Geografia Física de Catalunya: Pirineus, Prepirineu i Depressió Central
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,17 KB
Els Pirineus: Característiques Generals
S'estenen 440 km des del golf de Biscaia fins al cap de Creus, amb amplades de més de 100 km.
Pirineus Axials o Centrals
Presenten altituds notables com l'Aneto (3.404 m), el Mont Perdut (3.355 m) o la Pica d'Estats (3.143 m). Els ports de muntanya són escassos. La part central està formada per materials hercinians, amb massissos elevats i les darreres glaceres.
El Pirineu Català
Ocupa 250 km, aproximadament un terç del territori català. El Pirineu axial català es caracteritza per blocs fallats i aixecats, formats per materials antics com llicorelles, granits, gneissos i calcàries dures. Culmina en pics al voltant dels 3.000 m (com la Pica d'Estats, el Comaloforno o el Carlit) i presenta alts ports de muntanya (com el de Viella o la Bonaigua).
S'hi troben estanys, record d'antics circs glacials, i valls en forma d'U (com la vall de les dues Nogueres, la de Cardós o la de Valira). Els rius pirinencs, amb forts pendents i sobre materials durs, excaven formant gorgues i congostos. Els camins oberts pels rius han servit per establir-hi vies de comunicació.
El Prepirineu: Morfologia i Extensió
Presenta menys altitud i formes més suaus. Està format per dues alineacions paral·leles a la zona axial.
Serres Interiors
Les serres interiors, com la de Guara i la de Peña, arriben als 2.500 m.
Serres Exteriors
Les serres exteriors inclouen el Cadí i el Montsec. Entre aquestes dues serres s'hi troba la depressió mitjana prepirinenca.
El Prepirineu Català
Està format per materials secundaris plegats i fallats, amb predomini de calcàries. A Catalunya, es distingeixen dues serres principals:
- Serres interiors: Sant Gervàs, Cadí (2.642 m), Pedraforca (2.490 m), Bassegoda (1.376 m).
- Serres exteriors: Montsec i Montroig.
Aquestes serres estan separades per algunes depressions, com la Conca de Tremp.
Les Serralades Litorals Catalanes
Són dues rengleres muntanyoses paral·leles a la costa, separades per una depressió.
La Serralada Prelitoral
La Serralada Prelitoral presenta altituds considerables, com el Montseny (amb el Turó de l'Home, 1.706 m). Montserrat forma part d'aquesta serralada, tot i que el seu origen geològic és diferent.
La Serralada Litoral
La Serralada Litoral té un desenvolupament més escàs. Ambdues serralades influeixen en la continentalitat del clima de les terres interiors. La part nord mostra materials paleozoics, mentre que la part sud presenta materials secundaris plegats (rocam calcari).
La Depressió Central Catalana
És la part dreta de la depressió de l'Ebre, drenada per rius com el Ter o el Llobregat, que no desguassen directament a l'Ebre. Situada entre els Pirineus i les Serralades Litorals, va estar ocupada inicialment pel mar i va emergir per la sedimentació de materials d'origen fluvial.
Els materials més durs es van situar als peus de les muntanyes, mentre que els més tous (gresos i argiles) es van sedimentar al centre de la conca (com la Plana de Vic i la de Manresa). Quan el mar es va retirar, s'hi van formar dipòsits de sal (com a Cardona, Súria), dipòsits calcaris (a Calaf, Mequinensa) o guixos (a Ponts).
L'alternança de roques toves i dures fa que l'erosió fluvial formi relleus variats, altiplans i terrasses, com l'Altiplà de la Segarra i conques com la Plana de Vic. Al centre de la Depressió s'hi troben amples planes argiloses (com el Segrià, l'Urgell i la Noguera).