Geografia: Relleu, Clima, Energia i Medi Ambient

El Relleu

Comenta la imatge i els fets a què fa referència

La imatge mostra els moviments de plaques tectòniques a Turquia. Representa el xoc de quatre plaques principals: la Placa Euroasiàtica, la Placa Anatòlica, la Placa Aràbiga i la Placa Africana. Aquestes interaccions produeixen falles importants, com la Falla del Nord d’Anatòlia i la Falla de l’Est d’Anatòlia, i són responsables de terratrèmols intensos. A la imatge també es localitza l’epicentre d’un terratrèmol a Pazarcik.

Què són les plaques, falles i epicentre?

• Plaques tectòniques: Són grans blocs rígids de litosfera que floten sobre el mantell superior de la Terra. El seu moviment genera fenòmens geològics com terratrèmols, volcans i la formació de muntanyes.
• Falles: Són fractures en l'escorça terrestre on es produeix moviment entre blocs de roca a causa de les tensions tectòniques.
• Epicentre: És el punt de la superfície terrestre situat directament sobre l’hipocentre d’un terratrèmol, on l’energia del sisme és més intensa.

Risc sísmic Península Ibèrica i formació

• Risc sísmic: La Península Ibèrica té un risc sísmic moderat, concentrat principalment al sud-est (Andalusia, Múrcia) a causa de la proximitat amb la zona de subducció entre la Placa Africana i la Placa Euroasiàtica.
• Formació geològica: Es va formar per la col·lisió entre la Placa Ibèrica i altres plaques tectòniques, com la Placa Africana i Euroasiàtica, durant el període Cenozoic. Això va originar elements com la Serralada Cantàbrica, el Sistema Central i els Pirineus.

Relació formació geològica i relleu

La formació geològica de la Península Ibèrica explica la seva configuració actual de relleu. Els processos tectònics van donar lloc a les serralades principals (Pirineus, Serralada Ibèrica, Serralada Cantàbrica) i les depressions (Depressió de l’Ebre i del Guadalquivir). A més, els moviments tectònics han influït en la formació de plataformes i costes elevades al llarg de l’Atlàntic i el Mediterrani.

La Hidrografia

Comenta la notícia i perills Delta Ebre

La notícia fa referència a una protesta per reclamar la protecció del delta de l’Ebre en el tercer aniversari del temporal Glòria. Els manifestants exigeixen un pla integral amb mesures concretes per protegir aquesta zona. Els perills que amenacen el futur del delta són principalment la regressió, la pèrdua de sediments, l’augment del nivell del mar i les conseqüències de temporals com el Glòria. Aquests fenòmens es deuen, en part, a la gestió inadequada dels sediments dels rius i al canvi climàtic.

Conceptes vessant i conca. Xarxes Catalunya

• Vessant: Són els pendents per on corren tot un conjunt de rius. Per exemple, el vessant mediterrani inclou els rius que desemboquen al mar Mediterrani.
• Conca: Són els territoris per on circulen totes les aigües que desemboquen i acaben en un riu principal. Per exemple, la conca del riu Ebre.

A Catalunya, les xarxes hidrogràfiques pertanyen majoritàriament al vessant mediterrani. Entre els rius més destacats hi ha el Llobregat, el Ter, el Fluvià i el Segre (afluent de l’Ebre).

Gestió recursos hídrics riu Ebre

Els recursos hídrics del riu Ebre són gestionats per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). L’Estat és l’administració més determinant perquè el riu Ebre travessa diverses comunitats autònomes i té caràcter intercomunitari. Això implica que la seva gestió recau en l’administració central per garantir una coordinació adequada entre els territoris que en depenen.

El Clima

Tipus de gràfics i elements que mostren

Els climogrames són gràfics que combinen la representació de la temperatura (línia) i les precipitacions (columnes).

Localitzacions dels climogrames

• Moscou (Rússia): Climograma amb hiverns molt freds (temperatures sota zero) i estius moderats, amb precipitacions repartides.
• Atenes (Grècia): Climograma amb estius calorosos i secs, i hiverns suaus amb més precipitacions (característic del clima mediterrani).
• Iangambi (República Democràtica del Congo): Climograma amb temperatures elevades durant tot l’any i precipitacions abundants i constants (clima equatorial).
• Dublín (Irlanda): Climograma amb precipitacions moderades tot l’any i temperatures suaus, sense grans oscil·lacions (clima oceànic).
• Adrar (Algèria): No apareix al gràfic. Seria un climograma amb precipitacions gairebé inexistents i temperatures molt altes (clima desèrtic).
• Banfora (Burkina Faso): Climograma amb una estació seca i una estació plujosa, característic del clima tropical.

