Geografia Física d'Espanya: Relleu i Evolució Geològica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología

Escrito el 21 de Agosto de 2025 en catalán con un tamaño de 5,31 KB

Superfície i Localització d'Espanya

Superfície: 505.989 km²
Situació: Península Ibèrica, al sud-oest d'Europa. Envoltada pel Mar Mediterrani, Mar Cantàbric i l'Oceà Atlàntic.
Territoris addicionals: També forma part dels arxipèlags de les Illes Balears i Canàries, i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.
Límits:
- Nord: França i Andorra
- Sud: Portugal
- Oest: Regne Unit (Gibraltar) i Marroc

Forma: Compacta i massissa (traçat rectilini).
Disposició perifèrica: Conjunt de serres que impedeixen la circulació d'aire marítim cap a les terres de l'interior.
Elevada altitud mitjana: Nombroses serres que travessen el territori.
Diversitat del relleu: Presenta unitats naturals ben diferenciables.

Roca Calcària: Roca sedimentària composta de carbonat de calci.
Relleu Apalatxià: Resultat d'una erosió diferencial que rejoveneix el relleu d'un altiplà.
Plegament: Ondulació de l'escorça terrestre per pressió.
Sòcol: Conjunt de materials antics que formen la base d'un relleu, convertides en planes.
Relleu Càrstic: Volum de roques solubles formades per calcària que es forma per la dissolució química.
Relleu Tabular: Estructura horitzontal llaurada en roques sedimentàries, producte de la resistència a l'erosió.

Va tenir lloc l'Orogènia Herciniana, un període de milions d'anys en el qual es forma una cadena muntanyosa per les fortes tensions, provocant moviments en l'escorça.
Això provocaria que els estrats acumulats als fons del mar patissin grans pressions, es pleguessin lentament i emergissin, donant lloc al relleu hercinià (terreny muntanyós abans de l'erosió).
Terreny format per roca metamòrfica (roca granítica i silícica).
Dels mars que cobrien el sòcol van emergir muntanyes que van ser atacades per l'erosió, convertint-se en terrenys de sòcol.

Període de calma tectònica.
La part oriental del Massís Hespèric es va submergir sota les aigües del Mar de Tetis, formant roques sedimentàries en fosses marines (roques calcàries).
Mentrestant, les terres que van quedar emergides van ser arrasades per l'erosió.

L'Orogènia Alpina va fer que es pleguessin les roques sedimentàries dels fons marins.
Com a conseqüència, va aixecar les Serralades Bètiques i els Pirineus, formant grans llacs al Massís Hespèric, fracturant-lo en dos blocs (la Meseta nord i sud).
Al final d'aquest període, la Meseta va bascular cap a l'oest, fent que la majoria dels rius fluïssin cap a l'Oceà Atlàntic i que s'anessin encadenant els llacs de l'interior.

El relleu s'ha vist modelat per l'erosió, com la que van exercir les glaceres sobre les serres més importants.
L'acció conjunta d'aquests agents erosius afavorí l'aportació de materials als terrenys enfonsats que vorejaven la Meseta i les serres exteriors.
Així, entre els Pirineus i el Sistema Ibèric, es van formar la Depressió de l'Ebre, la Serra Morena i les Serralades Bètiques.

Subdivisions:
- Nord: Montes de Torozos
- Sud: Taules de Conca
Formació: Durant l'orogènia herciniana en el Paleozoic es va elevar i erosionar. Posteriorment, les forces alpines la reactiven en el Mesozoic, consolidant la seva estructura amb falles i depressions.

Serres destacades: Serra de Gredos i Guadarrama.
Cims: Almanzor (2.000 m).
Formació: Serralada formada per roques paleozoiques que resulten de l'orogènia herciniana, seguidament rejovenides per l'orogènia alpina que va crear falles i elevacions durant el Cenozoic.

Divisió: Els divideixen els rius Tajo i Guadiana.
Serres: Guadalupe, San Pedro.
Cims: Las Villuercas.
Formació: Erosió del massís ibèric fracturat per l'orogènia alpina, constituïda per horsts i pendents suaus.

Etiquetas: