Geologia i Clima Terrestre: Atmosfera, Aigua i Tectònica de Plaques

L'Atmosfera Terrestre: Capes i Composició

Capes de l'Atmosfera

• Troposfera: De 0 a 10 km. És la capa més càlida i rica en oxigen. Molt inestable, s'hi produeixen la majoria dels fenòmens meteorològics. Conté la major part de la massa de gasos atmosfèrics.
• Estratosfera: De 12 a 41 km. L'aire és estable i no hi ha fenòmens meteorològics. Conté la important capa d'ozó, que protegeix la Terra de la radiació nociva. Conté gairebé tota la massa de gasos atmosfèrics.
• Mesosfera: De 50 a 80 km. Protegeix la Terra de meteorits. S'hi poden observar els núvols noctilucents.
• Termosfera: Més de 90 km. Les temperatures poden arribar fins als 1000 °C. Hi orbiten transbordadors espacials. Desvia els vents solars, provocant les aurores boreals o australs.

Composició de l'Atmosfera

L'atmosfera terrestre es compon principalment de:

• Nitrogen: 78,1%
• Oxigen: 20,9%
• Diòxid de Carboni: 0,03%

L'Efecte Hivernacle

El procés de l'efecte hivernacle, essencial per a la vida a la Terra, es descriu així:

1. El Sol envia radiació, fonamentalment llum visible i no visible.
2. Una part de l'energia del Sol és reflectida per l'atmosfera i la superfície terrestre.
3. La major part de la superfície terrestre absorbeix energia i s'escalfa.
4. La Terra calenta emet radiació infraroja (calor).
5. Els gasos d'efecte hivernacle absorbeixen part d'aquesta radiació infraroja i escalfen l'atmosfera, mantenint una temperatura habitable.

Un exemple de reacció relacionada amb gasos d'efecte hivernacle és la combustió del metà:

CH₄ + 2O₂ → CO₂ + 2H₂O

La Terra com a Planeta Oceànic

La Terra és considerada un planeta oceànic gràcies a diversos factors clau:

• Proximitat del Sol: Permet que es mantingui una temperatura estable, apta per a l'aigua líquida.
• Massa Superior de la Terra: La seva gravetat superior permet mantenir l'atmosfera i la pressió atmosfèrica, limitant l'evaporació de l'aigua.
• Existència de l'Efecte Hivernacle: Impedeix la congelació de la hidrosfera, mantenint l'aigua en estat líquid.
• Cicle de l'Aigua: L'aigua es condensa i plou, s'infiltra o s'escorre i eventualment arriba al mar. També s'evapora i torna a l'atmosfera per començar de nou aquest cicle vital.

Teoria de la Deriva Continental

La teoria de la deriva continental, proposada per Alfred Wegener, es basa en diverses proves:

• Proves Geogràfiques: La gran coincidència entre les formes de les costes, com les d'Àfrica i Amèrica del Sud, va fer sospitar que els continents podien haver estat units en èpoques passades.
• Proves Paleontològiques: Són de les més importants, relatives als fòssils. S'han trobat exemples d'organismes idèntics en llocs distants a milers de quilòmetres, demostrant que van estar units en alguna època prehistòrica.
• Proves Geològiques i Tectòniques: Si s'uneixen els continents en un de sol, s'observa que els tipus de roques, les seves cronologies i les cadenes muntanyoses tindrien continuïtat física.
• Proves Paleoclimàtiques: Les zones de la Terra amb climes actuals no coincidien amb els climes passats, suggerint un canvi en la posició dels continents.

Teoria de la Tectònica de Plaques

La teoria de la tectònica de plaques, o teoria global, explica que l'escorça terrestre en moviment està dividida en plaques. Aquestes plaques interactuen de diverses maneres:

• Dorsals Oceàniques: Són vores constructives de placa on es crea nova escorça.
• Zones de Col·lisió i Subducció: Les plaques xoquen i generen serralades. En aquestes zones, l'escorça oceànica es destrueix en introduir-se al mantell per un procés de subducció.

La creació i destrucció del relleu és una conseqüència de la dinàmica litosfèrica. La subducció i col·lisió de les plaques tenen importants efectes tèrmics i mecànics, i els orògens són llocs d'intensa deformació que creen relleu.

Els orògens antics i aplanats (cratons) contenen les roques més antigues de la Terra. La destrucció del relleu té lloc amb l'erosió progressiva de l'escorça: l'orogen deixa d'elevar-se i l'erosió l'aplana, formant antics continents plans.