Geografia Urbana: Guia sobre Concepte, Estructura i Reptes

🏙️ Concepte de ciutat

No hi ha una definició universal del que és una ciutat, ja que cada país utilitza criteris diferents, com el nombre mínim d’habitants (Espanya: +10.000, Canadà: +1.000, Japó: +30.000...). Tot i això, el nombre d’habitants no és suficient per definir una ciutat; cal tenir en compte altres aspectes.

Característiques principals

• Concentració demogràfica: Tot i que hi ha barris amb baixa densitat (urbanitzacions, zones de xalets), les ciutats tenen una densitat poblacional i una continuïtat urbana notables.
• Activitat econòmica: En general, les ciutats estan orientades al sector secundari i terciari (indústria, serveis, comerç, administració), en contraposició amb les zones rurals, que depenen del sector primari. Tot i això, hi ha excepcions, com algunes ciutats agràries al sud d’Espanya.
• Influència territorial: Les ciutats són centres de poder i oportunitats que generen fluxos de persones, capital, informació i mercaderies. A més, tenen una àrea d’influència que sovint va molt més enllà del seu nucli urbà (per exemple, Barcelona o Madrid).
• Estil de vida: A les ciutats predomina un estil més dinàmic, tolerant i anònim, diferent del ritme pausat i personalitzat del món rural.
• Arquitectura i urbanisme: Les ciutats tenen edificis alts, avingudes àmplies i un creixement ràpid. L’urbanisme reflecteix la seva evolució i funcionalitat.
• Multifuncionalitat: Les ciutats concentren diverses funcions (residencial, comercial, industrial, administrativa), fet que en reforça la complexitat i l'atractiu.

🏘️ Funcions dels espais urbans

La ciutat no és homogènia: s’organitza en funció de les funcions urbanes que es distribueixen segons criteris històrics, econòmics i socials. Les quatre funcions principals són:

🏠 Funció residencial

• Centre històric: Pot estar degradat i habitat per població amb pocs recursos o ser objecte de gentrificació i turistificació, processos que eleven els preus i expulsen els residents.
• Eixamples (s. XIX-XX): Inicialment eren zones residencials de classe mitjana. Ara són àrees amb oficines, serveis i un elevat valor del sòl.
• Perifèria: Es divideix en zones suburbanes (urbanitzacions planificades amb bons serveis i comunicacions) i suburbials (construïdes sense planificació, amb mancances greus de serveis, que acullen població amb rendes baixes i sovint anomenades “ciutats dormitori”).

🏛️ Funció administrativa i de serveis

Es concentren als centres urbans i a les zones modernes perifèriques (com els CBD o Central Business Districts). Inclou serveis sanitaris, culturals, educatius, financers i públics. Aquestes àrees solen estar ben comunicades i tenen edificis emblemàtics, com gratacels o palaus de congressos.

🛍️ Funció comercial

Tradicionalment, les ciutats són espais d’intercanvi de béns i serveis. Avui dia, conviuen botigues tradicionals amb grans centres comercials i zones logístiques. L’activitat comercial depèn en gran manera de la xarxa de comunicacions (carreteres, ferrocarril, aeroports).

🏭 Funció industrial

Històricament situada dins la ciutat, ara s’ha desplaçat a la perifèria per la necessitat d’espai, l’impacte ambiental i la millora del transport. Així, apareixen polígons industrials i parcs tecnològics. Moltes ciutats mantenen tallers i magatzems barrejats amb habitatges, sobretot en barris antics. El pes de la indústria ha disminuït, mentre que les activitats tecnològiques i innovadores creixen.

🧩 Agents socials de les ciutats

La ciutat no es construeix sola: és fruit de les accions i interessos de diversos agents socials, que poden col·laborar o entrar en conflicte.

1️⃣ Propietaris del sòl urbà

Sovint també són promotors immobiliaris. Busquen beneficis a través de l’especulació i pressionen els governs per requalificar sòls o modificar plans urbanístics. Exemples de conflictes són moviments com STOP JJOO o protestes contra l'especulació.

2️⃣ Empresaris

Busquen ubicacions estratègiques per a les seves indústries i serveis. Demanen a l’administració infraestructures com carreteres o accessos. Quan desplacen fàbriques del centre a la perifèria, deixen solars cobejats per a altres usos, com l'habitatge.

3️⃣ Poder públic

Inclou ajuntaments, governs autonòmics i diputacions. Són els responsables de l’urbanisme: decideixen els usos del sòl, aproven permisos d’obres i gestionen serveis públics (educació, neteja, seguretat...). Actuen com a àrbitres entre interessos contraposats.