Factors que afecten el clima

• Relleu: Les muntanyes poden bloquejar les masses d’aire humit, creant efectes de sotavent (zones més seques) i barlovent (zones més humides).
• Distància respecte al mar: Les zones properes al mar tenen un clima més temperat i humit (com Dublín), mentre que les zones continentals experimenten més contrastos tèrmics (com Moscou).
• Latitud: Les localitzacions a latituds elevades (Moscou) tenen climes freds, mentre que les pròximes a l’equador (Iangambi) són càlides i humides. Les latituds intermèdies (Atenes) poden presentar climes mediterranis, amb estius secs i hiverns plujosos.

El Paisatge

Descripció mapa Parcs Nacionals. Origen i objectiu

El mapa representa els Parcs Nacionals situats a la Península Ibèrica i les illes espanyoles.

Els Parcs Nacionals són espais protegits de gran valor ecològic, cultural i paisatgístic. Van ser creats amb l'objectiu de conservar i protegir la biodiversitat, els ecosistemes i el patrimoni natural, promovent un ús sostenible per garantir que es preservin per a futures generacions. El seu origen es remunta a principis del segle XX amb la declaració dels primers parcs com Ordesa i Monte Perdido o Covadonga, inspirats en els moviments de conservació a nivell internacional.

Classificació Parcs Nacionals per paisatges

• Paisatges de muntanya: Exemples com els Picos de Europa, Sierra Nevada, Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i Ordesa i Monte Perdido, caracteritzats per cims elevats, valls glaciars, rius i una gran biodiversitat.
• Paisatges forestals i mediterranis: Monfragüe, Cabañeros i Sierra de Guadarrama, amb vegetació típica mediterrània i una rica fauna.
• Paisatges aquàtics i humits: Doñana, Tablas de Daimiel i Illes Atlàntiques de Galícia, que protegeixen zones humides, deltes i ecosistemes aquàtics.
• Paisatges insulars i volcànics: Com Teide, Timanfaya, Garajonay i Caldera de Taburiente, amb paisatges volcànics únics, a més de l'Arxipèlag de Cabrera que preserva ecosistemes marins.

Elements abiòtics, biòtics i antròpics

• Elements abiòtics: Els factors no vius que condicionen el paisatge, com ara el clima o el relleu.
• Elements biòtics: Els factors vius que condicionen el paisatge, com la vegetació i la fauna.
• Elements antròpics: Els factors construïts pels humans que condicionen el paisatge, com ara les ciutats o els paisatges agrícoles.

Recursos i Energia

Recursos Naturals

És tot allò que els humans extreuen de la natura per satisfer les seves necessitats econòmiques. Hi trobem tres tipus:

• No renovables: Són aquells recursos naturals que es poden acabar, per exemple: el carbó, el petroli…
• Potencialment renovables: Són aquells recursos naturals que, si no els sobreexplotem, poden arribar a ser renovables, però si els sobreexplotem seran no renovables, per exemple: els boscos, els bancs de peixos…
• Renovables: Són els recursos naturals que no es poden acabar, per exemple: l’energia solar, l’energia eòlica…

Dins d’aquests tres tipus, hi trobem alguns que són energètics i altres que no ho són.

L'Energia

Entenem per energia la capacitat de produir treball.

Etapes de l'energia

Les seves etapes són les següents:

• Abans de la Revolució Industrial, aquesta capacitat s’obtenia de fonts amb poc potencial energètic, concretament de treball humà, d’animals, de vent i d’aigua.
• Amb la Revolució Industrial, això va canviar per la implementació del carbó. Això ja començava a portar problemes mediambientals, però solament a nivell local.
• Un cop van passant els anys, ja amb la Segona Revolució Industrial, s’implementa el petroli i passa a ser la principal font d’energia, fins avui en dia.

Producció d'energia

La producció d'energia es troba en diferents centrals:

• Centrals tèrmiques: Cremen carbó, petroli i gas. Això provoca emissions molt grans de CO2.
• Centrals nuclears: Segueixen sent una energia no neta, però no emeten CO2, per tant, no contribueixen a l'escalfament global, tot i que generen altres problemes.
• Centrals hidroelèctriques: Utilitzen l'aigua i són una font d'energia alternativa i renovable.

Problemes de l'energia

Els principals problemes relacionats amb l'energia són:

• El fort repartiment desigual entre la producció i el consum, on els països productors no coincideixen amb els seus consumidors.
• L’exhauriment dels recursos energètics, on cada vegada es consumeixen més recursos no renovables.
• Els impactes mediambientals que generen, el principal és l’emissió de CO2.

