Geografia i Organitzacions Internacionals: ONU, UE i Economia Global

Geografia i Mètodes d'Anàlisi

Introducció: Anàlisi de la Geografia Física, Geografia Humana i Geografia Regional. Mètodes d'estudi: Observació directa o indirecta. Representació gràfica: Gràfics lineals, de barres, sectorials i triangulars.

Institucions i Organitzacions Internacionals (IO)

Una Organització Internacional (OI) es defineix com una entitat formada per dos o més països que col·laboren econòmicament, políticament o d'una altra índole. Les ONG són organitzacions privades.

Organitzacions Internacionals de Cooperació Política i Militar

• Lliga Àrab
• Unió Africana
• CEI (Comunitat d'Estats Independents)
• OTAN
• G7, G7+Rússia, G7+5, G20

Organització de les Nacions Unides (ONU)

Fundada el 1945 a Nova York (NY), creada pels 5 membres permanents del Consell de Seguretat guanyadors de la Segona Guerra Mundial.

Òrgans Principals de l'ONU

• Assemblea General: Es reuneix un cop l'any o en cas de conflicte. Cada país hi és representat. Presenta recomanacions aprovades per majoria de 2/3. Actua com a fòrum per a noves iniciatives relacionades amb el CS.
• Consell de Seguretat: Compost per 5 membres permanents (EUA, França, Regne Unit, Xina, Rússia) amb dret de veto, i 10 membres elegits per 3 anys. Pot investigar qualsevol disputa internacional i fer ús de les forces armades.
• Consell Econòmic i Social: 54 membres elegits per 3 anys, encarregats de la cooperació econòmica i social.
• Cort Internacional de Justícia: Se seu a La Haia (Països Baixos).
• Secretariat de l'ONU: Amb seu a NY, dirigit actualment per (Nota: El text original esmenta Ban Ki-moon, caldria actualitzar el secretari general si es vol precisió actual).

Programes i Organitzacions vinculades a l'ONU

• ACNUR: Agència de l'ONU per als Refugiats.
• FAO: Organització per a l'Alimentació i l'Agricultura.
• PNUD: Programa de l'ONU per al Desenvolupament.
• UNESCO: Organització de l'ONU per a l'Educació, la Ciència i la Cultura.
• UNICEF: Fons de l'ONU per a la Infància.

Objectius de l'ONU

Desarmament, pau, promoció de l'assistència humanitària, desenvolupament sostenible i respecte dels Drets Humans. Els Objectius del Mil·lenni incloïen:

• Erradicació de la pobresa.
• Ensenyament primari universal.
• Igualtat de gènere.
• Reducció de la mortalitat infantil.
• Creació d'una associació mundial per al desenvolupament.
• Reducció de la propagació de malalties.

Altres Organitzacions Econòmiques Clau

Fons Monetari Internacional (FMI)

Organització internacional que vigila el sistema financer global, les divises i la balança de pagaments, i ofereix assistència tècnica i financera quan es requereix. Tots els membres de l'ONU hi són membres, excepte Corea del Nord, Cuba, Taiwan i Nauru.

Objectius del FMI: Cooperació monetària internacional i promoció de l'expansió i el creixement equilibrat del comerç internacional.

Banc Mundial (BM)

Grup de 5 organitzacions internacionals que proveeixen finançament als estats per a projectes de desenvolupament i reducció de la pobresa. També finança ONG i mesura l'IDH (Índex de Desenvolupament Humà).

Crítiques al BM: Afavoriment de l'exportació de residus tòxics, empobriment del Tercer Món, vulneració dels drets indígenes i penúries locals.

Organització Mundial del Comerç (OMC)

Organització Internacional que supervisa els acords comercials i defineix les "regles del comerç". Agrupa 153 països que representen el 95% del comerç mundial, més 30 observadors. Té dues funcions principals: fòrum de discussió de les Regles Comercials i àrbitre de disputes comercials.

Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)

Organització de països més desenvolupats per contribuir al creixement econòmic dels països membres. Intervé a nivell polític i social.

Característiques del context actual que afecten l'OCDE: Noves tecnologies, deslocalització industrial, major flux d'informació, mobilitat de persones, liberalització del mercat financer, formació de grans multinacionals i inversions en I+D.

Conflicts Internacionals Actuals

Alguns conflictes rellevants inclouen: Palestina-Israel, Iraq, Rússia-Geòrgia i Xina-Taiwan.

