Geografia i Recursos Naturals d'Espanya: Sòl, Paisatges i Clima

Classificació del Sòl a Espanya

Sòl urbà:

Terrenys que disposen, per llei, de tots els serveis urbanístics bàsics: xarxa viària, xarxa d'abastament d'aigua i sanejament, i xarxa de subministrament d'energia elèctrica.

Sòl urbanitzable:

Terrenys que els plans d'ordenació urbanística municipals consideren necessaris i adequats per garantir el creixement de la població i l'activitat econòmica.

Sòl no urbanitzable:

Terrenys que tenen, per llei, un règim especial de protecció de valors naturals, agraris, paisatgístics, etc.

Agents Urbans i els seus Interesos

Persones, corporacions o institucions amb interessos contraposats en el desenvolupament urbà:

• Propietaris del sòl: Intenten aconseguir que els nous espais urbans es creïn en finques de la seva propietat per obtenir més guanys.
• Promotors, immobiliàries i empreses financeres: Centren la seva activitat en la construcció, venda i lloguer d'habitatges per obtenir rendiments del seu capital o del capital dels seus clients.
• Propietaris d'empreses industrials: Alliberen terrenys que poden resultar molt útils a altres agents.
• Ciutadans i ciutadanes: Exerceixen pressió perquè els usos que es fan del sòl puguin satisfer necessitats col·lectives d'habitatges, educació, salut, transport o lleure.
• Organismes públics: Decideixen quins usos es donen al sòl i quina orientació ha de prendre el creixement urbà.

Situació Geogràfica d'Espanya

• Situació dins la zona temperada: Entre 36º (Punta de Tarifa) i 45º 47' (Estaca de Bares). Cruïlla entre Europa i Àfrica, amb influència de masses d'aire tropical i polar.
• Posició entre dues masses d'aigua: L'Oceà Atlàntic i la Mar Mediterrània. Provoca precipitacions importants al nord-oest peninsular.
• Disposició del relleu: Gran altiplà central envoltat per serralades i dues grans depressions.

Regions Biogeogràfiques de la Península Ibèrica

Eurosiberiana:

Bosc caducifoli constituït per arbres alts, amb tronc recte i llis i fulles grosses que cauen a la tardor. Exemples: faig i roure. Al sotabosc hi trobem falgueres i molses. La landa és una vegetació de matoll dens. Els prats ocupen grans extensions de terreny en els paisatges oceànics, amb vegetació herbàcia i pastures.

Mediterrània:

Bosc perenne format per arbres de mitjana altura, d'escorça gruixuda i rugosa, amb branques que creen capçades globulars i àmplies. Exemples: alzina, pi i surera. El matollar és el resultat de la degradació del bosc per l'acció humana o per condicions climàtiques d'aridesa: màquia, garriga i estepa.

Macaronèsica:

Pròpia de les Illes Canàries. Vegetació d'origen mediterrani amb influències africanes i de l'Atlàntic Sud, amb estrats de vegetació, formacions vegetals i espècies característiques.

Factors de la Diversitat dels Paisatges Peninsulars

• Factor ecoclimàtic: Basat en el règim i el balanç d'humitat, el règim tèrmic i el volum de calor acumulada. Permet la distinció entre la regió biogeogràfica eurosiberiana i la mediterrània.
• El relleu i el tipus de sòl: Depenen dels pendents, de l'altitud sobre el nivell del mar i de la seva composició, donant lloc a diferents tipus de paisatges.
• Tipus de propietat: Influeix en la parcel·lació dels paisatges agrícoles.
• Les cobertures vegetals: Constituïdes per praderes, pasturatges, matollars, boscos o terrenys erms.
• Els diversos tipus d'activitats agrícoles: Humanitzen i modifiquen els paisatges segons els tipus de conreus predominants i segons si són de secà o de regadiu.
• La urbanització i la construcció d'infraestructures: Consumeixen una gran quantitat de sòl i creen diferents tipus de paisatges urbans, suburbans o periurbans.

Recursos Minerals a Espanya

• Minerals metàl·lics: Es troben en jaciments, però no són explotables comercialment a gran escala. Només s'extreuen quantitats limitades de ferro, coure, plom i cassiterita d'algunes mines en explotació.
• Minerals energètics: L'únic amb importància és el carbó, que s'explota a la Serralada Cantàbrica, Astúries, Lleó i Terol. La presència de petroli i gas natural al subsòl espanyol és gairebé simbòlica.
• Roques i minerals industrials: Espanya és un dels principals productors mundials de pissarra per fabricar teulades, de marbre i de granit. Entre els minerals industrials no metàl·lics, Espanya destaca en la producció de celestina, potassa, fluorita, guix, feldspat i sepiolita.

Recursos Hídrics i Clima a Espanya

L'Espanya humida i l'Espanya seca corresponen amb la diferenciació entre els climes atlàntics i els mediterranis. Les precipitacions de l'Espanya humida solen distribuir-se al llarg de l'any molt més regularment que les de l'Espanya seca, on es produeix el fenomen de la sequera estival, típic dels climes mediterranis. Cal afegir-hi la diferent quantitat d'hores d'insolació entre el nord i el sud peninsular i la diferent evapotranspiració. La irregularitat de molts cursos d'aigua fa que de vegades l'aprofitament dels recursos hídrics sigui dificultós.