Geografia política: territori, poder i regions

; Geografia política: un món complex i canviant

La geografia política: Part de geografia humana que tracta la relació entre el territori i el poder. Les propostes de regionalització o divisió territorial generen sempre discussió, perquè són decisions humanes.

CONCEPTES BÀSICS :

• Territorialitat: Intent d’un individu o d’un grup d’aquests d’afectar, influir o controlar persones, fenòmens i relacions dins d’una àrea geogràfica determinada.

• Estat / Nació: Àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un govern propi que s’atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població.

  • Sense territori no hi ha sobirania, però aquesta si no és reconeguda no esdevindran sobirans (Estats sobirans no és igual a la Unitat Estatal).

  • Els estats fallits són estats amb una sobirania reconeguda però que no tenen el poder per controlar el seu territori.

• Límits: Delimitació d’un espai que serveix com a recurs pels geògrafs a l’hora d’investigar i fer recerca.

• Fronteres: Límit d’un estat, línia “divisòria” que delimita l’espai d’influència dels poders de l’estat i marca una unitat administrativa.

*Quan es produeix un “repartiment” / “delimitació” hi ha disputa, ja que les dues administracions tenen els seus interessos propis, hi ha un factor humà que la executa.

Regions administratives o “de jure”; les regions subestatals:

Creades per persones i/o institucions amb un poder polític i que delimiten les fronteres polítiques, per així controlar i administrar millor les parts del territori delimitat.

Hi ha molt tipus de regions administratives:

• A Espanya les regions subestatals són les Comunitats Autònomes: Castella (Lleó i la Manxa), Navarra, Galicia, País Basc, Andalusia i Catalunya. I després les províncies i els municipis.

• A Catalunya, trobem províncies, comarques i municipis.

• La generalitat va proposar un nou sistema, les vegueries, com una millora del sistema de comarques, està en pendent d’implementació des del 2010.

Conflictes:

Disputes entre persones i/o institucions per aconseguir recursos, drets. S’acaben quan aconsegueixen obtenir els objectius desitjats, sovint amb violència. Degut als conflictes hi ha tota una sèrie d’elements i de fenòmens geogràfics que apareixen o que canvien:

• Transformacions de matèries primeres (armament, subministraments)

• Transformacions del paisatge, per construir elements defensius (trinxeres, torres, castells, muralles, ...);

• Transformacions en el paisatge a causa de la destrucció

• Canvis a la població (+mortalitat, persones desplaçades).

; Població mundial i la dinàmica demogràfica mundial Fenòmens de la demografia

Les entrades (naixements), les sortides (defuncions) [Moviments naturals] i els desplaçaments (migracions). El conjunt “Creixement vegetatiu”.

El creixement demogràfic: Eix temporal (on la població creix al llarg del temps) eix espacial (en quins llocs creix aquesta població). El planeta Terra és un planeta, oceànic. (2/3 superfície aigua, 1/3 terra).

Les migracions són moviments de població, d’un lloc d’origen a un lloc d’arribada. Causes molt diverses però, principalment, condicions i la qualitat de vida d’un territori, factors econòmics, socials i polítics.

FACTORS ECONÒMICS:

• Economies de localització: Es desenvolupen en un espai específic, on les seves activitats es desenvolupen i interaccionen entre sí.

• Economies externes S’instal·len en un territori per establir relacions comercials i/o aprofitar-se dels recursos locals.

  • La interacció entre ambdues crea les economies d’escala

• Economies locals: Desavantatge vers negociar amb les externes (deseconomies).

FACTORS SOCIALS: Diferents tendències demogràfiques en un territori → migracions///Concentració de la població en un territori o atur del model demogràfic → es buiden zones

AUGMENT DE LA POBLACIÓ

Al segle XVIII 600 milions d’humans, avui dia som 8.000 milions. La població mundial creixerà fins 11 milions d’habitants (XXII), moment on s’espera baixi per estancar-se. Aquest decreixement:

• La concentració de la població en 9 països (50% de la població mundial), i en les ciutats d’aquests països (70% meitat població mundial)

• L’envelliment de la població, més majors de 65 anys que joves i adolescents de 15 i 24 anys.

• La caiguda de la natalitat, 5 fills per dona (1950-1955) a la meitat, 2,5 fills per dona (2015-2022). S’estima que en el segle XXII passarà a 1,9 fills per dona.