4️⃣ Ciutadania i moviments socials

Reclamen un ús col·lectiu i social del sòl (habitatge, serveis, espais públics...). Participen a través d’associacions veïnals, audiències públiques o consells ciutadans. Són una eina per democratitzar l’urbanisme i posar fre als interessos purament econòmics.

🏗️ Planejament urbanístic i ordenació del territori

Què és l’urbanisme?

L’urbanisme és la ciència i tècnica encarregada d’organitzar les ciutats i el territori. El seu objectiu principal és ordenar el creixement urbà d’una manera racional, equilibrada i justa, corregint dèficits i planificant el futur. A Espanya, s’aplica la Llei del Sòl, però les comunitats autònomes tenen les competències per desenvolupar els seus propis criteris urbanístics.

Plans urbanístics municipals

Els elaboren els ajuntaments i són documents tècnics, legals i polítics. Defineixen la xarxa de carrers, la ubicació d’equipaments públics (escoles, parcs, hospitals), el traçat de transports i la classificació del sòl. La ideologia política del governant influeix molt en aquestes decisions.

Plans territorials

Són més generals i afecten regions senceres. A Catalunya, el més important és el Pla Territorial General de Catalunya, que estableix les zones a protegir, les àrees de desenvolupament i la ubicació de grans infraestructures. Hi ha plans parcials (PTP), que marquen grans línies, i sectorials (PTS), que planifiquen aspectes concrets com el transport.

Classificació del sòl

• Sòl urbà: Ja urbanitzat i apte per construir.
• Sòl urbanitzable: Terrenys que es podran urbanitzar en el futur.
• Sòl no urbanitzable: No es pot edificar per motius ambientals, patrimonials o de risc.

🧭 Morfologia i estructura urbana

Què és l’estructura urbana?

És la forma i distribució dels espais urbans: com s’organitzen les zones residencials, comercials o industrials i com es connecten entre si. Hi intervenen factors naturals (relleu, clima) i humans (economia, política).

Tipus de plànols urbans

• Plànol irregular: Propi del nucli antic. Carrers estrets i sense planificació, amb mobilitat complicada però alt valor patrimonial (per exemple, el Barri Gòtic de Barcelona).
• Plànol radiocèntric: Els carrers s’organitzen com radis des d’un punt central, millorant la connexió entre barris (per exemple, Madrid o París).
• Plànol ortogonal (reticular): Carrers rectes i perpendiculars que aporten ordre, higiene i llum (per exemple, l’Eixample de Barcelona).

🏘️ Formes d’ocupació del territori

Amb el temps, les ciutats han crescut i s'han transformat, fent que el límit entre ciutat i camp sigui cada cop menys clar.

Espais rururbans

Són zones que combinen funcions urbanes i rurals, on trobem magatzems, polígons i cases unifamiliars amb jardí. Són espais de transició entre la ciutat i el camp.

🚫 Exclusió social i desigualtats urbanes

La ciutat com a mercaderia

En el sistema capitalista, la ciutat esdevé una mercaderia que es compra i es ven. Aquesta dinàmica converteix l’habitatge i el sòl en béns per obtenir beneficis, en lloc de drets fonamentals.

Desigualtats dins la ciutat

Hi ha barris amb alta qualitat de vida i serveis, però també zones amb dèficits greus. Moltes vegades, aquestes desigualtats s’originen per una planificació deficient o per interessos econòmics que no tenen en compte la cohesió social.

Factors d’exclusió social

• Preus d’habitatge molt elevats en relació amb els salaris.
• Habitatges buits mantinguts per especulació.
• Fons voltor que compren pisos per fer negoci, sovint desnonant els residents.
• Desnonaments massius després de la crisi del 2008.
• Assetjament immobiliari (mobbing) per forçar els inquilins vulnerables a abandonar el seu pis.

Gentrificació i turistificació

La gentrificació és el procés pel qual un barri antic i degradat s’embelleix i atrau gent amb més poder adquisitiu. Això provoca que els antics habitants siguin expulsats per l’encariment del lloguer i de la vida. Quan aquest procés és impulsat pel turisme, parlem de turistificació, que comporta la proliferació de pisos turístics i la pèrdua d’identitat del barri.

Segregació residencial i guetització

La segregació urbana és la separació física de grups socials dins la ciutat. Els grups amb menys recursos acaben concentrats en barris amb serveis insuficients. La guetització és una forma extrema de segregació on grups vulnerables queden aïllats en barris degradats, patint exclusió social i estigmatització, com passa a les banlieues franceses.

