Geografia i Relleu de la Península Ibèrica: Pirineus i Clima

Conceptes Geogràfics Fonamentals

Isobares

Línies que uneixen els punts que registren una pressió atmosfèrica idèntica. Els vents tendeixen a igualar les pressions existents entre dos llocs.

Sòcols

Relleus de plana o d'altiplà formats durant l'era primària o paleozoic. Són els més antics de la península i estan formats per roques molt rígides que, quan hi ha moviments interns de la terra, no es pleguen sinó que es fracturen en blocs.

Orogènesi

Moviments de l'escorça terrestre que donen lloc a la formació de sistemes muntanyosos.

Albufera

Lloc salat separat del mar per un cordó litoral, que pot tenir contacte temporal o permanent amb el mar.

Aridesa

Terme que indica sequedat, manca d'humitat. L'índex d'aridesa estableix la relació entre les pluges i el poder desecant de l'evaporació representada per les temperatures.

Els Pirineus

Els Pirineus tenen 435 km, i d'aquests 250 formen part de Catalunya, des de l'riu Cinca fins al Cap de Creus. Ocupen una tercera part de Catalunya i els formen serralades paral·leles.

Pirineus Axials

Prolonguen els d'Aragó amb una estructura de blocs fallats i aixecats. Aquests blocs de materials antics formats per llicorelles, granits, gneissos i calcàries dures i antigues culminen al voltant dels 3000 metres (Pica d'Estats, 3143 m; Comaloforno, 3032 m; Carlit, 2921 m) amb ports de muntanya elevats (Viella, 2424 m; Bonaigua, 2072 m).

Algunes parts d'aquestes muntanyes tenen formes suaus, amb planes elevades. Unes altres formen crestes oscades de parets verticals i fons pla, record d'antics circs glacials que avui s'han convertit en estanys.

Prepirineus

Els formen materials sedimentaris de l'era secundària plegats i fallats, on dominen les roques calcàries. A Catalunya aquestes serralades formen dues unitats:

• Les serres interiors (Sant Gervàs, 1881 m; Boumort, 2082 m; El Cadí, 2642 m; Pedraforca, 2490 m)
• Les serres exteriors (Montsec i Mont-roig)

Estan separades per algunes depressions mitjanes, com la Conca de Tremp, el fons de les quals està format per sediments recents.

Les aigües dels rius pirinencs, que han de fluir per forts pendents i sobre materials durs, excaven el terreny i hi formen gorges i congostos, com el de Mont-rebei a la Noguera Ribagorçana, el de Camarasa del Segre i els congostos de Terradets i Collegats a la Noguera Pallaresa. Els camins que han obert els rius han servit per fer-hi passar les comunicacions.

Característiques del Relleu Peninsular

El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre. Aquestes formes del relleu són dinàmiques, de manera que es van construint i destruint amb el pas de milions d'anys, en un procés que arriba fins a l'actualitat. El relleu peninsular presenta quatre trets:

La Forma Massissa

Està determinada per l'amplada i l'extensió de les costes (4000-5000 km). La major part del perímetre costaner presenta un traçat rectilini a excepció de petits trams, com el litoral gallec, amb costes retallades. El traçat rectilini de les costes peninsulars ofereix pocs refugis a la navegació.

L'Elevada Altitud Mitjana

Deguda a dos factors: l'existència d'un extens altiplà central, que ocupa tres quartes parts de la Península Ibèrica, i les nombroses i diverses serralades que travessen el territori. L'altitud mitjana de la península és de 660 m, només la supera Suïssa amb 1300 m. L'altitud de la península i els pronunciats pendents impedeixen la formació de sòls aptes per l'agricultura, dificulten les comunicacions i endureixen les condicions del clima.

La Disposició Perifèrica

Del relleu peninsular, que dificulta l'accés a la Meseta. Cal salvar un fort desnivell per arribar a les zones planes centrals. A més, juntament amb l'amplitud de la península, els relleus perifèrics impedeixen que la influència climàtica del mar arribi fins a les terres de l'interior.

La Diversitat del Relleu

A causa de la seva complexa formació geològica, i la varietat de climes expliquen que el territori presenti unitats naturals ben diferenciades.

Clima Oceànic

El clima atlàntic o clima oceànic és un tipus de clima que pertany a la zona temperada, que es caracteritza per hiverns suaus i plujosos i estius frescos i relativament humits. Es dóna a la façana occidental dels continents, i se situa entre zones de clima mediterrani cap a la zona que s'aproxima a l'equador i les zones de clima polar a mesura que ens aproximem als pols.

Localització a la Península Ibèrica

A la Península Ibèrica aquest tipus de clima es troba al terç nord, des del nord de Portugal, Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, nord de Navarra, Pirineu aragonès, Vall d'Aran i part de les comarques del Ripollès i la Garrotxa.

Temperatures

Temperatures suaus oceàniques, sense grans contrastos entre les estacions. Per exemple, Vigo passa dels 10 graus de gener de mitjana als 20 graus al juliol. La probabilitat de glaçades és molt baixa. Altres localitats de clima oceànic de muntanya com Viella presenten freds més rigorosos a l'hivern, però l'estiu és força fresc (17 °C al juliol) i el contrast entre hivern i estiu no passa dels 15 graus.

Pluviometria

Pluviometria elevada i sobretot bastant regular i constant, encara que a l'estiu pot ser insuficient. També hi ha pluges que són més abundants en el Cantàbric i Pirineu.

Hidrografia

Caracteritzada per rius curts i cabalosos de cabal força constant.

Vegetació

Vegetació de roureda humida, fageda i prats.