Geologia del Relleu: Processos Interns, Externs i Formació del Sòl

Dinàmica del Relleu: Processos Interns i Externs

La dinàmica interna i externa són fonamentals en la formació del relleu terrestre. A continuació, en veurem alguns exemples:

Dinàmica Interna

La dinàmica interna produeix les estructures geològiques més importants, com les grans serralades, aparegudes per l’acció de la tectònica de plaques.

Dinàmica Externa

Els agents externs actuen sobre les estructures generades per la dinàmica interna, les modifiquen i produeixen noves formes de relleu mitjançant els processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació. L’actuació d’aquests agents en el relleu pot provocar canvis bruscos.

Segons la forma, hi ha relleus positius (les muntanyes) o relleus negatius (les valls).

La Diagènesi en el Medi Sedimentari

Quan el material ja sedimentat, pot patir diversos processos de transformació, anomenats diagènesi, que produeixen roques compactes.

Factors que Afecten la Meteorització

La meteorització és un procés clau en la transformació de les roques. Diversos factors hi influeixen:

• La litologia de la roca mare: La resistència de les roques depèn de la seva composició.
• El clima: En climes humits és més important la meteorització química i biològica, mentre que en climes àrids predomina la meteorització física.
• La topografia: Els relleus plans afavoreixen la infiltració de l’aigua, per tant, l’alteració de les roques afecta les zones més profundes. En canvi, els relleus abruptes afavoreixen que l’aigua corri per la superfície, arrossegant el material i sense penetrar la roca.
• El temps: El grau de meteorització que pateixen les roques depèn del temps que estiguin exposades als agents externs. Aquest paràmetre és especialment útil quan es parla de sòl.

Estudi del Sòl i els seus Horitzons

El sòl és un sistema complex que es desenvolupa a la superfície de la Terra a partir dels processos de meteorització de les roques, i es classifiquen en els següents horitzons:

La roca mare:

Situada a la zona més profunda on la meteorització encara no ha arribat.

L'horitzó C:

Zona de transició on la roca està parcialment meteoritzada.

L'horitzó B:

Capa on s'acumulen materials procedents de la part superior. Les arrels de moltes plantes hi arriben.

L'horitzó A:

Zona superficial on es desenvolupa la vegetació. És de color fosc a causa del contingut en matèria orgànica.

Diferència entre Erosionabilitat i Erosivitat

L'erosionabilitat:

És la facilitat amb què les roques es poden erosionar i depèn de la seva litologia (tipus de roca) i del grau de meteorització que presenten. Com més meteoritzades estan, més erosionables són.

L'erosivitat:

És la capacitat que té un agent geològic per erosionar els materials, com un riu, per exemple, que és més erosiu com més gran és la velocitat de l'aigua.

Formes de Transport dels Sediments

Els sediments poden ser transportats de diverses maneres, depenent de l'agent geològic:

Transport aeri:

Es realitza a través del vent. Pot ser per:

• Rodolament: quan els grans de sediments rodolen per la superfície.
• Saltació: quan les partícules es desplacen i fan petits salts en topar entre elles.
• Suspensió: quan la velocitat del vent és elevada o les partícules transportades són petites.

Transport aquàtic:

Es desenvolupen els mateixos processos que en l'aeri (rodolament, saltació o suspensió), a més de la flotació, que afecta les partícules menys denses que l'aigua. També hi ha el transport en dissolució, en el cas d'ions dissolts a l'aigua.

Transport en gel:

Els sediments es transporten incrustats en el gel.