Geologia de la Península Ibèrica: Dominis i Eres

Dominis Geològics de la Península Ibèrica

La Península Ibèrica presenta una gran diversitat geològica, classificada en diferents dominis segons el tipus de roques i la seva formació.

Domini Silícic

Aquest domini agrupa roques ígnees com el granit i roques metamòrfiques. Són roques antigues d'edat precambriana o paleozoica. Es caracteritzen per ser rígides, resistents a l'erosió i propenses a la fracturació. El granit és la roca més abundant en aquest domini. Els doms apareixen si l'aigua actua sobre les diàclasis més superficials.

Domini Calcari

Apareix en àrees on predominen roques sedimentàries formades durant el Mesozoic i el començament del Terciari. La calcària és una roca dura i permeable que, amb el contacte amb l'aigua, origina el modelat càrstic. Les formes càrstiques més comunes inclouen:

• Canyons
• Lapiaz
• Simes
• Dolines
• Poljés

Domini Argilós

Les roques predominants en aquest domini són les argiles, margues i guixos. Van ser dipositades al final del Terciari i durant el Quaternari. Són roques poc consistents, algunes d'elles impermeables. El domini argilós s'estén per les depressions terciàries i les planes litorals mediterrànies. L'aigua d'escorriment forma xaragalls, que poden arribar a configurar un paisatge de badlands. Els relleus poden ser horitzontals, on alternen dos nivells (d'erm o campanyes), o inclinats, on l'alternança dona lloc a relleus estructurals.

Domini Volcànic

Aquest domini és característic de l'Arxipèlag Canari. A la península, es troba en zones com Almeria, Múrcia i València. Les formes volcàniques inclouen:

• Cons volcànics
• Calderes
• Doms
• Malpaís
• Dics
• Barrancs

Les erupcions volcàniques i l'erosió posterior modelen el relleu d'aquestes àrees.

Eres Geològiques de la Península Ibèrica

La història geològica de la Península Ibèrica es divideix en diverses eres, cadascuna amb esdeveniments significatius en la formació del seu relleu.

Precambrià

Durant el Precambrià, els mars ocupaven l'espai actual de la península. Tan sols emergien alguns relleus a la regió de Galícia i a l'oest de la Meseta. Quan va concloure el Precambrià, les terres emergides van formar un únic continent, Rodínia.

Paleozoic

El Paleozoic va començar amb la fragmentació de Rodínia en dues grans plaques separades pel mar de Tetis. Hi va haver dues orogènies importants: la Caledoniana i la Herciniana. A causa de la formació de cadenes muntanyoses, al final de l'era es va consolidar un sòcol anomenat Massís Hercinià. En finalitzar l'era, van emergir altres terres arrasades i transformades, com els massissos de l'Ebre i el Catalano-Balear.

Mesozoic

Aquesta va ser una fase de calma geològica on van dominar els processos d'erosió i sedimentació. Hi va haver moviments epirogènics que van provocar avanços i reculades del nivell del mar, conegudes com a etapes de transgressió i regressió marina. L'erosió va continuar arrasant els vells massissos, i els materials arrencats es van sedimentar al fons del mar.

Cenozoic: Terciari

Durant el Terciari, es van definir les línies mestres del relleu actual. Es va produir el xoc entre la placa africana i l'eurasiàtica, que va provocar l'elevació de les serralades alpines i l'obertura de les depressions alpines de les Bètiques i de la Depressió de l'Ebre. El Massís Hespèric es va trencar i es va fracturar en blocs, i les seves vores es van elevar. També van sorgir focus d'activitat volcànica.