Geologia: Calor Interna, Meteorització i Processos Geològics

L'Origen de la Calor Interna de la Terra

El nostre planeta es va formar fa uns 4.600 milions d'anys per l'agregació d'asteroides. Els impactes de meteorits gegants, cadascun dels quals produïa una gran quantitat de calor, es van allargar durant més de cinc-cents milions d'anys. Amb els xocs dels meteorits, la Terra va anar augmentant de mida i la temperatura es va apujar, fins que va arribar a estar fosa en gran part. En aquest moment, els materials metàl·lics es van anar enfonsant cap a l'interior i van formar un nucli, compost gairebé totalment per ferro. L'enfonsament de la massa de ferro també va provocar molta calor per fregament. El nucli té gairebé cinc mil graus.

Manifestacions de la Calor Interna

• Vulcanisme: És el fenomen que produeix la sortida a la superfície terrestre de roques que s'han fos a l'interior de l'escorça.
• Terratrèmols: Són moviments bruscos i breus de l'escorça.
• Deriva Continental: Consisteix en el desplaçament horitzontal lent dels continents.
• Isostàsia: Són moviments verticals de l'escorça terrestre, que en alguns llocs tendeix a enfonsar-se i en altres a alçar-se.
• Deformacions: Són modificacions del relleu produïdes per les forces generades per la calor interna de la Terra.

Formació de l'Atmosfera

L'atmosfera es va formar fa uns 4.000 milions d'anys, a partir dels gasos que es van escapar de l'interior de la Terra.

El Vulcanisme i l'Escorça Terrestre

L'escorça terrestre és una capa de roques amb un gruix que varia entre menys de deu quilòmetres i més de setanta. No obstant això, en algunes zones l'escorça es troba més calenta del normal. Si a més en aquesta zona l'escorça és més prima i les roques no suporten gaire pressió, es poden fondre i formar magma.

Què són les Plaques Litosfèriques?

Les plaques litosfèriques són els enormes fragments en què està trencada la litosfera. Constitueixen la superfície terrestre formant un trencaclosques gegant. Hi ha unes onze plaques molt grans i moltes altres de més petites.

La Fragmentació de les Roques: Meteorització

Agents Atmosfèrics que Causen la Fragmentació

• La pluja i la neu: Mullen les roques i causen la dissolució dels minerals que les componen.
• Els canvis de temperatura: Ocasionen la dilatació de les roques quan el sol les escalfa i la contracció amb el fred nocturn.
• La congelació de l'aigua: Que s'infiltra a les esquerdes de les roques les sotmet a unes tensions fortíssimes, que acaben trencant-les. Aquest procés s'anomena gelifracció.

Tipus de Processos de Meteorització

• Meteorització mecànica: Quan les roques es fragmenten a causa de les dilatacions i les contraccions, dels esforços produïts per la congelació de l'aigua dins les esquerdes de les roques o dels impactes d'altres roques en caure.
• Meteorització química: Té lloc quan la disgregació de les roques és deguda a reaccions químiques que alteren els minerals que les constitueixen.
• Meteorització biològica: És deguda a l'acció dels éssers vius. Aquests poden provocar el trencament de les roques, especialment les arrels dels vegetals, que s'introdueixen per les esquerdes i hi exerceixen pressió.

Factors que Influeixen en la Meteorització

• La temperatura:
  • Unes temperatures altes faciliten les reaccions químiques, sempre que hi hagi aigua disponible o que l'ambient sigui humit.
  • Unes temperatures permanentment baixes dificulten molt les reaccions de meteorització química.
  • Unes temperatures canviants, amb fortes glaçades a l'hivern i estius calorosos, afavoreixen els processos de meteorització mecànica.
• La humitat:
  • Un ambient humit, com el de les selves, afavoreix les reaccions de meteorització química, mentre que en un ambient sec la majoria d'aquestes reaccions no es poden produir.

Processos Geològics Externs: Erosió, Transport i Sedimentació

Tots els agents geològics duen a terme els processos d'erosió, transport i sedimentació.

Erosió

L'erosió és la retirada de materials del seu lloc d'origen. En alguns casos, l'agent geològic simplement s'enduu els fragments de roca, els grans de sorra o les partícules d'argila resultants de la meteorització prèvia de les roques. Altres vegades, l'agent geològic els arrenca directament de la roca de la qual formen part.

Factors que Influeixen en l'Erosió

• L'energia de l'agent geològic: Un riu cabalós i amb un pendent fort té més capacitat erosiva que un altre de menys cabal i curs més tranquil; l'onatge en una zona de forts vents és més enèrgic que en una zona arrecerada i poc profunda.
• La resistència de les roques: Les argiles, les calcàries, els gresos, les pissarres... són roques fàcilment erosionables, mentre que el granit, el gneis, el basalt, la quarsita... són roques dures en les quals l'erosió progressa lentament.

Transport

Tots els agents geològics tenen capacitat per transportar clasts, però ho fan de maneres diferents, que en general es poden classificar en dos tipus:

• Transport pel fons: Té lloc quan l'onatge o un corrent d'aigua, d'aire o de glaç produeix el moviment dels clasts pel sòl, ja sigui arrossegant-los o fent-los rodar.
• Transport en suspensió i saltació: Els clasts són transportats sense tocar el fons (en suspensió), o bé hi cauen i són aixecats de nou (saltació).

Sedimentació

La sedimentació té lloc quan un agent geològic diposita definitivament els clasts en un lloc, després de perdre la capacitat per continuar el transport. Per exemple, una glacera sedimenta els clasts a la zona on acaba la llengua.

A vegades, un agent geològic perd temporalment la capacitat de transportar i diposita sediments. Això passa amb els rius, el cabal dels quals pot variar al llarg de l'any. Durant una crescuda, l'energia del riu augmenta i pot transportar clasts grans, però quan disminueix el cabal, aquests es dipositen al llit i hi queden sedimentats fins que el riu torna a adquirir capacitat de transport.

Classificació dels Agents Geològics

• El vent: Duu a terme la seva acció per tota la superfície terrestre. És un agent eficaç en absència de vegetació, on hi ha materials fins solts i vents constants, com als deserts i algunes platges.
• Les glaceres: Tenen una capacitat d'erosió i transport molt gran. La seva acció està restringida a les zones polars i d'alta muntanya.
• Les aigües salvatges: Són les que corren per la superfície després d'una pluja forta. Tenen una gran capacitat erosiva en zones de pluges escasses i torrencials.
• Els rius: Són cursos permanents d'aigua. La seva capacitat d'erosió i transport està determinada pel cabal i el pendent.
• Les aigües subterrànies: L'acció erosiva consisteix en la dissolució de les roques solubles del subsòl, principalment calcàries i guixos.
• El mar: La seva acció es duu a terme a les costes i la capacitat erosiva es manifesta especialment als penya-segats. Transporta els materials sedimentats pels rius a la desembocadura.