Fonts d'Energia No Renovables

Les trobem principalment en les centrals tèrmiques, on es cremen per produir energia. Totes tres són recursos no renovables. Aquesta escalfor és la que produeix l’energia. El problema és que emeten gasos residuals i, per tant, CO2, contribuint a l’escalfament global. Actualment, en aquestes centrals tèrmiques ja pràcticament no es produeix energia a partir del carbó, ja que és el més contaminant.

El Carbó

Originàriament eren restes vegetals que s’han anat solidificant i avui en dia s’han convertit en minerals. Hi ha diferents tipus de carbons i cadascun d’ells té diferents funcions. Era la principal font d’energia del segle XIX. Actualment, els principals productors són els EUA, Rússia i Xina. Els problemes que comporta el carbó són, per començar, la seva extracció, la dificultat de transportar-lo i, per últim, la contaminació atmosfèrica, sent la central tèrmica que més contamina del món i on més emissions de CO2 es produeixen.

El Petroli

Els seus orígens són molt semblants als del carbó, amb una diferència: es pot trobar al fons marí. S'utilitza en les centrals tèrmiques i com a matèria primera per a productes com el plàstic. Les OPEP controlen la producció del petroli. El transport del petroli és relativament fàcil a partir de grans vaixells petroliers. La societat actual depèn en gran part del petroli.

El Gas

Els seus orígens són similars als del petroli. Té una capacitat energètica molt inferior a la del carbó i el petroli, per tant, se n'ha de cremar molta més quantitat, però contamina molt menys que el petroli i el carbó. També s’utilitza en les centrals tèrmiques. El principal productor és Rússia i el seu ús majoritari és la calefacció. A Espanya, la pràctica totalitat del gas natural és d’importació, especialment d'Algèria.

L'Energia Nuclear

Les centrals nuclears utilitzen com a font d’energia els minerals radioactius (urani, plutoni…). Igual que el carbó, el petroli i el gas, segueix sent una energia no renovable i no neta, però la diferència és que no emeten CO2, per tant, no contribueixen a l’escalfament global, tot i que sí que provoquen altres problemes mediambientals. Una central nuclear produeix molta energia, però la seva inversió inicial és molt cara. Aquestes centrals han d'estar obligatòriament ubicades a prop de costes o de rius cabalosos, ja que gasten molta aigua. Aquí és on hi ha un dels problemes de les centrals nuclears: s’agafa molta aigua de les costes i de rius cabalosos i després se la retorna a aquestes costes/rius, però a una temperatura molt més alta, i això provoca un problema mediambiental. L’altre problema és què fer amb les restes dels minerals radioactius un cop utilitzats, ja que provoquen radioactivitat durant segles. Avui en dia, el que es fa és deixar-los en dipòsits de residus nuclears. Els principals països productors són els EUA, França, Japó i Alemanya. A Espanya hi trobem 7 centrals en actiu, de les quals 3 estan a Catalunya.

L'Energia Hidràulica

Utilitzen l’aigua com a font d’energia. Ho fan a partir de la seva força al caure per un desnivell i accionar grans turbines que produeixen energia elèctrica. Aquesta és l’energia renovable més utilitzada i de les més netes, ja que no contamina, però produeix un fort impacte ambiental pel fet d'inundar grans extensions de terreny. Aquestes centrals hidràuliques han d'estar situades en rius amb importants desnivells. A Catalunya estan situades en les conques del Segre i a les Nogueres. A Espanya estan situades en les conques del nord peninsular (Duero, Tajo, Miño).

L'Energia Solar

És una energia alternativa, renovable i neta. Hi ha tres formes d'utilitzar-la:

• Tèrmica: Simplement escalfen aigua per a dutxes, piscines, calefacció i no produeixen energia elèctrica.
• Fotovoltaica i Termosolar: Sí que produeixen energia elèctrica, sovint a petita escala.

Les seves avantatges són que no contaminen i que són renovables. Les seves desavantatges són que tenen poca capacitat energètica, no es poden emmagatzemar i que la seva intensitat és irregular tant per motius geogràfics com climàtics i d’horari.

L'Energia Eòlica

Generen electricitat a partir de la força del vent, per tant, és renovable i neta. També és molt econòmica i productiva. La principal desavantatge que té és el fort impacte paisatgístic que provoca. A Espanya, en els darrers anys ha anat evolucionant molt ràpidament.

