Geologia: Conceptes Clau, Estructura de la Terra i Fenòmens Geològics

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geología

Escrito el 4 de Junio de 2025 en catalán con un tamaño de 6,27 KB

Definicions Geològiques Fonamentals

Litosfera:: Capa superficial sòlida que està formada per l'escorça i la capa superior sòlida del mantell, que es troba entre l'astenosfera. Està fragmentada en plaques tectòniques.
Gradient geotèrmic:: És la temperatura que augmenta en profunditat a raó de 3°C cada 100 m.
Plaques oceàniques:: Són plaques formades per la fina escorça oceànica de roques basàltiques sota la qual hi ha una capa sòlida del mantell superior. Consisteixen en fons oceànics.
Plaques mixtes:: Són plaques que presenten sobre el mantell residual sectors formats per la fina escorça oceànica basàltica i sectors formats per la gruixuda escorça continental granítica. Consisteixen en els continents i els fons oceànics que hi estan units.
Falla normal:: És originada per forces de distensió que provoquen que el bloc situat sobre el pla de falla s'enfonsi.
Falla inversa:: És originada per forces de compressió que fan que el bloc situat sobre el pla de la falla s'elevi.

Mesures de predicció dels volcans: Activació d'emissions de gas, sorolls, elevació del terreny, etc.

Mesures de prevenció: La mesura més segura és la ràpida evacuació de la població i la confecció de mapes de risc.

Cos rocós que constitueix la part interna del planeta.

Escorça oceànica: Molt prima (entre 6 i 12 km de gruix) i composta bàsicament de basalt.
Escorça continental: Més gruixuda (entre 30 i 70 km de gruix) i formada bàsicament de granit.

Mantell superior: Part que s'estén des de l'escorça fins als 660 km de profunditat. Està formada per materials poc densos.
Mantell inferior: Part situada entre els 660 i 2900 km de profunditat. Formada per materials densos. Temperatura aproximada de 3000 °C.

Nucli extern: Entre 2900 i 5150 km de profunditat. Format per níquel i ferro i es troba en estat semipastós.
Nucli intern: Entre 5150 i 6371 km de profunditat (el centre de la Terra). Format per ferro i poc níquel en estat sòlid. Arriba a temperatures superiors als 4500 °C.

Escorça
Placa tectònica: Fragment de litosfera que es pot moure en ser empès per un corrent de magma que es mou per sota seu.
Mantell residual: Capa superior del mantell que es comporta com un sòlid.
Corrents de magma: Són corrents de roques foses que ascendeixen cap a la litosfera, es divideixen i es mouen lentament per sota seu.
Astenosfera: Conjunt de zones del mantell de consistència semipastosa, a l'interior del qual s'originen els corrents de magma.

Cràter: Forat de la sortida de la lava.
Colades de lava: La lava expulsada pel cràter forma mantells o capes de roques volcàniques que cobreixen la base del volcà.
Con volcànic: Estructura cònica constituïda per capes de piroclasts i colades de lava dipositades en les successives erupcions del volcà.
Xemeneia volcànica: És el conducte pel qual puja el magma durant les erupcions.
Plomall volcànic: És la columna de productes gasosos i de cendres expulsats a gran velocitat durant l'erupció.
Capes de piroclasts: Són les capes de fragments de lava que es refreden i se solidifiquen a l'aire abans de caure a terra.
Cambra magmàtica: Bossa on s'acumula el magma fins que es produeix l'erupció.

Hawaià: Volcans de laves líquides i gairebé sense gasos; les seves erupcions són tranquil·les.
Estrombolià: Erupció de lava fluida, però amb gasos que en sortir produeixen abundants piroclasts.
Vulcanià: Erupció de lava viscosa que forma taps de lava que obstrueixen el cràter fins que la pressió dels gasos la trenca.
Peleà: Erupció de lava tan viscosa que tapa el cràter formant una agulla de lava.

Bloc: Sector de la litosfera que s'ha desplaçat respecte d'un altre i ha provocat el terratrèmol.
Hipocentre: Punt en què s'inicia la ruptura de les roques de l'escorça i que dóna origen al terratrèmol.
Pla de falla: Pla de fregament d'un bloc contra l'altre.
Epicentre: Punt de la superfície terrestre més proper a l'hipocentre, on es reben les primeres ones sísmiques.
Ones sísmiques: Vibracions del terreny generades per l'energia alliberada en produir-se la ruptura.

Plec recte: Aquell en què el pla axial és perpendicular al sòl.
Plec tombat: Aquell en què el pla axial forma un angle entre 45 i 0 graus.
Plec inclinat: Aquell en què el pla axial forma un angle entre 90 i 45 graus.
Plec ajagut: Aquell en què el pla axial és paral·lel al sòl.

Salt de falla: És la distància existent entre dos punts que abans del desplaçament estaven a la mateixa altura o junts.
Llavi enfonsat: Sector que ha descendit.
Llavi aixecat: Sector que s'ha aixecat.
Escarpament de falla: És el desnivell topogràfic originat per la falla.
Pla de la falla: És la superfície al llarg de la qual es produeix la fractura i el lliscament.

Etiquetas: