Geologia Fluvial: Erosió, Transport i Formes dels Rius i Torrents

Erosió per Aigües de Pluja i Xaragallament

L'aigua és l'element més erosiu i el més important. L'erosió de l'aigua ve condicionada pel tipus de material, el pendent, l'acció humana i la intensitat de la pluja. La presència de vegetació també influeix en l'acció de l'aigua de pluja:

• Si el sòl està cobert de vegetació, una part de l'aigua que cau és interceptada i retinguda per les fulles i les tiges, i a més es pot evaporar.

Si la pluja és duradora o torrencial, la porositat del sòl es va tancant perquè queda saturat per la pluja, i llavors l'aigua s'escola per la superfície cap a terrenys més porosos. Això provoca l'erosió laminar i la remoció de fines capes superficials de terreny de manera prou uniforme. Quan l'aigua es reuneix en petits fils que segueixen la línia de pendent màxim, sense curs fix, origina solcs (canals de pocs centímetres de fondària). Els solcs més grans es van fent més profunds i donen lloc a xaragalls, de mides mètriques, i posteriorment a barrancs, de mides decamètriques.

Badlands

Els terrenys argilosos i sense vegetació, marcats profundament per xaragalls, originen paisatges característics anomenats badlands.

Factors de l'Erosió Hídrica

La intensitat de l'erosió produïda depèn fonamentalment de dos factors:

• Erosivitat: És la capacitat erosiva de l'agent. Serà més gran com més quantitat d'aigua es posi en moviment en un temps reduït.
• Erosionabilitat: És la facilitat del terreny per ser erosionat. Depèn de diverses característiques, com:
  • La presència de vegetació, que disminueix l'erosionabilitat.
  • La naturalesa del terreny.
  • Com més pendent, més erosionabilitat.

Acció Geològica dels Torrents

Torrents i les seves Zones

Els torrents són cursos d'aigua amb llera fixa, de poca longitud i fort pendent. No sempre porten la mateixa quantitat d'aigua; de vegades fins i tot no porten gens i queden completament secs una part de l'any (període d'estiatge). Hi ha torrents permanents i torrencials.

Les zones d'un torrent són:

1. Conca de recepció: Recull l'aigua precipitada.
2. Canal de desguàs: Canalitza les aigües de la conca de recepció.
3. Con de dejecció: El torrent hi diposita els sediments.

Quan un líquid baixa amb turbulències, no hi ha laminació. Quan passa això, es poden formar les marmites de gegant, que són grans cavitats circulars sobre un substrat dur.

Acció Geològica dels Rius

Característiques i Transport

Els rius són corrents d'aigua estabilitzats, de circulació més constant que els torrents. L'acció geològica dels rius depèn de l'energia cinètica del curs d'aigua, que varia al llarg del seu recorregut.

La capacitat de transport d'un corrent és la quantitat màxima de massa de sediments que pot transportar per un cabal i una velocitat determinats. La càrrega és la quantitat real de materials que el corrent transporta en un moment determinat.

• Si la càrrega és inferior a la capacitat de transport, el riu erosionarà.
• Si la càrrega supera la capacitat de transport, abandonarà part dels materials transportats fins que totes dues magnituds siguin iguals.

Perfil Longitudinal

El perfil longitudinal és la representació gràfica de l'alçada sobre el nivell del mar de cada punt del riu. El pendent del curs disminueix a mesura que ens allunyem de la capçalera i ens acostem al nivell de base. Tots els rius tendeixen a assolir un perfil longitudinal teòric, anomenat perfil d'equilibri. Es busca gastar la mínima energia possible des del moment de l'erosió fins a l'assoliment del nivell de base.

Erosió Regressiva o Remuntant

Quan el nivell del mar baixa, el riu tendeix a erosionar més (erosió remuntant).

Formes Fluvials i Trams del Riu

El riu es divideix en tres trams:

1. Curs Alt: Es comporta de manera torrencial, amb molta capacitat d'erosió. S'hi poden produir fenòmens de captura, que consisteixen en l'ampliació d'una conca envaint una conca veïna.
2. Curs Mitjà i Curs Baix: Circulen per pendents suaus, a una alçada similar a la del nivell base.

Segons el tipus de càrrega que transporta, un riu pot tenir dos possibles traçats sobre la plana d'inundació:

Cursos Anastomòtics

Si transporta materials gruixuts, tendeix a formar cursos anastomòtics, bifurcant-se i unint-se moltes vegades. Entre els canals formats d'aquesta manera, queden acumulacions de graves anomenades barres longitudinals.

Meandres

On els sediments acostumen a ser més fins, el riu circula per un sol canal que descriu corbes anomenades meandres. En un meandre, la fondària màxima es localitza a la part externa de la corba, on el corrent té més velocitat i per tant es produeix erosió. A la part interna, on la velocitat és menor, es produeix sedimentació.

Terrasses Fluvials

Les terrasses fluvials són rastres geològics dels canvis del nivell de base (o del mar).

Transport de Sediments i Maduresa

Tipus de Càrrega

El transport fluvial es classifica segons la mida i la forma de la càrrega:

• Càrrega de fons: Constituïda per les partícules més grosses. Són transportades per arrossegament, rodament i saltació sobre el fons de la llera.
• Càrrega en suspensió: Constituïda per les partícules més fines, que enterboleixen l'aigua.
• Càrrega en solució: Constituïda per les sals i els minerals dissolts.

Durant el transport, les partícules grosses es van arrodonint pel desgast produït en topar les unes amb les altres.

Maduresa Textural i Mineralògica

La forma de transport produeix la separació per la mida dels materials i origina sediments amb una elevada maduresa textural, és a dir, amb un elevat grau d'arrodoniment i mida uniforme.

La maduresa mineralògica es refereix al fet que com més durs i insolubles són els minerals, més maduresa té el sediment.

Efecte de Hjulström

Segons l'Efecte de Hjulström, les sorres es mobilitzen més fàcilment que les argiles. Les argiles, tot i que són de mida més petita, necessiten una velocitat de corrent 10 vegades més gran per ser transportades.