Geografia Física de la Península Ibèrica: Clima, Relleu i Rius

Clima de la Península Ibèrica

Clima Oceànic

L'àrea ocupa tot el nord de la península, el vessant cantàbric, Galícia i els Pirineus. Les precipitacions són abundants, regulars i suaus (més de 150 dies de pluja a l'any, distribució regular). Les temperatures es caracteritzen per una amplitud tèrmica baixa a la costa i moderada a l'interior.

Clima Desèrtic

Es dona a àrees on les temperatures són extremes amb màximes molt altes. La humitat és gairebé inexistent, amb precipitacions totals anuals inferiors a 150 mm i una temperatura mitjana igual o superior a 18 ºC.

Clima de Muntanya

Comprèn territoris situats a més de 1.000 m d'altitud. Les precipitacions són molt abundants (més de 1.000 mm anuals) i a vegades en forma de neu. La temperatura mitjana és baixa (inferior a 10 ºC).

Clima Continentalitzat

Presenta precipitacions escasses o moderades i irregulars (entre 300 i 800 mm). El volum és una mica major al sector occidental de l'interior peninsular. Les temperatures es caracteritzen per una amplitud tèrmica alta, superen els 16 ºC a causa de l'aïllament de la influència del mar. A la Meseta Nord, els estius són frescos i els hiverns freds; al sud, estius calorosos i hiverns frescos.

Clima Estepari

Les precipitacions són molt escasses (entre 150 i 300 mm). Els estius són calorosos i els hiverns suaus. Les precipitacions són irregulars i la temperatura varia amb la latitud, amb una amplitud tèrmica entre moderada i alta.

Clima Marítim

Les precipitacions són escasses o moderades. El volum és una mica major a la costa sud-atlàntica que a la mediterrània. Les temperatures es caracteritzen per una amplitud tèrmica moderada. L'estiu és calorós i l'hivern suau.

Relleu i Orogènesi

Orogènesi Herciniana

Aquestes àrees corresponen al relleu que va sorgir a l'Era Primària: Massís Hespèric, d'Aquitània, de l'Ebre, Bètic-Rifeny i Catalano-Balear. Van ser convertits en sòcols a la mateixa era. D'aquest sòcol van sorgir blocs rejovenits de materials primaris, com el Massís Galaic, el Sistema Central, les Muntanyes de Toledo i Sierra Morena.

Orogènesi Alpina

Aquestes àrees corresponen al relleu que va sorgir a l'Era Terciària quan es van alçar les serralades alpines. La Meseta es va inclinar cap a l'Atlàntic i es va fracturar en la denominada estructura germànica, creant el rejoveniment de blocs del sòcol antic que avui dia són el Massís Galaic, el Sistema Central, les Muntanyes de Toledo i Sierra Morena.

Àrea Argilosa

És una zona constituïda per sediments poc resistents dipositats a finals de l'Era Terciària i principis de la Quaternària. El relleu argilós és horitzontal, ja que aquests terrenys no han estat afectats per plegaments posteriors i la seva erosió és ràpida.

Àrea Silícia

Zona formada per roques antigues de les eres Arcaica i Primària. La roca predominant és el granit, una roca cristal·lina i rígida que s'altera de diverses formes i crea diferents tipus de relleu granític.

Àrea Calcària

Aquesta zona està formada per sediments dipositats a l'Era Secundària i plegats a la Terciària. La roca predominant és la calcària, una roca dura que es fractura formant diàclasis i que es dissol amb aigua, originant relleu càrstic.

Relleu Volcànic

Àrea resultat de l'erupció del magma de l'interior de la terra cap a l'exterior.

Relleu Glacial

Aquestes àrees presenten formes produïdes per l'erosió del gel. Les glaceres erosionen la roca i formen valls en U, de cinc arestes. Des de fa 60 mil anys fins a l'actualitat, les glaceres han disminuït molt el seu nombre per l'escalfament global.

