Geografia Física: Glaceres, Deserts i Climes del Món

GLACIALS I PERIGLACIALS

1. Definició i Fenòmens

• Glacials: Neus perpètues que es transformen en gel.
• Periglacials: Es produeix el fenomen de gel i desgel freqüent.

2. Glaciació (Gla) i Periglaciació (Per)

• Gla: Absència de vegetació (molses i líquens).
• Per: Presència de molses i líquens.

3. Glaceres: Formació i Zones

Gla: Gel que forma glaceres: una massa de gel que es desplaça sobre la superfície terrestre. Té tres zones:

• Circ: Zona més alta on s'acumula la neu i es transforma en gel.
• Llengua: Massa de gel que descendeix per la vall.
• Zona terminal: On el gel es fon i es dipositen els materials que transportava.

Les glaceres, com els rius, fan erosió, transport i sedimentació.

4. Gelifracció

Per: La gelifracció: fragmentació d'una roca en convertir-se en gel, i augmentar el volum conseqüentment, de l'aigua continguda en les seves fissures i porus. La gelifracció és especialment activa si el procés gel/desgel és freqüent i dóna origen a material de roca angular.

5. Formes de Relleu i Localització

• Gla: Pics, circs, llacunes, morrenes i valls en forma de U.
• Per: Fragments de roques que s'acumulen en talussos.
• Localització: Casquets polars, zones d'alta muntanya, l'Antàrtida i Groenlàndia.

ZONES DESÈRTIQUES I SUBDESÈRTIQUES

1. Clima

• Desèrt (D): L'escassetat de pluges i la intensa evaporació fan que a penes hi haja aigua líquida al sòl. Oscil·lacions brusques de la temperatura.
• Subdesèrt (Sub): Plou més, de forma irregular i torrencial.

2. Vegetació

Herbes ocasionals i arbustos dispersos adaptats a la sequera.

3. Meteorització i Erosió

• Termoclàstia: Una meteorització física basada en la dilatació i compressió de les roques que donen lloc al trencament. Els materials no estan cohesionats per l'aigua ni la coberta vegetal i són sotmesos a l'acció del vent.
• Sub: Les aigües salvatges són l'agent perquè tenen un caràcter irregular i juntament amb l'escassa protecció del sòl.

4. Agents Erosius i Formes de Relleu

• Desèrt (De): Per defecte de la termoclàstia trobem fragments rocosos en gran quantitat. Per l'acció del vent:
  • Deflació: L'eliminació de l'arena i llims d'una zona i queda una coberta de còdols = REG.
  • Corrosió: L'arena arrossegada pel vent fa l'efecte de paper de vidre sobre les roques = roques de bolet (taffoni).
• Desert d'arena: ERG.
• Sub: Quan les aigües torrencials actuen sobre roques blanes (com les argiles) donen lloc a un paisatge ple de solcs anomenats escorrents o barrancs. En les zones muntanyoses els torrents esporàdics arrosseguen gran quantitat de sediments que s'acumulen al peu de les muntanyes formant cons de dejecció o ventalls al·luvials.

ZONES TROPICALS I EQUATORIALS

1. Clima

• Equatorial (Eq): Pluges intenses al llarg de tot l'any i temperatura elevada.
• Tropical (Tro): Pluges alternades per estacions: pluges i seques més o menys llargues.

2. Vegetació

• Eq: Selva equatorial exuberant.
• Tro: Depèn del temps que dura l'estació seca. Herbes altes i arbres dispersos (sabana).

3. Meteorització i Erosió

• Eq: Meteorització química i biològica afavorida per les pluges i la temperatura alta. La gran quantitat de vegetació protegeix el sòl de l'erosió fluvial. S'acumulen argiles i costres ferroquinoses.
• Tro: L'aigua erosiona un sòl no protegit per la vegetació.

4. Formes de Relleu

• Eq: És un laberint de llomes obertes de vegetació sobre les quals apareixen esporàdicament doms rocosos llisos (pan de sucre).
• Tro: Dominen les plantes (sabana).

ZONES TEMPERADES

1. Clima

Temperatures suaus. Permeten que l'aigua es mantingui líquida la major part de l'any. Hi ha una gradació que abraça àrees molt plujoses i altres més àrides. No hi ha grans oscil·lacions tèrmiques.

2. Vegetació

Predominen els boscos caducifolis en les àrees plujoses i fredes, i el bosc mediterrani en les més càlides i seques. Espècies: pi, carrasca, tomello, etc.

3. Meteorització i Erosió

L'aigua i la vegetació afavoreixen la meteorització química. L'aigua en moviment (rius, torrents, aigües salvatges, aigües subterrànies) és l'agent principal d'erosió, transport i sedimentació.

4. El Relleu Fluvial

Curs Alt

• Pendent: Fort.
• Procés que hi predomina: L'erosió i transport.
• Materials: Blocs i còdols.
• Formes de relleu:
  • L'alternança de roques blanes i resistents dóna lloc a: cascades i ràpids.
  • Els còdols excaven el llit del riu i formen buits que s'anomenen olles o marmites de gegant.
  • Valls en forma de V.

Curs Mitjà

• Pendent: Intermedi.
• Procés que hi predomina: Transport i sedimentació.
• Materials: Arenes, pedres menudes i llims.
• Formes de relleu: La vall és més ampla i descriu gorges i meandres.

Curs Baix

• Pendent: Molt baix.
• Procés que hi predomina: Sedimentació.
• Materials: Dipòsit d'argiles i llims.
• Formes de relleu:
  • Delta: Predomina la capacitat de sedimentació del riu sobre la capacitat d'erosió i redistribució de l'oceà. És típic de rius que desemboquen en mars interiors (on les onades, marees i els corrents són menuts) o que porten gran quantitat de sediments.
  • Estuari: Predomina la capacitat de la mar sobre el dipòsit del riu; la mar redistribueix els sediments mar endins i fins i tot erosiona i envaeix la part baixa. És freqüent en oceans.