La Unió Europea: Procés de Construcció

Inicis i Tractats Fonamentals

El procés va començar amb la unió duanera del BENELUX (1948).

• CECA (1951): Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer. Signada per França, Benelux, RFA i Itàlia, per controlar el carbó i l'acer.
• CEE (1957): Tractat de Roma. La CECA s'amplia a tota l'economia (Comunitat Econòmica Europea). Els països membres regeixen pels ideals de democràcia, Estat de Dret i respecte als Drets Humans. També es crea la CEEA (Euratom).
• Acta Única Europea (1986): Va introduir mesures per a la integració econòmica i monetària.
• Tractat de Maastricht (Països Baixos, 1992): Va ampliar el Tractat de Roma a les polítiques exteriors i de seguretat. Es va crear l'Euro i el BCE (Banc Central Europeu), i es van establir les eleccions directes al Parlament Europeu.
• Conveni de Schengen (1995): Preveu la supressió dels controls interiors i el reforç dels controls exteriors.
• Tractat de Niça (2001): Va reformar les institucions per a l'ampliació a l'Est.
• Tractat de Roma (2004): Intent de redactar una Constitució Europea, que va ser rebutjada per França i els Països Baixos, causant una gran crisi.
• Tractat de Lisboa (2007): Va reorganitzar la política, va reforçar la representativitat exterior i va posar fi a la crisi derivada de la no ratificació de la reforma constitucional.

Ampliacions de Membres

Cronologia d'adhesions:

• 1957: França, RFA, Benelux, Itàlia (membres fundadors).
• 1973: Regne Unit, Irlanda, Dinamarca.
• 1981: Grècia.
• 1986: Espanya, Portugal.
• 1995: Finlàndia, Suècia, Àustria.
• 2004: Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Xipre, Malta.
• 2007: Romania, Bulgària.
• Candidats: Turquia (TRK).

Institucions de la Unió Europea

Consell Europeu (Consell de Ministres de la UE)

Principal òrgan de decisió de la UE. Cada país ocupa la presidència per torns de 6 mesos. Hi assisteix un ministre de cada país, normalment el titular del camp temàtic corresponent. Té poder compartit amb el Parlament i responsabilitat en l'adopció del pressupost. Quan s'hi reuneixen els caps d'Estat i de Govern, s'anomena Consell Europeu.

Parlament Europeu

Escollit pels ciutadans de la UE per sufragi universal cada 5 anys. Té poder legislatiu i les seves sessions principals tenen lloc a Estrasburg un mes al mes. Participa en els treballs legislatius de la UE a tres nivells: procediment de dictamen per a la Comissió, procediment de dictamen conforme i procediment de codecisió.

Comissió Europea

Amb seu a Brussel·les. Els membres són escollits per cada estat per 5 anys i el seu nomenament està sotmès a l'aprovació del Parlament Europeu. Si el Parlament aprova una moció de censura, la Comissió ha de dimitir. Hi ha un comissari per cada estat membre. Té plena independència i vetlla per l'aplicació dels tractats, directives i reglaments als estats membres.

Altres Institucions

• Tribunal de Justícia (Luxemburg).
• Tribunal de Comptes (Luxemburg).
• Comitè Econòmic i Social Europeu (Brussel·les).
• Comitè de les Regions.

Unificació Econòmica

El Tractat de Maastricht va suposar la cessió de sobirania dels estats a favor de la UE per assolir la Unió Econòmica i Monetària (UEM), que implica:

• Eliminació d'obstacles duaners.
• Creació de l'Euro.
• Creació del BCE.
• Creació del sistema europeu de bancs centrals.

Criteris d'Adhesió a l'Euro

Inflació inferior a l'1,5% (respecte a la mitjana dels tres estats amb millor estabilitat), dèficit públic màxim del 3% del PIB, deute públic inferior al 60% del PIB i estabilitat del tipus de canvi.

Unificació Política i Social

Maastricht va establir la ciutadania europea i la llibertat de circulació i residència. També es van definir polítiques socials comunes:

• Millora de les condicions d'ocupació i protecció social.
• Cooperació sanitària i educativa.
• Protecció del patrimoni cultural europeu.
• Desenvolupament de xarxes transeuropees de transport i comunicació.
• Cooperació per al desenvolupament.

Política Exterior Comuna

Maastricht va establir la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC), incloent la Conferència Euromediterrània.

Política Regional

Per tal d'eliminar les desigualtats regionals, la UE ha eliminat fronteres i ha creat macroestructures més petites per gestionar les polítiques regionals.