Geologia Essencial: Estructura, Fenòmens i Formacions de la Terra
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,38 KB
Estructura Interna de la Terra
Escorça Terrestre
L'escorça és la capa més externa de la Terra, formada bàsicament per silicats rics en alumini. Es distingeixen dos tipus:
- Escorça continental: En els continents, té un gruix mitjà de 35 km i pot arribar fins als 80 km.
- Escorça oceànica: Té un gruix màxim de 10 km i està constituïda per roques basàltiques.
Mantell Terrestre
El mantell s'estén des de la base de l'escorça fins a uns 2900 km de profunditat. Està separat de l'escorça per la discontinuïtat de Mohorovičić i està constituït per silicats rics en ferro i magnesi. Es divideix en dues parts: el mantell superior i l'inferior, amb variacions en la seva composició química. Entre el mantell superior i l'inferior trobem la discontinuïtat de Repetti.
Nucli Terrestre
El nucli s'estén des dels 2900 km fins al centre de la Terra, a 6370 km de profunditat. Està separat del mantell per la discontinuïtat de Gutenberg. S'hi distingeixen dues parts:
- Nucli extern: Líquid, compost principalment per ferro i níquel.
- Nucli intern: Sòlid, més pesant i format únicament per ferro.
Litosfera
La litosfera és la capa més externa i rígida de la Terra, inclou tota l'escorça i una part del mantell superior. Es diferencia en:
- Litosfera continental: Té entre 100 i 200 km de gruix.
- Litosfera oceànica: Oscil·la entre els 50 i 100 km de gruix.
Astenosfera
L'astenosfera és una capa situada sota la litosfera, i arriba fins als 670 km de profunditat. Les roques hi estan en estat sòlid, encara que properes al seu punt de fusió, per això és una capa plàstica i deformable.
Mesosfera
La mesosfera comprèn tot el mantell que es troba sota l'astenosfera. Es comporta amb més rigidesa perquè els materials no són tan plàstics, ja que les altes pressions compensen les temperatures elevades.
Nucli Extern (Detall)
El nucli extern, situat sota el mantell inferior, arriba fins a la discontinuïtat de Lehmann a 5100 km. És fluid a causa de les altes temperatures de la zona (sobre els 4000 graus Celsius). S'hi produeixen intensos corrents de convecció originats per les diferències de temperatura.
Nucli Intern (Detall)
El nucli intern comprèn la resta del nucli. Tot i que les temperatures són de 6000 graus Celsius, les altes pressions fan que els materials siguin sòlids.
Sismologia i Terratrèmols
Magnitud d'un Terratrèmol
La magnitud d'un terratrèmol es refereix a la quantitat d'energia que allibera. L'escala de Richter mesura la magnitud d'un terratrèmol.
Intensitat d'un Terratrèmol
La intensitat d'un terratrèmol és la mesura dels efectes destructius que ha tingut. Es pot mesurar amb l'escala MSK.
Terratrèmols
Els terratrèmols són vibracions i sacsejades de la superfície terrestre que s'inicien en un punt concret de la litosfera.
Focus o Hipocentre
El focus o hipocentre és el punt de l'interior de la Terra on s'origina el terratrèmol.
Epicentre
L'epicentre és el punt de la superfície de la Terra més proper a l'hipocentre.
Ones Sísmiques
Les ones sísmiques s'originen a l'hipocentre a causa de les vibracions, i es transmeten radialment en totes les direccions. Es classifiquen en:
- Ones P (Primàries): S'originen a l'hipocentre i es transmeten tant per mitjans sòlids com líquids. Són les més ràpides.
- Ones S (Secundàries): S'originen a l'hipocentre, però només es transmeten per mitjans sòlids. Són més lentes.
- Ones L o Superficials: S'originen a l'epicentre, només es transmeten per la superfície i són les més lentes.
Tipus d'Erupcions Volcàniques
Erupcions Hawaianes
Les erupcions hawaianes es caracteritzen per laves molt fluides que rellisquen con avall amb gran rapidesa i recorren grans distàncies.
Erupcions Estrombolianes
Les erupcions estrombolianes són de lava fluida amb explosions més o menys violentes que s'acompanyen de l'emissió de grans quantitats de gasos.
Erupcions Peleanes
Les erupcions peleanes són de laves molt viscoses que obstrueixen la xemeneia, fins que l'enorme pressió dels gasos produeix una explosió violenta.
Processos i Formacions Geològiques
Orogènesi
L'orogènesi és la formació de muntanyes com a conseqüència de processos interns.
Gliptogènesi
La gliptogènesi és el desgast del relleu que es produeix per efectes de l'erosió. Els materials són erosionats i transportats a altres zones.
Litogènesi
La litogènesi és el procés de formació de noves roques causat per processos interns i externs.
Plecs Geològics
Els plecs són ondulacions que s'originen en les roques de naturalesa plàstica en ser sotmeses a esforços de compressió.
Pla Axial d'un Plec
El pla axial és el pla que uneix totes les xarneres i divideix el plec en dues parts o flancs.
Eix del Plec
L'eix del plec és la línia d'intersecció del pla axial amb la xarnera del ple.
Nucli del Plec
El nucli del plec és la zona més interna del plec.
Xarnera d'un Plec
La xarnera és la zona de màxima corbadura d'un plec.
Flanc d'un Plec
El flanc és cadascuna de les parts en què el pla axial divideix el plec.
Anticlinal
L'anticlinal és el plec corbat cap amunt; en el seu nucli trobem els materials més antics.
Sinclinal
El sinclinal és el plec que té al nucli els materials més moderns.
Falles Geològiques
Les falles són fractures de les masses rocoses en què es formen dos blocs, i aquests es desplacen al llarg del pla de trencament.
Diàclasis
Les diàclasis són fractures de les masses rocoses en què els blocs no es desplacen l'un respecte a l'altre, o si ho fan, és per eixamplar la fractura.