Geologia Fonamental: Cristalls, Minerals i Tectònica de Plaques

Què és un Cristall? Cristal·lització, Condicions i Formes

Els cristalls són el resultat d'un procés de cristal·lització que s'esdevé en diferents ambients i amb diferents processos.

Formació dels Cristalls

• Nucleació: Es forma el nucli de cristal·lització.
• Creixement: A partir dels nuclis, comença el creixement dels cristalls.
• De vegades s'originen imperfeccions al reticle cristal·lí, formant cristalls defectuosos.

Factors que Influeixen en la Forma i Mida dels Cristalls

• Temps: Quan el procés és lent, es formen cristalls grans; si és ràpid, cristalls petits; si és molt ràpid, es formen vidres.
• Espai: El cristall creix lliurement i es van formant les cares.
• Repòs: L'agitació impedeix el desenvolupament del cristall.

Variacions de Cristal·lització: Isomorfisme i Polimorfisme

• Isomorfisme: Mateixa estructura cristal·lina amb diferent composició química.
• Polimorfisme: Mateixa composició química amb diferent estructura cristal·lina.
• Associacions: Formats per agregats cristal·lins disposats d'una manera irregular (ex. geoda) o amb estructura simètrica (ex. macla).

Classificació dels Minerals: Silicats i Exemples

Silicats: Els Minerals Més Abundants

Els silicats es troben a la major part de les roques.

• Nesosilicats: Formats per tetraedres aïllats, com unitats independents.
• Sorosilicats: Els tetraedres es disposen en parelles que comparteixen un àtom d'oxigen.
• Ciclosilicats: Constituïts per tres, quatre o sis tetraedres que formen anells.
• Inosilicats: Els tetraedres es disposen formant llargues cadenes simples (piroxens) o dobles (amfíbols).
• Filosilicats: Formats per làmines constituïdes per tetraedres.
• Tectosilicats: Els tetraedres formen xarxes tridimensionals.

La Deriva Continental de Wegener: Teoria i Proves

Tots els continents havien estat units en un únic supercontinent, Pangea, que es trencà i derivà fins a les posicions actuals. Però la teoria no va ser totalment acceptada, ja que no explicava quines eren les forces que podien causar-ne el moviment.

Model d'Expansió del Fons Oceànic: Conceptes i Proves

L'estudi dels fons oceànics indicava que eren relativament molt joves. A més, enmig de la conca oceànica, hi havia una gran elevació muntanyosa, la dorsal oceànica, i al centre, hi havia una gran esquerda, el rift.

Les dades aportades deien que els fons marins es creaven a la dorsal i se n'allunyaven a mesura que el fons oceànic s'expandia, perquè de l'eix de la dorsal ascendeix magma que forma la litosfera oceànica. PROVES:

• El gruix dels sediments augmenta a mesura que s'allunyen de la dorsal.
• Existeix un sistema de bandes magnètiques paral·leles a l'eix de la dorsal que presenten, alternativament, polaritat normal (l'actual) i inversa.
• Els fons oceànics són més antics a mesura que s'allunyen de la dorsal.

Principis i Proves de la Teoria de la Tectònica de Plaques

La teoria de la Tectònica de Plaques afirma que la superfície de la Terra està constituïda per una sèrie de plaques rígides que es desplacen de forma lenta i constant, i que la litosfera es pot consumir a les zones de fosses oceàniques.

Tuzo Wilson va assenyalar el moviment de les falles que tallaven les dorsals (falles de transformació) i va proposar que les dorsals, les falles de transformació, les serralades i els arcs d'illes podien interpretar-se com els límits de les plaques.

Moviments de Plaques Tectòniques i Estructures Associades

Límits de Plaques Segons el Tipus de Placa

Límit Oceànica-Oceànica: Arcs d'Illes

Una placa subdueix sota l'altra. Les illes creixen a mesura que s'acumula el magma que ascendeix. Aquests límits presenten un vulcanisme actiu i activitat sísmica freqüent.

Límit Oceànica-Continental: Marges Tipus Andí

(Origen tèrmic)

1. La placa oceànica subdueix sota la continental, generant una fossa oceànica. En aquesta fossa s'acumulen sediments.
2. Es generen magmes. Si aquests magmes ascendeixen, originen volcans i es formen andesites.
3. Les roques sedimentàries se superposen i es pleguen, ascendeixen i es disposen sobre la placa continental.

Límit Continental-Continental: Orògens de Col·lisió

Dues plaques continentals s'enfonsen, però cap subdueix. La placa que avança s'eleva i remunta l'altra, originant una serralada. Produeix una intensa activitat sísmica.