TÒPICS DE LES MIGRACIONS:

El major nombre de migracions, NO són migracions internacionals sinó que ocorren dins d’un mateix país.

• RED MIGRATÒRIA → Conjunt d’institucions que intervenen en les migracions.

• CADENA MIGRATÒRIA → Migracions entrellaçades en cadenes familiars i amistats.

; Medi ambient i societat

1) El medi ambient

Medi ambient: Conjunt de condicions ambientals on hi viu un organisme. Aquest concepte inclou el medi natural i l’humà/antròpic.

Natura: Allò contrari a lo antròpic, els homes i als objectes artificials que ha creat.

Biosfera: Conjunt de sistemes els quals faciliten el desenvolupament i l’habitatge de la vida en el planeta. (Atmosfera/Hidrosfera /Litosfera)

Biomes: Espais naturals amb paisatges característics, amb una fauna i una flora adaptada a les condicions ambientals (clima, marcat per Altitud i Latitud) determinades del paisatge

Ecosistemes: Sistema funcional de el component biòtic (habitants ecosistema) i el component abiòtic (territori, espai i elements ecosistema).

I ) Ecosistemes naturals:

Terrestres:

• Boscos (subpolars, temperats, tropicals)

• Prats (muntanya, d’inundació, temperats)

• Deserts (freds, costaners, del monsó)

Aquàtics:

• Aigua dolça (rius, llacs, aiguamolls)

• Mars (litoral, continental, tancats)

• Oceans (artic, atlantic, indic, pacific, antàrtic)

II ) Ecosistemes antròpics:

• Seminaturals (camps agrícoles, pastures ramaderes, plantacions d’arbres)

• Urbans (viles, pobles, ciutats)

SERVEIS DELS ECOSISTEMES → Font de recursos per als essers vius. Els tres principals serveis que ens aporten els ecosistemes són:

• Abastiment: Producció i distribució agrícola, alimentació per la ramaderia i l’apicultura, fonts d’aigua dolça i d’energia, patrimoni genètic i medicines naturals.

• Regulació: Pol·linització, qualitat de l’aire, formació i fertilitat del sòl, regulació climàtica, controls biològics, hídrics (depuració de l’aigua i inundacions) i erosió del sòl.

• Culturals: Paisatges estètics, activitats recreatives, valors espirituals i religiosos, coneixement científic i ecològic, identitat cultural i sentit de pertinència.

Biodiversitat: Varietat i variabilitat dels organismes vius i de les seves interrelacions en l’espai-temps.

2) Riscos ambientals i conscienciació

Riscos ambientals: Esdeveniments extrems produïts al planeta que afecten a les persones, els seus béns i propietats. Solen ser fenòmens geofísics i meteorològics com terratrèmols, sequeres, incendis o huracans(riscos naturals) o contaminació atmosfèrica i tecnològica.

Risc = vulnerabilitat (exposició a fenòmens perillosos) i resiliència (capacitat d’adaptació a un fenomen advers).

La percepció humana: Els humans → paper clau en els ecosistemes. La nostra percepció sobre el medi que ens envolta ajuda a conservar-lo o a destruir-lo.

Consciència ambiental: Consciència global degut als signes de deteriorament del medi i la necessitat de repensar el sistema econòmic i social.

Sostenibilitat: Mantenir i respectar els límits ecològics del planeta alhora que es mantenen les necessitats de la població actual i les venidores.

Desenvolupament sostenible: Satisfà les necessitats de les generacions actuals sense posar en perill la capacitat de les generacions futures per a satisfer les seves necessitats.

Aquest tipus de desenvolupament, que és el que s’està intentant portar a terme a dia d’avui amb els ODS. Té els seus punts forts, com: la novetat de posar per primera vegada l’economia, la societat i el medi en un mateix nivell d’importància; la idea de superar les ideologies tradicionals del segle XX, el capitalisme i el comunisme; la oportunitat de portar-la a terme degut el moment de crisi global i ideològica.

Com punts febles, sobretot relacionats amb el concepte de ser: ambigu, imprecís, contradictori i de ser utilitzat incorrectament.

Canvi ambiental global: És tot aquell d’alteracions sobre els ecosistemes amb impactes que tenen efectes a escala global.