Geologia: Isostàsia, Orogènesi i Tipus de Volcans

Per què la península Escandinava s'eleva?

La península Escandinava s'eleva uns pocs mil·límetres cada any. Durant l'última glaciació, va suportar el pes d'una gruixuda capa de gel que la va enfonsar. Ara, en perdre milions de tones acumulades, la península ascendeix lentament.

Moviments d'isostàsia: glaciacions i erosió

Moviments lligats a glaciacions:

1. Situació inicial.
2. Formació d'un casquet de gel.
3. La litosfera s'enfonsa per la càrrega.
4. El gel es fon i la litosfera ascendeix.
5. La litosfera recupera la situació inicial.

Moviments lligats a l'erosió i al dipòsit:

Quan es diposita una gran quantitat de sediments en una conca sedimentària, el fons tendeix a enfonsar-se. Aquest procés s'anomena subsidència.

Teories geològiques per explicar serralades

L'orogènesi és la formació de muntanyes i serralades. Es produeix per la deformació compressiva dels sediments dipositats en una conca sedimentària. Aquests sediments es pleguen i fracturen, formant el relleu de la Terra.

Orògens de tipus alpí: ofiolites i sutures

En un orogen de tipus alpí, després d'un llarg període de subducció d'una placa oceànica sota una continental, l'oceà es redueix progressivament. El continent a l'altre extrem s'aproxima i, amb el temps, es produeix una col·lisió entre els dos continents, fent desaparèixer l'oceà.

Durant el xoc, fragments de litosfera oceànica, anomenats ofiolites, poden ser arrencats i inclosos en el límit o sutura entre ambdós continents.

Obducció

L'obducció és un procés tectònic on una part important de l'escorça oceànica, generalment representada per complexos ofiolítics, recobreix extensament una escorça continental.

Orògens de tipus andí

En un orogen de tipus andí, quan una placa oceànica col·lideix amb una de continental, es forma una zona de subducció i una gran serralada en el marge de la placa continental.

Col·lisió de terrenys: litosferoclasts

La col·lisió de terrenys es produeix amb l'arribada a la fossa de petits relleus que sobresurten de la placa oceànica, com ara arcs d'illes o fragments menuts de litosfera continental. Això genera una lleu col·lisió però, a diferència dels orògens alpins, la subducció no s'atura. Al marge del continent es forma un orogen d'acreció per l'addició successiva de nous fragments coneguts com a terrenys o litosferoclasts.

Risc volcànic i sísmic a Espanya

Espanya és un sector no gaire actiu.

Tipus de volcans i el seu risc

• Activitat hawaiana: La viscositat i el contingut en gasos són molt baixos.
• Activitat vulcaniana: La viscositat és intermèdia.
• Activitat peleana: La viscositat i el contingut en gasos són molt alts.