Geologia Marina: Formació d'Oceans i Dorsals Oceàniques

Les Dorsals Oceàniques i la Litosfera

Les dorsals oceàniques coincideixen amb llocs on pugen materials calents de l'astenosfera, els corrents de convecció ascendents. Aquest material ascendent origina el magma que surt per l'eix de la dorsal i empeny i arrossega la litosfera oceànica acabada de formar, com una enorme cinta transportadora. El magma que es genera produeix una gran quantitat de basalts que constitueixen, a la vall del rift, una capa de litosfera oceànica prima. La pressió que fa el magma en sortir és la responsable de les elevacions que marquen la vall del rift.

A mesura que la litosfera s'allunya de l'eix de la dorsal, es refreda, es torna més densa i es contreu, la qual cosa produeix les dues característiques més importants de la litosfera oceànica:

• A mesura que s'allunya de la dorsal, el fons oceànic es troba cada vegada a més profunditat.
• El refredament també afecta les roques situades a sota de la litosfera oceànica, ja que n'augmenta la densitat. Això fa que es tornin més rígides i s'adhereixin a la base de la litosfera oceànica, per la qual cosa s'incrementa considerablement el seu gruix.

Això provoca que la litosfera oceànica sigui prima, ja que té pocs quilòmetres de gruix i poca profunditat.

Origen i Evolució dels Oceans

A més de les dorsals oceàniques, hi ha un altre tipus de límits divergents que s'anomena rift continental, que pot evolucionar cap a un estret mar lineal i acabar dividint la massa continental.

Ruptura d'un Continent: Fases Clau

1. Quan a sota de la litosfera continental s'estableix un plomall mantèl·lic o tèrmic, la litosfera s'eleva a causa de les altes temperatures que dilaten les roques de la litosfera continental i de les pressions que exerceix el plomall mantèl·lic a la base de la litosfera.
2. Amb el pas del temps, aquestes pressions tendeixen a aprimar la litosfera continental i a produir una depressió, el rift continental, limitada per falles que faciliten la pujada de magma.
3. El rift d'Àfrica oriental, amb una longitud superior als 3000 km, és un exemple actual de rift continental. La seva intensa activitat volcànica queda ben representada per l'existència de nombrosos edificis volcànics, entre els quals destaca el volcà Kilimanjaro, el cim més alt d'Àfrica. El procés continua quan el rift continental dona pas a un estret mar lineal, al centre del qual hi ha una dorsal oceànica que produeix l'expansió dels fons oceànics.
4. En aquest punt del procés, la massa continental inicial s'ha partit en dues. El Mar Roig, que separa la Península Aràbiga de l'Àfrica, és un bon exemple actual d'aquesta fase del procés i presenta una dorsal oceànica que hi actua des de fa 5 milions d'anys. Anteriorment, en la posició que ocupa l'actual Mar Roig, hi havia un rift continental. El procés continua quan el mar lineal s'eixampla i dona origen a un oceà de grans dimensions, com l'oceà Atlàntic actual.