Riscos i Medi Ambient

Els Riscos

Hi trobem tres tipus de riscos:

Tipus de riscos

• Riscos naturals:
  • D'origen geològic: terratrèmols i volcans.
  • D'origen atmosfèric: causats pel vent (huracans), sequeres i inundacions.
  • D'origen biològic: causats per factors naturals (plagues, epidèmies).
• Riscos antròpics: Aquests riscos són exclusivament causats pels humans, com ara les guerres, els riscos industrials i els incendis provocats.
• Riscos induïts: Són aquells riscos naturals que han estat agreujats per l’activitat humana. Els humans podem augmentar-ne les causes o les conseqüències. El principal exemple és l’escalfament global.

Abans de la Revolució Industrial, solament existien els riscos naturals. Un cop passada la Revolució Industrial, els humans van començar a influir en gran mesura en tots aquests riscos. S’ha anat accelerant tant la industrialització que en algunes regions ja s’han superat els límits de pressió exercida sobre els ecosistemes.

Els Problemes Mediambientals

Hi ha dos problemes mediambientals principals: la contaminació i la sobreexplotació de recursos. Dins de la contaminació hi ha els problemes atmosfèrics, els dels sòls i els de les aigües. Dins dels atmosfèrics hi trobem els problemes de contaminació més importants, que són els següents:

Problemes de contaminació atmosfèrica

• La Pluja Àcida

  És provocada per l’acumulació de gasos en les capes baixes de l'atmosfera. Aquests gasos són generats per les indústries i les centrals tèrmiques. En entrar en contacte amb l’oxigen, la llum i el vapor d’aigua, reaccionen i es precipiten a la superfície en forma de pluja àcida. Les conseqüències que provoquen són l’acidificació dels sòls i de les aigües, la destrucció de la vegetació i la corrosió d’edificis.

• El Forat de la Capa d'Ozó

  L’ozó és un gas que es troba a l’atmosfera i que protegeix la Terra dels raigs ultraviolats. El químic CFC fa que aquesta capa es vagi destruint. S’utilitza en diferents productes, com ara les neveres i els desodorants. Actualment, ja s’ha reduït molt l’ús d’aquest químic i la zona més afectada avui en dia és l'Antàrtida.

• El Boirum

  És una representació del canvi climàtic a escala menor, on es genera un microclima per diferents causes contaminants. Es va detectar per primer cop a Londres a partir de la Revolució Industrial, quan es va intensificar la combustió de carbó en indústries i habitatges. Els efectes del boirum són perjudicials per a la salut de persones, animals i plantes. Les ciutats més afectades són Ciutat de Mèxic, Pequín i Los Angeles.

• Efecte Hivernacle i Canvi Climàtic

  És provocat per l'augment d'emissions de CO2 a l’atmosfera, i el que fa és augmentar les temperatures mitjanes de tot el planeta. Això ho coneixem com el famós canvi climàtic. El principal motiu que fa que es produeixi aquest efecte és la combustió de petroli, carbó i gas en les centrals tèrmiques. L’atmosfera per ella mateixa ja fa aquest efecte hivernacle per evitar els raigs solars, però el problema ve quan per culpa d’aquestes emissions de CO2 s’accelera massa. L'augment de la temperatura té les següents conseqüències:

  • L’augment de l’evaporació de l’aigua, que provoca, per exemple, l'augment dels efectes d’huracans i d’inundacions.
  • La desertificació, que provoca amplis períodes de sequera.
  • La fusió del gel als casquets polars i glaceres, que provoca l’augment del nivell del mar.
  • L’augment dels riscos biològics, que provoca possibilitats que malalties pròpies de zones tropicals arribin a zones més temperades.

  L'augment de temperatures que provoquen aquestes conseqüències són totes per raons d’origen antròpic.

Impactes ambientals en vegetació i aigua

A banda dels problemes de contaminació atmosfèrica, hi ha impactes ambientals en la vegetació i l'aigua.

• Impactes en la Vegetació

  La vegetació té un paper mediambiental molt important, ja que neteja l’aire, manté la fertilitat de la terra, emmagatzema aigua i regula el clima. La tala d’arbres, els incendis i un excessiu artigatge provoquen desforestacions, erosions, desertitzacions i pèrdues de biodiversitat. Tot això genera problemes mediambientals.

• Impactes en l'Aigua

  La sobreexplotació dels recursos hídrics pot tenir importants conseqüències mediambientals. Bona part dels abocaments de residus van a parar al mar, rius… i això provoca una forta contaminació i grans problemes, com ara malalties. El Mediterrani, en ser un mar gairebé tancat, està especialment afectat per aquesta contaminació.