Geologia i Dinàmica Terrestre: Atmosfera, Aigua i Tectònica

L'Atmosfera Terrestre: Composició i Dinàmica

L'atmosfera ha canviat molt de composició al llarg de la història de la Terra, i segueix fent-ho ara. El vapor d'aigua, el diòxid de carboni i el metà són gasos d'efecte hivernacle, transparents per a la radiació visible del Sol, encara que opacs per a la radiació infraroja (calor). Aquests gasos atrapen l'energia tèrmica que emet la Terra, la qual cosa eleva la temperatura superficial del planeta més de 30ºC. Sense ells, la temperatura mitjana del planeta no seria de 15ºC, sinó de -18ºC.

L'atmosfera és dinàmica. Quan l'aire absorbeix calor de la superfície, s'expandeix. En fer-ho, perd densitat i s'eleva; aleshores, el seu lloc és ocupat per altres masses d'aire que es troben a menor temperatura.

Per què l'aigua de la Terra és líquida?

• Per la major proximitat al Sol.
• Per la massa superior de la Terra, que proporciona una gravetat més gran, la qual cosa permet mantenir una atmosfera i la pressió atmosfèrica que limita l'evaporació de l'aigua.
• Per l'existència a la seva atmosfera de gasos d'efecte hivernacle que impedeixen la congelació de l'aigua.

Erosió i Sedimentació: El Cicle de l'Aigua

L'aigua erosiona i mou material sòlid des dels continents cap a les zones baixes on es diposita (sedimentació). Els materials poden viatjar dissolts en ions o com a roques. Quan es dipositen, originen dos tipus de sediments: químics i detrítics.

L'Interior de la Terra: Estructura i Composició

La densitat mitjana de la Terra és més gran que la densitat del granit.

Les Ones Sísmiques: Finestra a l'Interior Terrestre

Les ones deixen de transmetre's quan es troben amb una capa fluida: el nucli extern. Cada canvi brusc de velocitat de les ones assenyala una variació en l'estructura terrestre i ens informa sobre les propietats físiques dels materials profunds. El nucli terrestre està format per entre el 80% i el 90% de ferro i el 10% de níquel i altres elements. Cal destacar que té una part interna fosa.

L'Energia Interna de la Terra

Els geoquímics van deduir que aquests elements estaven concentrats en l'escorça. No obstant això, el nucli, on no hi havia gaires elements radioactius, estava molt calent: de mitjana, a uns 5000ºC. Els objectes que xoquen s'escalfen, i a causa de violents xocs, es van acabar fonent.

Alfred Wegener i la Teoria de la Deriva Continental

La Teoria que va Canviar la Geologia

Wegener va afirmar que els continents es van anar desplaçant lateralment fins a arribar a la geografia actual. Aquesta teoria s'anomena deriva dels continents. Es va postular que la força del camp gravitatori que exerceix la Lluna sobre la Terra i que origina les marees era la mateixa força que causava la deriva continental.

Proves de la Deriva dels Continents

• Geogràfiques: Wegener va sospitar que els continents podrien haver estat units en èpoques passades en observar una gran coincidència entre les formes de la costa dels continents, especialment entre Amèrica del Sud i Àfrica.
• Paleontològiques: Hi ha diversos exemples de fòssils d'organismes idèntics que s'han trobat en llocs que avui disten milers de quilòmetres, com Amèrica del Sud, Àfrica, Índia i Austràlia.
• Geològiques i tectòniques: Si s'uneixen els continents en un de sol, es pot observar que els tipus de roques, la seva cronologia i les cadenes muntanyoses principals tindrien continuïtat física i formarien un cinturó gairebé continu.