Geografia Urbana: Conceptes, Urbanització i Morfologia

Geografia de les ciutats

La ciutat: definició i criteris

La ciutat és un espai urbà complex que es defineix per diversos criteris, que poden variar segons el país. En primer lloc, el nombre d’habitants és un element important, però no universal, ja que cada país estableix un llindar diferent.

A més, hi ha altres criteris fonamentals:

• Densitat de població elevada, amb gran concentració d’habitants.
• Continuïtat de l’hàbitat, amb edificis propers i espai urbanitzat.
• Diversitat d’activitats econòmiques, sobretot del sector secundari i terciari.
• Influència territorial, ja que la ciutat actua com a centre polític, econòmic i cultural.

Per tant, la ciutat és un espai dens, divers i amb funcions centrals.

El procés d’urbanització

El procés d’urbanització és el creixement de la població urbana i l’expansió de les ciutats. Aquest procés comença amb la Revolució Industrial i s’intensifica al segle XX.

Actualment és un fenomen global:

• Més del 50% de la població mundial viu en ciutats.
• Es preveu arribar al 70% el 2050.
• Creixement molt fort a Àfrica i Àsia.
• Estabilització a Europa.

A Espanya, la població urbana és molt elevada (79% el 2014), fet que mostra una societat clarament urbana. La urbanització implica canvis econòmics, socials i territorials.

Els agents socials urbans

La ciutat es construeix a partir de l’acció de diferents agents socials urbans, amb interessos sovint oposats. Els principals són:

• Propietaris del sòl i promotors immobiliaris, que busquen benefici i poden generar especulació.
• Empresaris, que decideixen la localització de les activitats econòmiques.
• Poders públics (ajuntaments), que planifiquen la ciutat amb plans urbanístics.
• Ciutadans, que participen a través de moviments socials urbans.

Això provoca conflictes d’interessos i transforma la ciutat.

La ciutat com a mercaderia i el valor del sòl

En el sistema capitalista, la ciutat esdevé una mercaderia, ja que el sòl es compra i es ven. Això implica diferenciar entre:

• Valor d’ús: utilitat del sòl.
• Valor de canvi: preu al mercat.

El valor del sòl urbà depèn de:

• La localització (centre més car que perifèria).
• L'edificabilitat (possibilitat de construir).
• La presència de serveis i infraestructures.

Això genera especulació immobiliària i dificultats d’accés a l’habitatge digne.

L'urbanisme i la planificació

L’urbanisme és l’ordenació del territori per organitzar el creixement de la ciutat. Els plans urbanístics serveixen per:

• Definir usos del sòl.
• Planificar infraestructures.
• Regular el creixement.

Tipus de plans:

• Correctius: solucionen problemes.
• Prospectius: planifiquen el futur.
• Normatius: estableixen normes.

Classificació del sòl:

• Sòl urbà.
• Sòl urbanitzable.
• Sòl no urbanitzable.

L’urbanisme és clau per evitar desequilibris.

La morfologia urbana

La morfologia urbana és la forma de la ciutat i reflecteix la seva història. Tipus principals:

• Pla irregular: carrers estrets i desordenats (ciutats medievals).
• Pla ortogonal: carrers en quadrícula, més organitzat.
• Pla radiocèntric: estructura al voltant d’un centre.

La forma urbana depèn de factors històrics, socials i econòmics.

Les funcions urbanes

Les funcions urbanes són les activitats que es desenvolupen a la ciutat i determinen la seva organització. Principals funcions:

• Residencial: habitatge.
• Comercial: intercanvi de béns.
• Industrial: producció.
• Política i administrativa.
• Cultural i turística.

Les ciutats són espais multifuncionals i especialitzats.

La xarxa urbana i la influència

Les ciutats formen una xarxa urbana i no són espais aïllats. Conceptes clau:

• Àrea d’influència (hinterland): territori que depèn de la ciutat.
• Jerarquia urbana: ciutats més o menys importants.
• Ciutats globals: influència mundial.

Les ciutats funcionen com a nodes de connexió.