Geografia Urbana i Demografia: Ciutats, Funcions i Població

Estructura i Parts de la Ciutat

El centre històric de la ciutat es correspon amb el Barri Antic. El seu traçat és irregular i mostra una trama densa i intricada amb carrers estrets.

Quan s'amplia una zona urbana, destruint les muralles, sorgeixen els Eixamples. Formen una zona molt moderna amb carrers amples i perpendiculars, illes amb edificis, etc.

Els Barris Perifèrics es diferencien en dues zones: per a les classes benestants i per a les classes populars. Els barris perifèrics estan formats per grans blocs d'habitatges obrers amb capacitat per a molta població (treballadors). La ciutat comença a diferenciar-se segons les classes socials.

Funcions Essencials de les Ciutats

• Funció Industrial i Econòmica

  Moltes ciutats creixen gràcies a la implantació d'indústries. La ciutat dota de mà d'obra les indústries, que ara se situen a les zones perifèriques. Exemple: Barris perifèrics.

• Funció Cultural i Turística

  Les ciutats solen tenir diversos equipaments culturals (museus i biblioteques) i una àmplia oferta d'activitats culturals i turístiques. Exemple: Mallorca.

• Funció Administrativa i Política

  Acostuma a desenvolupar-se a les parts més cèntriques de la ciutat, normalment al centre històric. Exemple: Capitals de província.

Jerarquia Urbana: Classificació de Ciutats

Les ciutats d'un territori es classifiquen de major a menor nombre d'habitants. Es poden distribuir de dues maneres:

• Distribuïda: Totes les ciutats amb un nombre d'habitants elevat estan distribuïdes per tot el territori.
• Aglomerada: Concentrada en un lloc concret.

Jerarquia Urbana a Catalunya i Espanya

Model de Jerarquia Urbana a Catalunya

Catalunya presenta una jerarquia aglomerada, distribuïda principalment a la zona del Litoral com una Àrea Metropolitana. Barcelona, com a ciutat amb la major densitat de població i un funcionament polític, comercial i cultural molt significatiu, actua com a nucli principal. Al seu voltant, hi ha altres ciutats mitjanes i petites que estan intercomunicades amb la capital. Exemples: Manresa, Sabadell, L'Hospitalet de Llobregat.

Model de Jerarquia Urbana a Espanya

Espanya es distribueix amb una jerarquia urbana que presenta dues grans metròpolis on la densitat de població és més elevada que a la resta de la península: Barcelona i Madrid. A més, hi ha diverses ciutats grans com València, Saragossa, Sevilla, Màlaga, etc.

Els Fluxos Migratoris: Impacte i Conveniència

Avantatges de la Immigració

Si un país, com ara Espanya, presenta una població envellida, l'arribada d'immigrants augmenta la població jove. El treball d'aquestes persones afavoreix la sostenibilitat de les pensions de la gent gran. Per tant, poden fer prosperar el país, ja que són persones que treballen i cotitzen.

Inconvenients i Reptes de la Immigració

D'altra banda, hi ha persones que opinen que la immigració s'ha de regular perquè ha de contribuir al país. Per això, s'han de tenir en compte factors com la quantitat de llocs de treball disponibles i la formació necessària per a aquests treballs. Per exemple, Espanya ocupa molta mà d'obra en sectors com l'agricultura, la ramaderia o el turisme. En conclusió, hi ha un volum important de població que immigra al país i no treballa, romanent al territori i gaudint dels serveis, però sense contribuir a la prosperitat o al benestar del país.

La Població de Catalunya: Dades Clau

En la població catalana, destaca el gran pes de les successives onades migratòries en el creixement demogràfic. L'any 2023, Catalunya va arribar als 8 milions d'habitants.

Evolució Històrica de la Població Catalana

El 1950 es va iniciar un augment accelerat de la població a causa de l'arribada d'immigrants, atrets per les oportunitats de feina a la indústria, i de l'augment de la natalitat (baby-boom) afavorit pels anys de bonança. Des dels anys 50 fins als 70, la població va triplicar el volum que tenia a l'inici del segle. No obstant això, la crisi econòmica de la dècada dels 70 va produir un estancament de la població. A finals del segle XX, el creixement econòmic va provocar una nova onada d'immigració estrangera, que va incrementar el creixement demogràfic català. Però, en la darrera etapa (2009-2015), caracteritzada per la crisi econòmica, el canvi més rellevant va ser l'alentiment del creixement demogràfic.

Dinàmica Demogràfica Actual a Catalunya

Manté els trets demogràfics dels països rics del nostre entorn: taxes de natalitat i mortalitat baixes, creixement vegetatiu estancat, esperança de vida elevada i una estructura per sexe i edat que tendeix a l'envelliment. Amb la crisi del 2008-2016, els naixements i la fecunditat han disminuït a causa de les dificultats econòmiques i de la creixent infecunditat provocada pel retard en l'edat de tenir el primer fill.