Hidrografia Peninsular

Planes i Conques Interiors

La Meseta és una plana dividida en dues pel Sistema Central: la Submeseta Nord i la Submeseta Sud. És elevada i es va formar a l'Era Primària per l'erosió de l'antic Massís Hespèric. Les conques interiors de la Meseta es van formar a l'Era Terciària per l'enfonsament de blocs del sòcol com a resultat de l'Orogènesi Alpina. Les conques són les del Duero, Tajo i Guadiana.

Conques i Vessants amb Estiatge

Són al Mediterrani i l'Atlàntic, a excepció de la Conca Nord. Els rius del vessant mediterrani tenen un cabal escàs a causa de les reduïdes precipitacions i el règim irregular. Els rius del vessant atlàntic, a excepció de la Conca Nord, tenen un règim irregular degut a les escasses precipitacions.

Conques i Vessants sense Estiatge

Són al Cantàbric i a la Conca Nord del vessant atlàntic, degut a que a l'àrea afectada hi predomina el clima oceànic, amb precipitacions regulars i abundants durant tot l'any.

Zones Humides

Són extensions de terreny obertes per aigües poc profundes, a vegades de manera intermitent degut a la baixada de nivell durant l'estiu. Comprenen

• llacunes
• maresmes
• deltes
• albuferes
• torberes

. Les llacunes tenen menor grandària i profunditat que els llacs, encara que la diferència no és precisa.

Rius Peninsulars: Vessant Cantàbric

Són rius curts, ja que neixen de les muntanyes pròximes a la costa. Tenen gran força erosiva, que seria major si els vessants dels relleus que travessen no estiguessin protegits per la vegetació. Són rius cabalosos i de règim regular, gràcies a l'abundància i constància de les precipitacions.

Rius Peninsulars: Vessant Atlàntic

Són rius llargs, ja que neixen prop de la Mediterrània i desemboquen a l'Atlàntic. La seva força erosiva és escassa, perquè discorren per planes en les quals a penes s'enfonsen. El seu cabal és abundant perquè tenen nombrosos afluents, però el règim és irregular.

Rius Peninsulars: Vessant Mediterrani

Excepte l'Ebre, són rius curts, ja que neixen en muntanyes pròximes al mar. Per aquest motiu, són rius encaixats en barrancs, que erosionen violentament els vessants. El cabal és escàs a causa de les reduïdes precipitacions i el règim molt irregular. Presenten un estiatge molt pronunciat a l'estiu.

Regions Biogeogràfiques

Regió Eurosiberiana

Presenta un paisatge vegetal de clima oceànic. Les seves formacions característiques són el

• bosc caducifoli
• la landa
• el prat

. El bosc caducifoli està format per arbres alts, amb tronc recte i fulla gran que cau a la tardor; té relativament poques espècies. La landa és una vegetació densa de matoll, la qual pot tenir una altura de fins a 4 m. Els prats són una vegetació herbàcia que ocupa grans extensions de terreny.

Regió Mediterrània

Les seves formacions característiques són el

• bosc perennifoli
• el matoll

. Aquestes formacions xeròfiles s'han adaptat a la sequera estival mitjançant diversos sistemes, com el desenvolupament d'arrels esteses en profunditat. El bosc perennifoli està format per arbres de mitjana altura, amb tronc no rectilini, gruixut i de fulla perenne. El matoll és el resultat de la degradació del bosc per l'ésser humà.

Regió Macaronèsica

Té una gran riquesa. El seu origen és principalment mediterrani, amb influències africanes i de l'Atlàntic sud.

Regió Boreoalpina

Tipus de vegetació adaptada a l'abundància de precipitacions, sobretot en forma de neu. També està adaptada a les baixes temperatures, tant a l'estiu com a l'hivern. La vegetació pot estar fins a 8 mesos coberta de neu, distribuïda en tres pisos:

• subalpí
• alpí
• nival

.