valls del Guadalquivir i de l'Ebre. Les glaciacions (fenomen conegut com a glacialisme) van comportar una baixada generalitzada de les temperatures i la formació de valls glacials.

Serralada Cantàbrica

La Serralada Cantàbrica és una formació muntanyosa que es caracteritza principalment pel seu material calcari, tot i que també s'hi poden trobar roques silícies i argiloses, incloent-hi jaciments de carbó.

La major part de les seves formacions es van originar durant el Paleozoic i el Mesozoic, amb l'orogènesi herciniana del Carbonífer, que va donar forma a gran part del seu relleu.

La forma actual de les muntanyes es deu al moviment orogènic alpí. Durant aquest procés, l'antic Massís Hespèric es va fracturar en alguns punts, donant lloc a l'aparició de fosses tectòniques (graben), horsts i falles. També hi ha dipòsits més recents del Cenozoic.

Serralada Litoral Catalana

La Serralada Litoral Catalana està composta principalment per roques silícies, com el granit, així com calcàries i materials sedimentaris més moderns.

La seva formació principal es remunta al Paleozoic, concretament durant l’orogènesi herciniana, encara que el relleu actual va ser modelat durant l'orogènia alpina del Cenozoic.

Els rius que discorren per aquesta serralada inclouen el Besòs i el Llobregat, que desemboquen al mar Mediterrani.

Té un origen comú amb el Pirineu Central, relacionat amb l'antic Massís Catalanobalear. Presenta dues alineacions muntanyoses paral·leles: la Serralada Prelitoral (amb altituds importants) i la Serralada Litoral. Aquestes dues alineacions estan separades per una fossa tectònica (depressió prelitoral).

Sistema Ibèric

El Sistema Ibèric es caracteritza principalment per la seva composició de roques calcàries, encara que també inclou zones amb roques silícies, argiloses i materials volcànics, com és el cas de la comarca del Maestrat.

La major part de la seva estructura es va formar durant el Mesozoic (Juràssic i Cretaci), amb una gran activitat tectònica durant el Cenozoic a causa de l’orogènia alpina.

El riu Ebre, un dels més importants de la península i que transporta sediments com argila i calci, desemboca a prop d'aquesta serralada. Altres rius rellevants que neixen o travessen el sistema són el Tajo i el Duero.

Entre els massissos antics destaca el Moncayo, que és una de les muntanyes més altes del Sistema Ibèric. També hi ha zones de relleu volcànic.

Aquesta serralada és coneguda per les seves grans extensions de formacions càrstiques, amb coves i dolines significatives.

Presenta una gran diversitat paisatgística i biològica, amb zones que van des de climes àrids fins a muntanyes amb abundant vegetació.

Pirineus

Els Pirineus s'originen a partir de l'antic Massís Catalanobalear. Es distingeixen dues grans zones:

• Pirineu Axial o Central: És la zona més antiga i elevada, formada per roques paleozoiques (principalment granits i pissarres). Aquí es troba el cim de l'Aneto (3.404 m).
• Prepirineus: Són alineacions muntanyoses adossades al Pirineu Axial, tant al nord com al sud. Estan formats per roques sedimentàries més joves (principalment calcàries del Mesozoic i Cenozoic), amb formes de relleu més suaus i menor altitud que el Pirineu Axial.

Conceptes Geològics Clau

• Grava: Conjunt de fragments de roques de mida petita, generalment arrodonits pel transport, provinents de l'erosió de diferents muntanyes.
• Rebliment: Procés geològic pel qual una depressió del terreny, com una vall o una conca sedimentària, s'omple de sediments transportats per l'aigua, el vent o el gel. Aquest procés és fonamental en la formació de planes i en la modificació del relleu.