Geografia: Estudi de l'Espai, Societat i Territori

La Geografia: Estudi de l'Espai i la Societat

La geografia estudia la localització i l’organització de les societats humanes en l’espai. És a dir, com les relacions socials transformen un territori en relació a les estructures econòmiques, polítiques i culturals, i també com el territori facilita o dificulta aquestes transformacions i influeix sobre les actuacions socials.

Visió Global i Cosmopolita del Paisatge

Tot forma part del món i les interaccions influeixen.

Objectivitat i Subjectivitat en l'Estudi Geogràfic

• Objectiva: Estudi de dades.
• Subjectiva: Tractament de les dades.

Així que el problema geogràfic depèn de l’objecte d’estudi, i generalment, intervenen diversos espais geogràfics.

La geografia contribueix a oferir pautes de comprensió i interpretació del que succeeix al planeta i del que passa al món.

Els continguts curriculars de la geografia s’han de seleccionar, presentar-los de moltes maneres i ordenar-los.

La geografia se centra en l’estudi de l’espai, i sempre localitza els fets i problemes al mapa i els relaciona, explica i qüestiona.

Conceptes Bàsics per a l'Estudi de l'Espai

• L’espai físic no comporta cap determinisme. El medi físic es considera el marc en el qual es desenvolupa l’acció humana, i l’activitat i les relacions humanes transformen, ordenen i modelen aquest medi. El treball humà ha anat comptant amb més coneixements científics i tècnics.
• Els espais són dinàmics. Els llocs i les regions evolucionen amb el pas del temps. En un paisatge n’hi ha coses que es mantenen, altres que es modifiquen i d’altres que canvien totalment. Això s’explica pels processos naturals i socials. L’espai, el temps i la societat fan evolucionar un territori.
• L’espai és una realitat complexa i sistemàtica que combina els processos naturals, històrics, socials, econòmics, culturals, tecnològics i polítics. Per tant, l’estudi d’un espai regional o local no es pot aïllar en una única variable.
• L’espai ofereix una gran diversitat de paisatges, pobles, religions, llengües, costums, etc. Aquesta diversitat és bagatge cultural de la humanitat, que ha de ser valorat, respectat, enriquit i interpretable quan canvia el seu context.
• L’espai presenta grans desigualtats. La diversitat és una riquesa cultural, però les desigualtats es consideren una injustícia social perquè es basa en la diferència d’oportunitats. Aquestes desigualtats neixen entre les diferències en països, classes socials, ètnies i gènere.
• Els espais tenen ideologies, responen a les decisions polítiques. Quan ensenyem geografia no només és necessari ensenyar la realitat, també hem d’ensenyar per què són així.
• Els espais són locals i globals. En un paisatge concret es veuen les característiques pròpies i específiques d’un lloc que són úniques i singulars i, al mateix temps, les influències i les xarxes de relacions que aquest lloc estableix amb altres regions.
• Els espais són vulnerables. Hem d’entendre que la humanitat forma part de l’univers, i que formem part d’un gran ecosistema, del qual hem de conservar el seu equilibri si no volem perjudicar els seus elements i accions. Hem d’utilitzar els recursos de manera sostenible.
• Els espais poden ser d’identitat i d’alteritat. Un poble es forma quan un grup d’humans comparteixen característiques, significats, valors, afectes i referents culturals. Els éssers humans som el resultat, en part, dels nostres paisatges. Parlem de pluridentitat quan es participa en vivències i projectes amb grups humans dels quals ens sentim part integradora.

Per tant, si la geografia proposa comprendre un món complex, encara queda molt de treball per fer, ja que no només volem comprendre espais, sinó també que aquests espais siguin millors.