🌐 Xarxes i sistemes de ciutats

Amb la globalització, les ciutats ja no són unitats aïllades, sinó que formen part d’una xarxa global interconnectada a través de fluxos de persones, capitals i informació. Aquesta xarxa no és plana, sinó jeràrquica.

🌍 Ciutats globals

Una ciutat global és aquella que té un pes i una influència a escala mundial en àmbits com l’economia, la política o la cultura. Són nodes centrals de la xarxa global. Exemples destacats són Nova York, Londres, Tòquio i París. Segons el Global Cities Index, Barcelona ocupa el lloc 22è del rànquing mundial.

🏘️ Regions urbanes

Són sistemes urbans amplis formats per un nucli central i altres nuclis complementaris. N'hi ha de tres tipus:

1. Àrea metropolitana: Una gran ciutat i el seu entorn proper, amb relacions constants (per exemple, l'Àrea Metropolitana de Barcelona).
2. Conurbació: Diverses ciutats de mida similar que han crescut fins a fusionar-se físicament, creant una estructura polinuclear (per exemple, la regió de Randstad als Països Baixos).
3. Megalòpolis: Successió de diverses conurbacions i àrees metropolitanes amb més de 20 milions d’habitants (per exemple, la megalòpolis del nord-est dels EUA, de Boston a Washington).

🇪🇺 Xarxes urbanes europees

A Europa, les ciutats estan molt ben connectades. Els eixos principals són:

• La Banana Blava: Principal eix urbà, que va des de Londres fins a Milà. És la regió més densament poblada i desenvolupada d'Europa.
• L'Arc Mediterrani: Eix secundari que connecta Madrid amb Milà, passant per ciutats com Barcelona i València.

🇪🇸 El sistema urbà espanyol

L’estructura urbana espanyola presenta un model bicefàlic, amb dues ciutats principals: Madrid (capital política i centre del sistema radial de comunicacions) i Barcelona (capital econòmica amb una posició estratègica a l'Arc Mediterrani). La població i l’activitat econòmica es concentren a la perifèria, mentre que l’interior peninsular té una baixa densitat urbana.

Subsistemes urbans d’Espanya

L'Estat espanyol es divideix en sis grans eixos: central (Madrid), mediterrani, cantàbric, atlàntic, meridional (Andalusia) i canari.

🟦 La xarxa urbana catalana

Es caracteritza per una distribució molt irregular de la població, que es concentra principalment a les zones litorals i prelitorals. Malgrat aquesta desigualtat, es considera una xarxa urbana força integrada a causa dels intercanvis constants entre ciutats.

Regió Metropolitana de Barcelona

És l’espai urbà més important de Catalunya, amb una gran influència administrativa i econòmica. Està formada per l'Àrea Metropolitana (Barcelona i ciutats properes, 3 milions d'habitants) i la Corona Metropolitana (ciutats més allunyades com Sabadell, Terrassa o Mataró). En conjunt, sumen 5,5 milions d’habitants.

Jerarquia de la xarxa urbana catalana

La xarxa s'estructura en quatre nivells:

1. Regió Metropolitana de Barcelona: Nivell més alt, amb influència a tot el territori.
2. Ciutats d’influència supracomarcal: Com Reus-Tarragona, Lleida, Girona, Manresa, Tortosa i Vic.
3. Centres comarcals: Ofereixen serveis bàsics a la seva comarca (per exemple, Figueres, Olot).
4. Centres subcomarcals: Poblacions més petites amb serveis per als pobles del voltant (per exemple, Roses).

🏙️ Reptes i problemàtiques de les ciutats

Les ciutats consumeixen molta energia i recursos, generen grans quantitats de residus i presenten problemes de mobilitat, desigualtats socials i segregació urbana.

Cap a ciutats més sostenibles

Per afrontar aquestes problemàtiques, cal un model de ciutat sostenible. Les accions clau inclouen:

• Reduir el volum de residus mitjançant la recollida selectiva.
• Fomentar el transport públic i l'ús d'energies renovables.
• Crear espais verds i conservar els espais agraris.

Illes de calor urbanes

És un fenomen pel qual les ciutats tenen una temperatura més elevada que les zones rurals del voltant. Les causes són l'acumulació de calor en edificis i asfalt, l'absència de vegetació i les emissions d'activitats humanes. Això empitjora la qualitat de vida, incrementa el consum energètic i genera problemes de salut.